La curiositat, per observar el medi per on tresca’m, m’ha obert les ganes d'investigar, quina intuïció tingueren els primers residents, d'aquesta Illa, per fer aquestes enormes talaies, que no les servien per viure-hi, i sobretot, perquè uns decidiren fer-los, uns rodons, i altres quadrats.
Tirant per aquest camí, he trobat un parell de coses sorprenents, que m’agradaria contar-te, per si a tu també, et pot despertar l’interès, a conèixer aquestes curiositats.
Dels Talaiots m’interessa la primera fase, en què es va fer la construcció, és a dir, a una illa quasi verge, neixen aquestes grans construccions, amb unes pedres ciclopies, sense tenir on copiar, ni la tècnica per ferles, ni plànols per guiar-se. Pots imaginar la tribu o família que va fer el primer?
A qui volien enlluernar? El fet fou que degué ser un èxit, tant és així, que començaren a fer-ne per tot. A la necròpolis de son Real, es reproduirien a petita escala, aquestes formes talaiòtiques, per ser-hi enterrats.
Uns eren rodons, la gran majoria, i un pocs eren quadrats. El que més crida l’atenció, és que no se’n troben d’altres, a cap part del món. A Sardenya, hi ha unes construccions similars, els nurags, però que just es poden comparar, amb la tècnica de paret de pedra en sec, o tal vegada el seu destí, o similar finalitat.
Així que la primera passa, ha sigut anar a conèixer de més a prop, les restes dels talaiots quadrats, i cercar un patró comú. En realitat les restes dels fonaments talaiòtics, podríem dir, que només són coincidents amb la forma, i tal vegada el seu ús.
Uns dels hàndicaps, és que aquestes construccions, s'utilitzaren durant segles, inclús una vegada derruïdes parcialment, per les distintes cultures talaiòtiques i posteriors, per diverses finalitats, des de torres de defensa, o vigília, fins a quasi en l'actualitat, en què alguns, encara servien per paises per al refugi d'animals domèstics.
Totes les espècies a la terra, duen incorporat, un instint de supervivència, l’espècia humana també. A l'etapa pretalaiòtica, a Mallorca, degué existir una profunda crisi alimentària, que va dur als humans, a cultivar els aliments, i hagueren d'aprendre, a racionar-los durant l’any. Evidentment que això no passava durant l’etapa recol·lectora.
Aquesta nova etapa va forçar, una nova generació de gegantina i creadora, per desenvolupar noves tècniques constructives, que avui coneixem com a Talaiots. No gegants de rondalla, però sí amb molta imaginació, per donar solucions a les noves necessitats.
Aquestes talaies, amb unes parets de quasi 2,5 metres d’amplària, fan sospitar que aquests fonaments, anaven destinats a suportar una altura suficient, per resistir la càrrega de la torre. La forma elegida era la redona, algunes quadrades.
Les parets exteriors solen tenir, una lleugera inclinació cap al centre. És de suposar, que era per facilitar el tancament, de la coberta per impermeabilitzar-los. Si ens fitxem en les barraques de roter, les pedres acaben fent punta. Si fos així, és molt probable que els talaiots quadrats, tinguessin alguna semblança, amb l'estructura piramidal.
Seguint aquesta hipòtesi, els rodons vendrien a tenir una forma fàl·lica. No oblidem que en el neolític, i a l'edat de bronze, era freqüent el culte a la fertilitat.
Semblant odissea, de construir torres, es va repetir entorn del segle XIX, en el moment que la fam assolava l’illa, i que la gent havia d'emigrar per poder sobreviure. La superfície destina a l’agricultura, estava en mans dels senyors feudals, que ofegaven els menestrals i pagesos.
Encara que no fos la causa la fil·loxera, va suposar un canvi molt gran, propiciant un canvi de cultius, l’ametler a gran part de Mallorca i la patata a les zones amb aigües superficials. Aquesta vegada, una nova generació de gegants, va sorgir per repartir torres de molí, als camps per treure l’aigua. Tant en feren de redones, com de quadrades, aquesta vegada utilitzaren ciment, per aguantar les pedres. Altre cop l’instint de supervivència, altre cop a passes de gegants.
Ara toca posar els peus a terra, veure que queda d'aquests talaiots quadrats, on estan, i que s'ha trobat als seus envoltants. Els talaiots que encara queden vius, els que han estat excavats, o si compten, amb les proteccions que haurien de tenir, ja que formen part d'un tresor únic al món. Tot això perquè les futures generacions, els puguin tenir presents, i que amb noves les tecnologies, que segur aniran millorant, ens donin llum, a un passat tan llunyà, però tant present.
Aquí teniu l'índex d'aquesta recerca, que segur serviran per obrir els ulls, i tenir una altra mirada, per no just veure munts de pedres, o clapers de gegants.
 |
| Talaiot sa Cova de sa Nineta. Son Serra de Marina. |
INDEX;
COM ELS DEFINIRIEM
ORIENTACIO
SITUACIO
US
ESCENARI TALAIOTIC
CONSTRUCCIÓ DELS TALAIOTS
TÈCNIQUES DE CONSTRUCCIÓ
ORIENTACIÓ D’ALGUNS PORTALS DE TALAIOTS DE PLANTA QUADRADA
ELS PORTALS
TALAIOTS QUADRATS; SA COVA DE SA NINETA. ES VINCLE VELL . CAPOCORB VELL. ÉS RACONS . VILARETS DE LLENAIRA. CASCANAR. BELLVER RIC. HOSPITALET VELL. RAFAL CAGOLLES. SA GRUTA. SON SIURANA DE DALT.
LES FONTS.
* * *
COM ELS DEFINIRIEM
Anomenen així aquestes torres, que tenen planta quasi quadrada, o rectangular pròxim al quadrat. Cal aclarir, que hi ha unes poques edificacions d’aquest tipus, que no es poden considerar talaiots, però són molt poques.
Alguns d’aquests talaiots, tenen els angles arrodonits, com per exemple sa Talaia, A Llucmajor, o les bandes corbades, com els d'es Cavulls, a Llubí. Del quasi 500 talaiots, que va inventari en Josep Mascaro Pasarius, els quadrats, són uns 88, segons les conclusions, de Javier Aramburu Zabala.
L’estructura és similar als redons, amb una columna central, i unes parets d'uns 2,5 metres d’amplària, quedant una càmera interior, d'uns 25 metres. Vist des de l’exterior, solen tenir una mitja d'11 metres per banda. El més gran fa 14,50 metres i és el de sa Talaia a (Sencelles). Alguns d'aquests talaiots tenen dues plantes.
Talaiot de ses Talaies a LLuchmajor
ORIENTACIÓ.
Els portals dels talaiots que el conserven, estan orientats normalment mirant cap al sud, algun sud-est o sud-oest, és a dir entre 135 i 150 graus. Els pocs talaiots que tenen orientació distinta, és per mor de què miren, a algun jaciment de prop. Entre els que no tenen portal, la majoria, està orientada entre el 140 i 159 graus.
Els portals tenen una mida mitjana, d'entre 1,60 metres per 0,85 d'amplària, són, per tant, un poc més grans que els redons.
Portal del Talaiot es Racons a LLubi
SITUACIÓ
Normalment, aquests talaiots quadrats, solen estar fora dels poblats, a una distància, que pot anar de 300 metres a 2.000 metres allunyats. A vegades estan agrupats, per exemple 4 talaiots, a Can Vidalet de Pollença, que estan entre, el torrent de Sitges i el Puig de Maria (Declarat bé d’interès cultural a 1922) i estan acompanyats de talaiots, rodons o circulars.
A vegades estan en parella, com és el cas d'Es Castellots, de Santa Margalida, que estan, entre el camí de Son Mari, i el camí d’establits, de Son Serra, a prop de Son Doblons, També els de Talaies de Mosson, a Santanyí, que no en tenen cap a veïnat.
A vegades els talaiots quadrats estan a prop de fonts, com és ara Ses fonts Ufanes de Campanet, can Cabrit d'Alaró, o dipòsits d’aigua com a can Vedra de Pollença.
US.
Aquests talaiots quadrats s'utilitzaven, com a llocs d’inhumació funerària, o dipòsits de les restes per incineració, o com a llocs defensius del seu hàbitat.
No obstant això, segons la tipologia de cada talaiot, corresponia a funcions diferents. Foren aixecats amb un caràcter ritual, segurament religiós. Normalment, estaven fora dels poblats, o prop de fonts d’aigua, i per això, podrien haver tingut un caràcter de protecció, dels béns agrícoles, o el repartiment d'aquests.
L'orientació mirant al sud-est, podria tenir un caràcter astronòmic, ja que els portals, miraven cap on s’alcen els astres, per exemple; l’estrella Sirià, al solstici d’hivern, per aquell temps (any -1300 A C) sortia pel sud-est. Aquesta estrella és la més brillant del cel, i justament, amb direcció contrària, tenia lloc la posta del sol.
El fet que alguns talaiots, tinguin el corredor d’entrada en zic-zac, també és un símptoma de caràcter religiós, que queda demostrat, amb troballes de copes rituals.
Mapa de alguns Talaiots quadrats
ESCENARI TALAIÒTIC
Per entendre aquesta etapa, és convenient fer una reflexió, de com podien estar ses coses per aquell temps, a l’Illa de Mallorca, la més gran de les illes Gimnèsies, i podem fer les comparatives, amb la resta del món.
Els primers Talaiots es construïren, entorn de l’any -1300, abans només tenim constància de les navetes, que construïdes entorn de -1500. Això vol dir, que els habitants vivien en coves naturals o artificials, o dins barraques i navetes. Per aquells anys, compartien les eines d’os, amb les de bronze.
Mentre a Mesopotàmia, ja fonien el bronze a l'any -6000 abans de la nostra era, això significa, que a Mallorca hi havia una diferència de 4.500 anys, segurament per desconeixement de la tècnica de fondre, o també per dificultat en trobar les mines.
El Ferro va començar a utilitzar-se, a l’any -1200, tant al Pròxim Orient, com a l'Índia (els vedes). També a la Mediterrània, els grecs. En contra a Mallorca, no es troben restes fins a l’any -500. Per tant, amb una diferència de 7 segles, que era quan ja estàvem a la darrera etapa Talaiòtica, coincidint en el fet, que els pobles de la mar ja es movien amb més freqüència, per la mar Mediterrània.
En aquesta primera etapa talaiòtica, que comença entorn de l’any -1300 es construïen els Talaiots aïllats, i la inhumació (cos enterrat), el qual, abans ho feien dintre de les coves. Vol dir això, que els primers Talaiots foren monuments d’enterrament? Podria ser que sí, o tal vegada eren monuments rituals.
També a aquesta primera etapa talaiòtica, a més de ceràmica domèstica, ja es troben eines defensives, espases, punyals i fletxes de bronze. Mentre que a Mesopotàmia, ja se'n troben, devers l’any -3000. A Mallorca, per tant, hi havia una diferència de 2000 anys.
Les murades no arribarien a construir-les fins a l’any -1000, i les habitacions dintre el recinte a l’any -700, coincidint amb el comerç amb els púnics.
Per tant, podem pensar amb seguretat, que Mallorca visqué aïllada de la resta del món, almanco 20 segles, després les incursions eren casuals, o esporàdiques 20 segles més. Així que podem assegurar, que sí que era l’Illa de la calma, per aquells temps. Segurament algunes espècies, de plantes i animals, evolucionaran de manera particular.
Aquesta etapa, o cultura Talaiòtica, va ser única al món, i més si ens referim als Talaiots quadrats, que ni tan sols se'n troben a Menorca, a diferència de les Taules, que just ni hi ha a l’illa germana.
CONSTRUCCIÓ DELS TALAIOTS.
Moltes hipòtesis s’han fet, per esbrinar com podien mourà les grans pedres, per la construcció d'aquestes talaies, tant rodones com quadrades, però sempre s’ha fet des de l'òptica actual.
Si ens centrem en les primeres construccions, certament no tenien cap mostra a imitar, per tant, sorgiren des de l'espontaneïtat. Les eines que tenien a mà, eren molt escasses, i poc eficients, a més s’han trobat poques pedreres, d'on podien extreure les pedres.
De com elegiren el lloc, o la forma del Talaiot, es fa complicat imaginar-ho. Era una societat, molt preocupada, per descobrir el funcionament de les constel·lacions, i els astres. Tenien ben clar que la sortida del sol, que regnava durant el dia, i de nit la lluna i les estreles, eren qui regia la vida a la terra. Podria ser que per això, elegissin l’assentament a llocs estratègics, energètics o d'orientació.
Escollir aquests llocs, i a més orientar-lo, segur que eren els primers objectius a tenir en compte per alçar la torre. Assentar-lo amunt la roca mara era fonamental, en cas de no ser totalment alienat, se suplia amb fileres de pedres planes, per anivellar la primera fila. La pedrera era bàsica tenir-la a mà per evitar grans desplaçaments.
Sempre s’ha dit que eren obres de gegants, per les dimensions de les pedres, i fins i tot encara algun conserva el nom de “És Claper des Gegants” i no és gens estrany, per les dimensions les roques de les primeres filades.
De com eren aquells primers pobladors, és complicat per manca de restes a l'entorn talaiòtic, pel fet que les atalaiés foren utilitzades pes distintes finalitats segons els nous ocupants que arribaren a l'Illa. Els primers pobladors de Mallorca, és possible que haguessin quedat aïllats a les illes, i que podien ser, gent rabassuda i de forta resistència. Sigui com sigui, mogueren aquestes grans pedres, amb pocs recursos, i amb molta imaginació.
TÈCNIQUES DE CONSTRUCCIÓ
Entre les tècniques possibles, utilitzades per la construcció dels Talaiots, maluradament no tots són iguals, si ens centrem en el temps en què es construïren, a la primera etapa, per col·locar les grans pedres, podem suposar que ho feren: Per arrossegament. Per lliscament amb trineus, o amunt troncs. Per lliscament o rodament amb troncs. Per volteig utilitzant les mans i palanques.
ARROSSEGAMENT. Aquesta tècnica és ideal, per arrossegar cantons, és a dir pedres ben tallades, amb les cares llises. En el cas dels talaiots, i més a la primera etapa talaiòtica, no fou possible per les següents raons.
Les eines disponibles a l'edat de bronze, no eren adequades per fer cares llises, depenent del tipus de pedra utilitzada. Una excepció és El mares, (arenisca compactada) que a vegades fa capes, i per tant seria la pedra més bona d'obrar. Ara en ve al cap, el Talaiot de sa Cova de sa Nineta, a Son Serra de Marina.
Aquest tipus de mares, és més lleuger, més bo de moure, i encaixar. Al de sa Nineta, veurem que no pareix que fos així, tret dels cantons, introduïts quan es va restaurar l'any 1969.
LLISCAMENT.
Aquesta tècnica consisteix, a col·locar les pedres, amunt branques, o troncs llisos, en forma de trineu, estirades amb cordes, per persones, o animals per al seu desplaçament. També amb branques ben rodones, per dipositar les pedres amunt, fent força perquè vagin rodant. El problema és que han de ser cantons llisos. Però que no es veuen massa, aquest tipus de lloses als Talaiots. A més té el problema, que necessita un trespol llis. Aquest tipus de rampes de terra tenen poques possibilitats de rodar per l'encallament. El trineu tindria més possibilitats, però poc útil per anar pujant pendents.
He observat que les grans pedres, només es col·loquen normalment a la cara exterior de la paret del talaiot, tret de la columna central. No obstant empre hi ha alguna excepció.
VOLTEIG
Observant els entorns dels Talaiots podem veure que les grans pedres ben col·locades i ajustades són de formes irregulars i a més no s'han trobat pedreres d'on extreure les pedres tret de l'arenisca.
Per tant, podem pensar que s'aprofitaven les pedres de l'entorn, per fer la construcció de les parets i columna central, segurament que era la primera part que es col·locaven i que serviria per suport del sotil o com eix col·locat a punts energètics. Aquest eix seria tancant amb les grans parets per la seva prosecció.
Si algú ha provat de fer marges o paret seca, sap, que les pedres més grans es mouen per volteig, que aprofitant les pedres més peites com a rampa li donen l'avantatge que a cada volta la pedra queda estancada, a punt d'emprendre altre cop una volta més.
Si la pedra és gran dona espai per més persones la puguin moure. En tot cas es pot utilitzar palanques, que com diuen, dona'm un punt de suport i moure el món.
 |
| Restauració del Talaiot sa Cova de sa Nineta |
ORIENTACIÓ D’ALGUNS PORTALS DE TALAIOTS DE PLANTA QUADRADA
Són Vanrell Sineu S -SE
Bendris Vell Manacor S -SE
Sa Torre de Montornes Sineu S -SE
Són Fangós Porreres SW
Són Creixell Sineu SW
Les orientacions Nord-est, Oest i Nord-oest, no ni hi ha cap vegada. La que mas abunda és la Sud-Sud-est.
Segons escrigué Mascaro Pasarius a l'escrit la cultura dels talaiots: Els talaiots eren monuments funeraris, d'incineració, però tal vegada sota domini d’altres cultures va ser reutilitzat per moltes finalitats i diverses; atalaia, fortalesa, lloc d'iniciació religiosa o sexual, o habitacle d'algun personatge tribal.
Segons Xavier Aramburu i Maria López a l'escrit Els Talaiots quadrats escrigueren:
Un altre element que resulta significatiu en aquest tipus de talaiots, és el de les orientacions. Entenem per tal, la de la porta del monument, si la té i en cas de no tenir-la, bé perquè mai no la va tenir o bé per estar destruïda, l'orientació dels seus murs és entre 91 i 180 graus, cosa que ens permet, òbviament, conèixer les altres adreces.
Si considerem els talaiots que tenen porta (20 exemplars), tenim la classificació següent:
150 graus 5 Talaiots
147 graus 3
145 graus 2
140 graus 2
135 graus 7
Altres amb orientació diferent del sud-est
ELS PORTALS
A part de l'orientació de sud-est els portals dels talaiots quadrats també segueixen una norma distinta dels redons i és la grandària del portal que són molt més alts no saben si per facilitar l'entrada de persones o per algun altre motiu.
Talaiot sa Cova de sa Nineta ()
Talaiot Capocorp Vell 1,50 x 080
Talaiot Cascanar 2 x 1,10
Talaiot Bellver Vell 1,70 x 0,80
Talaiot Rafal Cagolles 1,20 x 0,70 (a 2 metres d'altura)
Talaiot Sa Gruta bastant ample però no tinc mides
mitjana 1.60 x 0.85
 |
| Talaiot ses LLenques a Sa Canova d'Arta foto Balearesantigua |
TALAIOTS QUADRATS
SA COVA DE SA NINETA.
Sa Cova de sa Nineta Son Serra de Marina.
Aquest Talaiot està, a la carretera d'Alcúdia a Arta, just abans d’arribar a l’entrada, de la carretera de Son Serra. Darrerament, l’Ajuntament de Santa Margalida, ha comprat la finca, i segurament tindrà més protecció.
Conegut també amb el nom, de Sa Caseta del Caçador, està qualificat de monument històric artístic, pel Decret 2563 de 10 de setembre de 1966, a l’inventari de Monuments Prehistòrics.
A 1968 i 1969 Joan Camps Coll, va començar les feines de restauració, feines que no quedaren acabades per diversos motius. Si trobaren restes ceràmiques, i una moneda.
Les mides del Talaiot quadrat, són més o manco 11,5 metres per banda. Es conserven 5 files de mares ben escairats. Té el portal orientat cap al Sud-oest. Al seu costat, hi ha unes habitacions no excavades, al costat Nord-oest.
 |
| Talaiot sa Nineta abans de la reconstrucció |
TALAIOT ES VINCLE VELL PALMA
Aquest Talaiot rectangular, mesura 12,40 m x 11 metres, estava quasi en runa a l’hora de l’excavació, tenia una altura, d'almanco 2 metres. Estava envoltat de cases, i no es pot saber on estava el portal. La càmera tenia unes mides de 6,90 m x 5,46 m.
La columna central, estava quasi completa, i tenia una mida d'1,85 metres, però podia arribar a tenir-ne 2,25 metres, i devia ser de 5 fileres d’alçada.
Si trobaren restes de ceràmica, de l’època talaiòtica, és a dir, sense utilitzar el torn per ferles.
Aquest talaiot no va tenir cap protecció, i ja a l’excavació havia desaparegut, quan obriren un camí, que el travessava.
TALAIOT DE CAPOCORB VELL LLUCMAJOR
És un talaiot que té 8,5 metres per banda, i d’alçada 4,8 m. Al moment de la construcció tenia dues plantes, el primer pis s’aguantava amunt una paret, que aguantava les pedres planes del sostre, per això la cambra baixa té forma de U.
El portal té unes mides de 0,70 fins a 1,50 x 80 d’ampla, el túnel va baixant suaument, sostingut per troncs d’Ullastre, aquest túnel és únic a Mallorca.
 |
| Talaiot Capocorb Vell Llucmajor |
TALAIOT ÉS RACONS LLUBÍ
És Racons és un centre comunal, que es compon d'1 poblat, 4 talaiots circulars, i un quadrat. Segons Nadal, mesura 11 m de banda. El poblat està tancat per una muralla. Darrerament, s’Ajuntament de Llubí, ha fet les gestions per la compra de la finca.
Està a la carretera que va cap a Sineu, està a l’inventari arqueològic de Llubí. Segons pareix, ja el va anomenar l’arxiduc pàg. 603 i Nadal a l'any 1.931.
 |
| Talaiot es Racons LLubi |
TALAIOT DELS VILARETS DE LLENAIRA POLLENÇA
D’aquest talaiot he trobat poques referències, però sí que és anomenat a moltes publicacions, com un talaiot quadrat, a vegades surt com a Talaiots Des Vilarets de Llenaire.
TALAIOT DE CASCANAR SENCELLES
Excavacions del TALAIOT DE CASCANAR (Sencelles, Mallorca)
El centre cerimonial de Cascanar, hi ha dos Talaiots quadrats, separats per 17,76 metres.
El Talaiot del Nord, té unes mides 11 metres per banda, i una altura de 2,8 metres actualment. El portal mesura 2 metres d’alt per 1,10 d’ampla, orientat a l'Oest, a 260 graus. Tenia una columna central. Al voltant, sembla que hi havia una estructura, aferrada a la part de darrere.
Al Sud n'hi havia un altre talaiot quadrat, que no he trobat detalls
 |
| Talaiot Cas Canar Sencelles |
ELS TALAIOTS QUADRATS A MANACOR
BOSQUETS DE BELLVER RIC MANACOR
Talaiot n. 2, també anomenat per G Nadal com a Talaiot de Sa Penya alta. És un quadra de 10,50 metres per 5,05 metres, conserva una altària de 2,8 metres. Els angles estan arrodonits. Tenia una columna central que ara només és de dues pedres. El portal és d'1,7 metres d’alçada per 0,85 d’ample, i conserva dues llindes i està orientat a 240 graus. El corredor no està al centrat, sinó que més bé desplaçat cap al sud.
A l’exterior si va trobar un sepulcre de 60 cm de llarg.
 |
| Talaiot Bellver Ric Manacor |
TALAIOT HOSPITALET VELL MANACOR.
Aquest Talaiot quadrat mesura 8,7 metres, per 6,1 metres d’ample, i 3,50 d’altura. Les fileres de la paret estan bastant ben conservades, se suposa que almanco n'entendria 14. A més conserva encara el sotil, fet de pedres planes, que descansen entre sa paret i la columna. No hi ha indicis que tingués portal arran de terra, segurament en podria tenir al pis superior.
Està construït amb pedra anomenada marès, o arenisca. Té una paret, o murada que l’envolta.
 |
| Talaiot Bellver Vell a Manacor |
TALAIOT RAFAL CAGOLLES MANACOR
Aquest talaiot quadrat està documentat per Ll. Amorós, l'any 1915, té forma un poc piramidal, i a la base té 11 metres d’amplada, en total 20 m². Tenia una columna central, i feia d’alçada 4,40 metres.
A l’interior té tres càmeres, la A té 5,40 metres per 1,40 metres de llarg amb els racons arrodonits. La B té 3,60 metres per 1,40 metres d’ample
El portal a una alçada de 2 metres, dona a la càmera B, té 1,20 metres per 0,70 metres. La galeria té una llargària d'1,25 metres, i tapada en dues lloses. Amb un espai reduït, es pot accedir a la cambra C, que té unes mides, de 2,80 metres per 0,40 d’ampla i l’altària és des d'1 a 1,30 metres.
El sotil irregular està tapat amb lloses de pedra
TALAIOT SA GRUTA
Aquest talaiot quadrat va ser descrit, a 1929 pels Guillems Pasqual i Nadal. Té unes mides de 13 metres per banda, amb una gruixa de 2,8 metres. Està amunt un turó de 142 metres.
Té una columna central d'1,1 metres d’ampla, un portal bastant ample, avui tapat per arbres.
 |
| Talaiot Sa Gruta Manacor |
TALAIOT QUADRAT SON SIURANA DE DALT SA POBLA
L'altra estació es troba a la part de migjorn de la
possessió, molt a prop de les ruïnes d'una construcció militar medieval, que el
poble anomena És Fort des Templers, És Fort des Trompeters, situades en terres
de la possessió de Sa Torre. Aqueixa estació està formada per un talaiot de
planta quadrangular, de 9,60 per 10,20 m i una alçària màxima de 2,70 m. El
portal d'accés a la cambra està a la part de ponent, molt mutilat. Adossats a les
parets del talaiot si veuen altres edificis talaiòtics en ruïnes. Mossèn. PARERA en
la seva citada obra.
 |
| Talaiot Son Siurana de Dalt Sa Pobla (Mascaro Pasarius) |
HOSPITALETCom dijimos es tracta d'un talaiot quadratsin puerta y de reducidas dimensions situat qui-zás en l'interior d'un poblat. Se trobaronmaterials indígenes com cubiletes amb asa depuente, o vasitos troncocónicos, de tipología tardíaaixí com materials púnics: PE-14, PE-16 i PE-24 amb una cronologia entreels segles IV i II aC. Sepoden situar aquests materials en un moment deabandono del talaiot.
ES VINCLE VELL (PALMA)Excavado també per Rosselló Bordoy en1962. Se trobaron materials indígenes i entreellos, cuatro vasitos rituales troncocónicos. Ade-més, tres punzones de hueso, un fragment amorfode bronce y pequeñas lascas atípicas de sílex. Enel seu interior se localitzaron dos llars
ES RAFAL CAGOLLESFue excavado en 1928. Su yacimiento fueextremadamente pobre, apenas uns fragmentsceràmics, alguns d'ells a mà, i alguns hue-sos d'animals, sense identificar. Los excavadoresllamaron l'atenció sobre l'aparició deunagruesa capa de cenizas.CAPOCORBExcavat a partir de 1918 per Josep Colomi-nas, quien no publicó memoria de excavaciones niestudi de materials. Tan solo se sap que apare-ció un esqueleto en el pasillo d'accés a la càmerasuperior del talaiot
A.BELLVER RICExcavat per Guillermo Pascual y GuillermoNadal en 1928, cuyos resultados se plasmaron enun manuscrit (1930). Les poques dades quenúmsquedan d'aquesta excavació arrojan un nivell d'infecciórior amb restos de fauna, sobre tot maxilares ycranes, mesclats amb terra negruzca. En diverseszones aparecieron gran quantitat decenizas. Noapareix citada la presencia de ceràmica ytan nomésse hallaron un punzón de hueso en el corredor yuna pedra de moler en la part superior del jaciments
CONCLUSIONS
L'arqueòleg català Josep Colominas, el 1920, referint-se als talaiots de Capocorb Vell, excavats per ell mateix, diu: "...servia per defensar la part alta, destinant-se la baixa a enterraments d'incineració." (Colomines, 1920, 556).
Al nostre parer, estant d'acord amb el que ha dit Guerrero, creiem que s'ha de donar resposta a preguntes com ara si la diferent tipologia dels talaiots correspon a funcions diferents. Per això i centrant-nos en els talaiots quadrats, pensem que aquest tipus de talaiots van ser erigits amb un caràcter ritual, possiblement religiós. En suport d'aquesta hipòtesi tindríem els arguments següents:
La situació fora dels poblats, de vegades en conjunts propers als poblats, juntament amb santuaris, de vegades en solitari, propera a fonts. En aquest darrer sentit, hem de recordar la transcendental importància que per a un grup humà ramader té l'aigua i, per això, no és estrany l'associació religió-aigua, segurament amagant la manifestació de la propietat de la font, tant si aquesta corresponia a un poblat, i per tant en un sentit excloent d'intrusos, com a diversos, amb una significació integradora o de consolidació de pactes per al repartiment del bé escàs.
L'orientació constant al sud-est. Les orientacions idèntiques són un tret dels edificis de caràcter religiós (Cerrillo, Càceres, Ongil, Sauceda, 1984), que a més presenten una tendència general a l'est, possiblement perquè és el lloc per on s'alcen els astres.
Cal recordar que els talaiots circulars tenen tota mena d'orientacions, fins i tot nord, per la qual cosa l'orientació sud-est no va ser fruit d'un mer resguard dels vents dominants.
La troballa, als talaiots excavats, de copes rituals.
Sembla versemblant, per tant, imaginar que els talaiots quadrats eren llocs religiosos, on se celebrava algun tipus de cerimònies, possiblement coincidint amb un fenomen astronòmic anual. És molt possible que en desplaçar-se al cel aquest fenomen astronòmic, es perdés el sentit original i els talaiots perdessin la rigidesa de la seva concepció, construint-se amb altres orientacions i mesures, arribant finalment als talaiots de càmeres complicades i, fins i tot , apropant-los als poblats.
https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/915944.pdf
TALAIOT SA COVA DE SA NINETA SON SERRA DE MARINA
Cova de Sa Nineta amb el seu portal orientat al sud-est com la majoria dels talaiots quadrats. Observeu la pilastra vertical de l'entrada en lloc de la superposició de lloses una damunt de l'altra com sol ser comú a tots els talaiots, això és degut, probablement, a una incorrecta reconstrucció de les restes durant la restauració duta a terme durant els anys seixanta.
Aquest talaiot quadrat, també anomenat “Cova de sa Nineta” respon a les seves mesures i l'orientació de la seva porta cap al sud-est i prop d'onze metres de llarg el que és habitual en aquests monuments que tenien un caràcter proper a l'astrofísic o de caràcter cerimonial.
Algunes de les seves pedres sorprenen perquè estan perfectament escairades, però això és perquè el monument va ser restaurat a finals dels anys seixanta i es va haver de recórrer a inserir algunes pedres modernes per poder encaixar-ho tot.
https://www.balearesantigua.com/son-serra-de-marina-o-cova-de-sa-nineta/
Der Talaiot de sa Cova de sa Nineta (auch nur Talaiot de sa Nineta) ist ein prähistorischer Turmbau auf der spanischen Baleareninsel Mallorca. Er steht im Gemeindegebiet von Santa Margalida in der Region (Comarca) Pla de Mallorca, nahe der Bucht von Alcúdia an der Nordküste der Insel. Der auf einem quadratischen Grundriss erbaute Talaiot (vom katalanischen Wort talaia für „Beobachtungs- und Wachturm“) ist im unteren Teil erhalten. Das Bauwerk ist in Zyklopen-Technik errichtet und wird der bronzezeitlichen Talaiot-Kultur (auch Talayot-Kultur) zugerechnet, die Mallorca von 1300 bis 123 v. Chr. prägte.
TRADUIT
El Talaiot de sa Cova de sa Nineta (també només Talaiot de sa Nineta) és una torre prehistòrica a l'illa balear espanyola de Mallorca. Es troba al municipi de Santa Margalida a la comarca del Pla de Mallorca (comarca), prop de la badia d'Alcúdia a la costa nord de l'illa. Construït de planta quadrada, a la part baixa es conserva el Talaiot (del català talaia que significa "torre d'observació i guaita"). L'estructura està construïda amb la tècnica ciclòpia i s'atribueix a la cultura talaiòtica de l'edat del bronze (també cultura talaiòtica), que va dominar Mallorca des del 1300 fins al 123 aC. BC
El Talaiot de sa Cova de sa Nineta està situat al territori de Son Serra, dins del terme municipal de Santa Margalida. Son Serra és el nom d'una antiga finca que s'estenia per la costa entre les desembocadures del torrent de Son Real i el torrent de na Borges, dos torrents que drenen l'aigua de les fortes pluges des de l'interior de l'illa cap al nord cap al Mediterrani. Actualment, la finca està parcel·lada i està travessada de nord-oest a sud-est per la carretera MA-12, que uneix Alcúdia amb Artà per Can Picafort. El Talaiot es troba directament en aquesta carretera rural, a pocs metres al nord-oest de la confluència de l'única carretera que porta al mar en aquesta zona, que uneix el poble de Son Serra de Marina amb la badia d'Alcúdia. La carretera de la costa rep el nom d'avinguda del Talaiot de sa Nineta per l'edifici prehistòric i acaba al port de Son Serra de Marina.
Entre els edificis torre de la cultura talaiòtica, es distingeix entre edificis quadrats i rodons (talaiot quadrat català i talaiot circular). El Talaiot de sa Cova de sa Nineta és un edifici de torre quadrada amb una longitud lateral a la base d'aproximadament 11,5 × 11,5 metres. Les cinc fileres restants de blocs de pedra calcària treballats col·locats un sobre l'altre s'afilen cap a la part superior.
La construcció del talaiot és de pedra seca, la qual cosa significa que els grans blocs de pedra s'apilaven els uns sobre els altres sense utilitzar material de connexió. Els blocs de pedra no són de mida uniforme i les fileres horitzontals estan col·locades de manera irregular. Durant una restauració a finals de la dècada de 1960, es van afegir pedres més noves per garantir l'estabilitat de l'estructura.[2] Un lloc de culte que abans estava situat al costat del Talaiot va ser destruït durant les obres de construcció de l'autopista.
No se sap res de l'antiga alçada del Talaiot; això no es pot determinar a partir de les restes restants. A la banda nord-est s'ha conservat una sisena fila i una pedra en una setena fila. L'interior s'omple fins a l'alçada de la cinquena filera de pedres que l'envolta amb grans blocs de pedra coberts de vegetació, que podrien provenir del que abans era la part alta del Talaiot. A la banda sud-est, l'edifici de la torre té una obertura a l'interior d'un metre d'amplada, que està coberta per un bloc de pedra a la cinquena fila. El propòsit de l'obertura és desconegut, però generalment se suposa que era un accés a l'interior del Talaiot.[3] Al costat nord-est es poden veure restes d'ampliació de murs,[4] dissenyades de manera més irregular i utilitzant pedres més petites.
El Talaiot de sa Cova de sa Nineta està inscrit com a monument arqueològic des de l'any 1966 amb el número RI-51-0002747.[5] El 9 d'octubre de 2011, el municipi de Santa Margalida, a través de voluntaris, va dur a terme una neteja del jaciment arqueològic, netejant el Talaiot i els voltants de vegetació coberta de vegetació. Durant el treball, es van trobar estructures de sòl prehistòriques addicionals.
https://de.wikipedia.org/wiki/Talaiot_de
RESTAURACIÓN DEL TALAIOT DE SON
SERRA DE MARINA «SA COVA DE SA NINETA».
(SANTA MARGARITA). MALLORCA.
DIRIGIDA POR D. JOAN CAMPS COLL1
Federico Soberats Liegey
Jaime Guasp Perez
«Los Myotragus nunca se han encontrado en los despachos»
W. Waldren
https://www.raco.cat/index.php/Mayurqa/article/download/122769/170000
TALAIOTS A PALMA
TALAIOT ES VINCLE VELL PÀLMA
excavaciones en «r,s Vincle Vell»
(Palma de Mallorca)
Memoria redactada por
Guillermo Rosselló Bordoy
DESCRIPCIÓN DEL MONUMENTO
Se ha indicado anteriormente el estado de ruina casi completa del monumento excavado; sin embargo, los trabajos realizados han permitido identificar de un modo seguro el aspecto de su planta. Se trata de una construcción de muros rectos, de aspecto rectangular o tal vez cuadrado, pero por los detalles conservados no es posible puntualizar exactamente esta cuestión.
El único elemento casi completo es la columna, con una altura de 1,85 metros desde el piso rocoso. Con certeza se sabe que existió un tambor superior, destruido por el aparcero en época indeterminada. Dado el tamaño de los bloques existentes, cabe pensar que la columna tendría una altura de 2,25 a 2,30 metros aproximadamente, si bien los informes obtenidos no aclaran si la estructura primitiva de la columna estuvo compuesta únicamente por cinco tambores.
Los diámetros del bloque inferior, son de 1 metro en sentido N.-S. y de 1,30 metros en sentido E.-W.
La estructura del muro N.-W., único conservado en parte y la posición de los bloques "in situ" de los restantes muros, permiten suponer que la cámara tuvo una forma rectangular de unos 6,90 metros de longitud por 5,46 metros de anchura. Indiscutiblemente esta última medida no ofrece del sector intacto del muro nos indica que los bloques estaban asentados directamente sobre la capa de "térra rossa", sin cuñas para su fijación.
La anchura del muro puede fijarse perfectamente en el tramo N.-W., ya que se conservan las dos bases de los paramentos interior y exterior.
La anchura total, pues, es de 2,80 metros.
La estructura del muro N.-W., único conservado en parte y la posición de los bloques "in situ" de los restantes muros, permiten suponer que la cámara tuvo una forma rectangular de unos 6,90 metros de longitud por 5,46 metros de anchura. Indiscutiblemente esta última medida no ofrece del sector intacto del muro nos indica que los bloques estaban asentados directamente sobre la capa de "térra rossa", sin cuñas para su fijación.
La anchura del muro puede fijarse perfectamente en el tramo N.-W., ya que se conservan las dos bases de los paramentos interior y exterior.
La anchura total, pues, es de 2,80 metros.
Las medidas exteriores únicamente pueden ser conjeturadas mediante un intento de reconstrucción de la planta, pues no ha sido posible localizar restos del paramento exterior en ninguna de las catas llevadas a cabo.
Como cifra aproximada cabe suponer que la longitud total era de 12,40 metros con una incierta anchura de 11 metros (fig. 3).
Una exploración complementaria en la zona Sur del monumento, no dio ningún resultado, habiendo desaparecido totalmente los muros exteriores en los sectores N.-E. al abrirse el camino actual.
A pesar de los escasos elementos obtenidos, el talaiot de "Es Vincle Veli" nos ha dado un nuevo ejemplo de talaiot de muros rectos, cuadrado o rectangular, nuevo en la tipología talayótica de la zona palmesana y muy escaso en las restantes comarcas de la Isla.
La situación de la puerta, como se ha indicado antes, no ha podido averiguarse con exactitud.
***
Queda finalmente el talaiot cuadrado o rectangular con cámara de idénticas características, como los de "Es Rafalet", "Son Sureda Pobre", "Sa Gruta", todos ellos en Manacor; el de "Son Serra de Marina" (Santa Margarita), y, ahora, este nuevo ejemplar de "Es Vincle Vell" , que nos ha dado una luz relativa sobre esta clase de construcciones, tan escasas en el inventario de monumentos prehistóricos isleños.
L a problemática en torno al talaiot cuadrado mallorquín, se presenta con un porvenir interesante, ya que existen monumentos intactos que podrán aclarar muchos de los problemas planteados. Los ejemplares catalogados que pueden servir de base para este estudio, son los talaiots de
"Es Puig" (Alaró-Lám. VI, 2), situado en las estribaciones de la Sierra; "Llenaire", en el llano pollensín, al norte de la Isla (Lám. VI, 3), que hay que relacionarla con el "oppidum bocchoritanum", de Plinio, que estuvo situado en sus aledaños; el ejemplar con corredor acodado de "Cas Cana" (Sancellas) (Lám. VI, 1), casi en el centro geográfico de Mallorca; el ejemplar de "Sa Canova" B (Arta), en el N . E., y el monumento de "S'Hospitalet", en
*** CONCLUSIONES Y CRONOLOGIA
El talaiot de "Es Vincle Vell" que estudiamos, pese a su lamentable estado, nos presenta los siguiente hechos:
1. " Talaiot rectangular con cámara de forma análoga. De altura indeterminada, pero superior a los dos metros.
2. " Yacimiento con restos de hogares situados detrás de la columna, en el lugar más recogido de la cámara, por lo cual hay que buscar la puerta de entrada en los muros destruidos.
3. ° Abundante cerámica de tipología netamente talayótica propia de estos monumentos aislados y comparable a la de "Son Serralta", "Valldurgent", "Talaia Joana" y "Son Oms".
4. ° La ausencia de materiales romanos y la presencia de algunas piezas, muy fragmentadas, características de la época posttalayótica, permiten deducir que el instante de utilización del edificio fue a finales del momento talayótico de apogeo.
5. ° Una cronología absoluta no puede darse con exactitud por faltade elementos cronológicos definidos; sin embargo, las semejanzas de ajuar y la ausencia de cerámicas a torno, coinciden con los talaiots de "Son Serralta" (Aislado y talaiot A), "Valldurgent", y túmulo escalonado de "Son Oms", si bien este monumento puede ser más antiguo que el talaiot cuadrado de "Es Vincle Vell".
6. " En líneas generales, el yacimiento descubierto puede situarse en el momento de apogeo talayótico anterior a la aparición del comercio púnico en el Mediterráneo balear.
https://www.libreria.cultura.gob.es/ebook/4082/free_download/
TALAIOTS A MANACOR
BOSQUETS DE BELLVER RIC MANACOR
Talaiot n 2
(núm.2), d'uns 9 m de costat amb cantonades arrodonides. Està arrasada i molt desfigurada. G. Nadal anomena aquestes restes com a "Talaiot de Sa Penya Alta", advertint que a la seva part exterior es va trobar un sepulcre de 60 cm de longitud.
...
El talaiot quadrat fa 10,5 m de costat, conservant una alçada de 2,8 m. Té cambra de planta quadrada amb angles arrodonits, amb una mida de 5,05 m de costat. Conserva columna central, amb dues pedres "in situ" i dues enderrocades a l'interior. Té porta, d'1,7 m d'alçada per 0,85 d'amplada. El corredor conserva dues llindes (un sostingut en precari per una arrel d'ullastre) i un altre caigut que tapona la porta. L'orientació és de 240 º. Des de l'interior s'observa clarament com el corredor no s'obre al centre de la cambra, sinó que està significativament desplaçat cap a la paret sud, fet que ja va ser observat pels seminaristes.
HI HA FOTOS DEL PORTAL INTERIOR I EXTERIOR A L ENLLAÇ
https://manacor.org/sites/cilma_manacor/files/files_cilma/231467.pdf
TALAIOT HOSPITALET VELL MANACOR
El talaiot té forma de tronc de piràmide amb planta quadrangular: 8,7 m de longitud i 6,1 m d'amplitud. Està format per fileres de blocs més o manco regulars i es pensa que en origen en tendria unes 14. És un dels pocs talaiots que conserven la coberta i el pilar que la sosté, de tota Mallorca. Algunes proves, com la inexistència d'una porta d'entrada o la troballa de blocs de pedra de dimensions considerables escampats per terra, apunten que el talaiot podria tenir dos pisos, de manera que es creu que s'hi accedia per la part superior. Altres exemplars similars, els trobam en els talaiots de Capocorb Vell A i de Rafal Cagolles.[6]
https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Hospitalet_Vell
En la zona del periodo talayótico de S´Hospitalet Vell nos encontramos con un talayot cuadrado, uno de los más singulares de la isla, ya que, además de su forma, también podemos observar un conjunto de losas situadas encima de su columna central, que lo hacen ser extraordinario. Posiblemente las losas conformarían una estructura para sustentar una segunda planta (ya que tenían función de vigas). Desde esta segunda planta se tendría un importante control del territorio, por encima de la llanura hasta llegar al mar. El talayot esta construido con bloques de arenisca dispuestos en hiladas, y mide 7 por 8 metros. Su altura ronda los 3,5 metros
El talayot, tiene un muro que parte de él, construido con técnica de muralla. Aquí hay tres de las cosas poco comunes de este poblado: los talayots cuadrados no son nada habituales en los poblados, como tampoco lo es la pared construida con técnica de muralla, y el talayot no tiene entrada
https://www.balearesantigua.com/shospitalet-vell-periodo-talayotico/
TALAIOT RAFAL CAGOLLES MANACOR
LLEVANT
Arta 20 de març de 1299
L'excavaci6 posa al descobert dues cambres rectangulars A i B fig. 1), separades per una paret central de 2 metre d’amplària i dispostes amb orientació aproximada de N a S. Les seues dimensions son Cambra A 5,40 m de llarg per 4 m altaria, presenta arrodonits els recons NO i SO i amb escaire de que forma mb la paret central. Cambra B 3,60m de llarg per 1.40 d’ampla i 3,65 m de llarg; també presenta amb escaire els recons del mur central i unicament arredonit el del NE ; la llargada i amplada d' aquestes mes reduïda a conseqüència d’una petita inclinació del seus urs, les superfícies dels quals en l’interior son poc llises i sense senyals de d’haver se retocades.
El mur central, en la sua part superior i en la cara que limita la cambra B en el lloc corresponent an el reco SO, d’aquesta, se troba bastant destruït, per haver si començat una excavació sense cap mètode
Les dues cambres aparegueren replenes de terra i pedres, alguns procedents provablement del avisament de la torre i altres, que devia formar les cobertes de dites cambres Tant com s’anava profunditzant en l’excavació, sortien les pedres mes calcinades puguin-se observar senyals de foc en tots els llocs de les cambres. A uns 0,30 formats per lloses mol mal tallades, va aparèixer el jaciment.
A 2 m del sol de la cambra B, i en el S. Vora el reco SO, s’obri un portal (fig3) de 1,20 d’altaria per 0,70 m en sa major amplària formant una galeria de 1,25 m de fons coberta per dues lloses i per on se baixa amb dificultat a una cambra C per quatre pedres espaides regularment que surten del mur central formant escala (vfis la figura 1i secció fig 2). La cambra es allargada amb orientació aproximada de E a O i les seues dimensions son 2,80 m de longitud, 0,40 m d’ampla a l’entrada, augmentat gradualment fins a 0,80 m a mitjans lloc, i una altaria que oscil·la entre 1 i 1,30 m. El sotil bastat irregular, esta construït per grans lloses, posades horitzontalment , enclavades per el extrems dins el mur N i S. El pis esta en el mateix nivell que el de les cambres A i B i consisteix a l’entrada en una pedra sense bastar de 1,20 de llarg aficada al sol, en formant una espècie d’escaló de 0,10 m d’alt i des de aquest punt fins an el fons es solament de terra. També s’observaren senyals de foc en aquesta cambra, la qual segurament va destinada a ritus funeraris.
Ll Amoros. J Sancho
TALAIOT DE SA GRUTA
Un dels principals monuments que avui s'ha fet invisible per l'efecte de la vegetació és l'anomenat talaiot de sa Gruta que fou descrit per Miquel Alcover i Sureda (1941) com el "rey de los monumentos megalíticos mayoricenses". Al 1929 havia estat descrit i fotografiat per dos seminaristes manacorins, Guillem Pascual Galmés i Guillem Nadal Gelabert, que el varen incloure en la segona part del seu treball Monumentos prehistóricos existentes en Manacor, que fou guardonat amb un dels premis del Certàmen científico-literari del Seminari d'aq Duim aquí la descripció i les fotografies esmentades així com una fotografia actual del jaciment. Està clar que el rei dels monuments megalítics mallorquins ha conegut temps de major noblesa.
A unos dos kilómetros de estos monumentos encontramos el grandioso talayot de sa Gruta que parece ser guarda de todos los demás que vamos a describir por su gran altura que los domina a todos. Desde la cima de este talayot se distingue expléndido panorama, divisándose a los lejos y hacia el noroeste los numerosos monumentos de Bellver, sa Murtereta, etc. El talayot es cuadrado y mide 13 m de lado. Sus paredes formadas por piedras de gran magnitud tienen [...] de espesor y en la parte mejor conservada de la pared mide 2,8 m. El montículo sobre el que está siutado el talayot tiene 142 m de ruedo y se divisa de distancias muy lejanas. ...la columna central mide 1,1 m de espesor. Alrededor de este monumento se ve gran cantidad de piedras de gran tamaño que hacen ver que allí existían otros monumentos que han sido totalmente destruidos.uell any.
BALEARES ANTIGUA
El monumento, de significado ritual, tiene unos 13 metros de alto, por una base que alcanza los 17 de ancho. En la parte más elevada se levanta una pared cuadrangular de un diámetro de 12 por 14 metros por lo que se debía parecer a una pirámide maya. Las piedras están colocadas de forma escalonada, con un escalón que la vuelta a toda la pared. Los bloques aparecen poco trabajados, y dispuestos de forma irregular. Estoy seguro que todo esto luciría de una forma espectacular si se excavase y la tupida vegetación no ocultara esta maravilla.
En sus inmediaciones se aprecian restos de habitaciones adosadas, así como una mancha bastante extensa de cerámica.
Hay que relacionarlo con el Poblado de S´Illot. Seguramente era un límite territorial de éste, enmascarado con funciones religiosas y tal vez funerarias. De hecho, en sus alrededores existe una cueva de enterramiento pretalayótica.
https://www.balearesantigua.com/sa-gruta/
TALAIOT ES RACONS
Es Racons es troba al sud de Llubí en una carretera lateral en direcció a Sinéu. Per mi és un lloc impressionant perquè hi ha un poderós Talaiot a banda i banda del carrer. Se sap molt poc d'aquest lloc. Tampoc si es tractava d'un assentament talaiot o d'un centre Cermonial. Al talaiot principal, amb la resta de la seva antiga columna central, antigament es podia accedir per un passadís d'entrada baix. En la meva última visita, malauradament vaig descobrir que aquesta zona, com moltes altres, ara està tancada i tancada per una reixa.
La capa de terra a l'interior és més alta que la que l'envolta. Per tant, és possible que hi hagi un altre tros de la columna central i restes de l'antic pis sota aquesta capa. Només les futures excavacions poden aportar claredat aquí.
El segon Talaiot és una mica més petit, però encara manté una alçada impressionant. No és accessible perquè el nivell del sòl és avui més alt que en l'època talaiòtica. La seva entrada probablement està amagada a la terra i també està pendent de ser descoberta.
https://archaeologie.bemerkenswelt.de/MEGALITH%20AUF%20MALLORCA/Es%20Racons.html
LLUCMAJOR
TALAIÒT DE CAPOCORB VELL LLUCHMAJOR
El segon talaiot quadrat, situat a tramuntana, té 8,5 m de costat i una alçària de 4,8 m. Inicialment estava format per dues plantes, amb una cambra inferior en forma d'U, deguda a la construcció d'un mur central que permetia el suport de les lloses que separaven les dues cambres
https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_talai%C3%B2tic_de_Capocorb_Vell
En el conjunt destaca el talaiot quadrat del ponent. La seva cambra superior té una pilastra formada per tambors de pedra superposats, amb una alçada total d'uns 2 metres. La seva funció era sostenir la coberta de la cambra, formada per lloses de pedra col·locades en disposició radial i que encara eren visibles a principis del segle XX. Les mides d'aquest talaiot són de 10 m de costat i 6 m d'alçària conservada. Ran de terra de la cambra hi ha un forat, entrada d'una galeria subterrània, d'uns 80 cm d'amplària i una alçada entre els 70 i els 150 cm, i que descendeix suaument en espiral fins a una petita cambra, coberta en part per troncs d'ullastre, cas únic a Mallorca, i que probablement s'emprava com a lloc de culte.
El segon talaiot quadrat, situat a tramuntana, té 8,5 m de costat i una alçària de 4,8 m. Inicialment estava format per dues plantes, amb una cambra inferior en forma de U, deguda a la construcció d'un mur central que permetia el suport de les lloses que separaven les dues cambres. Els talaiots circulars, que resten sense excavar, tenen uns diàmetres d'uns 10-12 m.
Aquest poblat fou excavat parcialment per l'Institut d'Estudis Catalans (1918-20) sota la direcció de Josep Colominas i Roca (el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria) en col·laboració amb Josep Malbertí Marroig. L’equip de treball trobà algunes restes com pedres de molins, a més de fer esquemes sobre les estructures dels talaiots (Bartomeu Font i Obrador:2000, pàgs 7 i 10, il·lustracions). L’estudi de Colominas no acabà a Capocorb Vell, també excavà altres finques de Llucmajor, com Son Cresta i Son Taxaquet. Colomines excavà 2900 m2 dels 7000 m2 del nucli més important. Els materials són al Museu d'Arqueologia de Barcelona. D'altres investigadors hi realitzaren treballs essent el darrer Bartomeu Font Obrador que el 1969 estudià un habitacle complex. La troballa més important és una banya de bronze rematada per un capet de toro de 21 cm de llargada, avui desapareguda. Donada la seva importància històrica i arqueològica, el conjunt fou declarat Monument Històrico-Artístic Nacional el 1931.
[Informació treta de Viquipèdia]
https://pomesor.blogspot.com/2016/10/el-poblat-de-capocorb-vell.html
TALAIOT HOSPITALET VELL Calas de Mallorca
El talayot es el monumento más representativo de la cultura talayótica y está presente en muchos poblados de esta época. En el yacimiento de s’Hospitalet Vell encontramos también un talayot, aunque de planta cuadrada algo menos habitual ya que la mayoría tenían planta circular. El talayot servía tanto de torre de vigilancia como de espacio de encuentro. Uno de los elementos más llamativos es la columna central que soporta el techo de piedra.
https://www.eldiscretoencantodeviajar.com/yacimiento-arqueologico-de-s-hospitalet-vell-mallorca/
POLLENÇA
TALAIOT DELS VILARETS DE LLENAIRA
el talaiot. En un principi foren construccions aïllades, com els del Puig d'albeguins, del Molí de vent (Almadrava), de la Penya Mascorda a can Eixartell, de la rota d'Alt a can Vela Gran, de can Vela Petit, de Fartaritx del Racó, dels vilarets de Llenaira
https://auxcultura.wixsite.com/biblioteca/histria
SENCELLES
Excavación del TALAIOT DE CASCANAR (Sencelles, Mallorca)
Imatge de perfil de Javier Aramburu javier aramburu
https://www.academia.edu/20196558/Excavaci%C3%B3n_del_talayot_de_Cascanar_Sencelles_Mallorca_
UNA EXCAVACIÓN EN MALLORCA CONFIRMA EL CARÁCTER RITUAL DE LOS TALAYOTS CUADRADOS
A la puerta del mismo, destruido por el fuego en torno al año 600 antes de Cristo, apareció el esqueleto de una mujer jovent
ONASCLIMENT
El Grup de Recerca Arqueobalear de la UIB ha dado con un nuevo hallazgo en el poblado talaiótico del Puig de la Morisca. Su descubrimiento revela que la muralla oeste, -que se están dedicando a delimitar-, tiene adosadas dos habitaciones en su parte exterior, o lo que es lo mismo, fuera del poblado. El encuentro de los arqueólogos arroja nueva luz sobre la evolución del poblado y el modo de vida de sus antiguos habitantes.
El hallazgo en el asentamiento de Santa Ponça, nacido entorno al año 850 A.C, evidencia que la muralla «terminó perdiendo su sentido cuando empezaron a construirse viviendas fuera de ella», apunta el codirector del proyecto, Manel Calvo. De la construcción de esas habitaciones en la última época de ocupación del poblado, entorno al I y II A.C, también se desprende que los habitantes pudieron instalarse fuera de la zona amuralla porque «los peligros existentes habían desaparecido», añade Calvo.
Durante las últimas excavaciones, los arqueógos también han descubierto diversos utensilios alrededor de la muralla, como un ánfora púnica o cerámicas de sigillata, de paredes finas romanas y de barniz negtro de origen romano. Estas piezas, que pertenecen a la última época de ocupación del poblado, muestra «el intercambio y la influencia del mundo romano y civilizado en estos poblados indígenas de finales de la Edad del Hierro.
Las excavaciones en Puig de la Morisca se iniciaron en 1997. Desde entonces, y debido a las limitaciones presupuestarias, el proyecto avanza con lentitud y por tramos. Para está campaña de verano el equipo de arqueólogos cuenta con una partida del Ajuntament de Calvià de entre 20.000 y 30.000 euros. «El presupuesto sólo nos alcanza para trabajar durante los meses de julio y agosto», explica el también coodirector Emili García, quien considera que «lo ideal sería hacer un consorcio entre instituciones para poder tener un equipo permanente».
Los talayots de planta cuadrada están pensados como una especie de torre ciclópea de planta cuadrangular y alzado troncopiramidal y son mucho más escasos que los talayots de planta circular (Calvo y Guerrero 2004, 255 – 258). Aunque presentan características constructivas semejantes a los talayots de planta circular, estos talaiots aparecerían de forma aislada, en el exterior de los poblados o se alzarían formando parte de centros ceremoniales (Calvo y Guerrero 2004, 258). Otros arqueólogos como Juan Antonio Belmonte y Joaquín Aramburu han desarrollado una teoría más ajustada a los datos actuales, en la que parece ser que de un modo similar a la “bendición” de los edificios que se lleva a cabo en territorios del Lejano Oriente, los talayots cuadrados pudieron seguir una norma constructiva como requisito para estar “bendecidos” por las deidades; es decir, serían construcciones dedicadas a los dioses y por eso tienen unes dimensiones muchos más estrictas que los talayots circulares (Aramburu 2007, 126).
Según otros autores, aparte de estas funciones, los talayots cumplirían una función astronómica, ya que según unas mediciones realizadas en Octubre de 2001por Arqueomenorca habría algunos talayots (sobre todo de la zona sur de la isla) que estarían orientados hacia la salida del sol y otros (en la zona norte mayormente) que lo estarían hacia la puesta de sol (Aramburu 2007, 153 – 154).
Una característica llamativa que diferencia a Talatí de Dalt de los demàs poblados talayóticos, es que uno de los talayots que rodeaba el poblado, estaba incrustado en la muralla ciclópea y tenía una apertura que lleva a un túnel que daba al exterior del poblado, aunque actualmente ese talayot se encuentra casi derruido es posible ver la entrada que lleva al túnel.
https://zaguan.unizar.es/record/58937/files/TAZ-TFG-2016-4608.pdf
LA INCOGNITA DE LA CONTRUCCION BALEAR
LOS TALAIOT
Nuria Garcia Beltran
Trabajo final de Grado junio 2021
Grado en fundamentos de la Arquitectura
Capocorb%20vell%20Camara%20interior%20superior%20%20Foto%20Nuria%20Garcia.png) |
| Foto Nuria Garcia |
https://oa.upm.es/68290/1/TFG_Jun21_Garcia_Beltran_Nuria.pdf
CONSTRUCCIO TALAIOTS
PROCESOS DE TRABAJO EN LA CONSTRUCCIÓN
DEL TALAIOT N.o 1 DE SON FORNÉS (MONTUIRI.MALLORCA)
5. Por volteo mediante palancas: a nivel experimental comprobamos en Son Fornés que seis hombres, mediante troncos de madera usados a modo de pahincas y auxiliados con cuñas de piedra para calzar el bloque, logran levantar y girar una piedra de unos 4.000 kg.
Con este giro se consigue trasladar las piedras en los planos inclinados con relativa sencillez. Hemos desechado este procedimiento, puesto que debido a la fragilidad de la caliza los cantos estarían más o menos redondeados y muchas de las piedras se hubieran roto en un trayecto tan largo de volteos. Además, la caliza recién extraída es blanda y frágil, y el esfuerzo y los riesgos aumentan en relación a los sistemes anteriores. Evidentemente con ello no queremos decir que no se utilizara la palanca, pero únicamente en maniobras de colocación y ajuste.
A partir de los datos recogidos en este apartado dilucidaremos la
hipótesis que nos parece más sencilla en relación a la construcción del talaiot, para lo cual hemos tenido en cuenta las explicaciones del arquitecto Raimon Guardia y del ingeniero Manuel Medarde.
Una vez situadas las piedras en la zona escogida para levantar el talaiot, se procedía a su colocación. Primero, la base de la columna central, después una corona circular de pequeñas piedras col·locades en seco y bien trabadas sobre la roca natural del terreno, cuya finalidad era servir de base de asentamiento a los grandes bloques de los paramentos interno y externo. La colocación de la primera hilada de bloques no presentaría una gran dificultad, en especial si los constructores se ayudaban del trineo y de palancas de madera. Una vez situados los primeros bloques del paramento interno y del externo del muro circular del talaiot se efectuaría el relleno de pequeñas piedras entre ellos.
