ROTERS: PLA DE MALLORCA. Primeres Civilitzacions

EL PLA DE MALLORCA

L’altre factor comú és el de la dedicació a l’agricultura. Al Pla, els cultius dominants són els cereals, els fruiters no cítrics i els farratges. Malgrat l’agricultura ha experimentat una gran recessió, a les terres del Pla de Mallorca podem trobar una remarcable quantitat de restes arquitectòniques que han tingut la seva importància al llarg de la història. El màxim exponent i mostra inequívoca d’aquesta explotació agrícola són les possessions, finques on es desenvolupaven totes les tasques relacionades amb l’agricultura i la ramaderia. Malgrat en l’actualitat ben poques mantenen l’activitat d’explotació dels seus recursos, les cases de possessió són joies de la Mallorca rural que cal conservar. Podem destacar-hi, entre moltes altres, Albenya (Algaida), Defla (Sineu), Sant Martí d’Alanzell (Vilafranca de Bonany), Sa Bastida (Sant Joan), Son Joan Arnau (Lloret de Vistalegre) o Tagamanent (Montuïri). A més a més, als pobles del Pla podem trobar-hi moltes altres construccions relacionades amb l’explotació agrària i la seva activitat econòmica principal fins fa uns anys: molins fariners, pous, sínies, aljubs, etc.

La presència de pobladors des del II mil·lenni a.C. fa que el Pla tingui gran quantitat de jaciments arqueològics de diferents èpoques. Els talaiots en són la principal manifestació material. De la zona cal destacar el poblat talaiòtic de Son Fornés, a Montuïri, i el santuari de Son Corró de Costitx (on es trobaren els caps de bou de bronze).

RUTA ARQUEOLOGICA

Les terres del Pla de Mallorca disposen d’una gran riquesa de restes arqueològiques, testimoni de la presència humana ja en èpoques molt antigues. Amb aquesta ruta es fa un recorregut per alguns d’aquests jaciments. Iniciam l’itinerari a la carretera Sencelles – Inca, passat el cementiri de Sencelles, on ens trobam a la dreta un camí asfaltat (a uns dos-cents metres) amb la indicació “talaiot Son Fred”. Aquest edifici, de planta circular d’uns 12 metres de diàmetre, formava part d’un poblat, del que encara en resta un altre talaiot i un tram de murada. Devora l’Observatori Astronòmic de Costitx podem veure el poblat d’Es Turassot. El conjunt no ha estat excavat i compren una dotzena de naviformes, cada una d’elles amb el seu tancat per al bestiar. A la carretera que surt de Costitx cap a Sencelles, més o manco al km. 2,8 veim la senyalització del jaciment del Santuari de Son Corró, a la dreta. Una recent i polèmica reconstrucció el representa com a un edifici de planta rectangular i tres naus separades per columnes, però altres investigadors sostenen que no existien aquestes columnes sinó pilars rituals monolítics que es trobaven en desordre i no alineats com a l’actualitat. Va ser descobert per un pagès, l’any 1894, que llaurant la terra es va trobar amb tres caps de bou, de bronze que es troben actualment en el Museo Arqueológico Nacional, a Madrid. A dos quilòmetres de Sencelles, per la carretera de Sineu, hi ha el llogaret de Cascanar on es situen els talaiots del mateix nom. És un centre cerimonial format per dos talaiots quadrats i unes coves d’enterrament properes, tot relacionat amb el poblat situat baix les cases del llogaret, i la murada, que es pot intuir a la paret seca que voreja el camí d’accés. Després ens dirigim al talaiot de Binifat, en el municipi de Sencelles, un talaiot circular d’uns 15 metres de diàmetre, que conserva la seva entrada i una alçada aproximada de 4 metres. Aquest formava part d’un poblat del que quasi no en queden restes. Molt a prop, poc visible, disposa d’un centre cerimonial amb un talaiot circular i un altre quadrat. A mig quilòmetre de Llubí, per la carretera de Sineu, es troba el poblat d’Es Racons, un dels millor conservats de l’illa, on es pot apreciar

de forma clara la relació existent entre els poblats i els seus centres cerimonials propers, composts aquests per talaiots quadrats, circulars i túmuls, als que posteriorment s’hi afegiren santuaris i altres edificis.

El poblat talaiòtic de Son Fornés, el trobam per la carretera de Montuïri – Pina, a la dreta del km. 2,4. Actualment es troba en procés d’excavació, per la qual cosa és probable que en breu hi hagi estructures d’obra a la vista. De moment es poden veure tres talaiots circulars units per diverses cases i una murada. Constitueix un complex poblat talaiòtic amb diferents etapes de creixement. A la murada del poblat talaiòtic d’Es Pou Celat (Salat) s’hi accedeix per la carretera de Porreres a Felanitx. Després de dos quilòmetres s’agafa la primera carretera que es desvia a la dreta en direcció a Son Mesquida. La murada està erigida amb grans lloses i, prop del seu final, es poden veure les restes d’un talaiot circular

ALGAIDA

Els enterraments pre-talaiòtics del puig de Son Reus són les primeres restes arqueològiques que indiquen l’existència de l’home al terme d’Algaida. Els jaciments d’època talaiòtica (1400– 123 aC.) són relativament nombrosos i importants, on destacam Sa Serra– Punxuat, sa Casa Nova de Pina, can Felet i Son Coll.

ARIANY

El terme municipal té catalogats una trentena de jaciments arqueològics, declarats Béns d’Interès Cultural l’any 1966. En destaquen, entre d’altres, la cova de sa Canova, descoberta en explotar un barrobí, datada a l’edat de bronze, el poblat talaiòtic de Calderitx, que s’usà com a lloc d’habitatge i de defensa, i la cova funerària de Son Nivorra, d’època pretalaiòtica. A més a més, a Son Bacs cal esmentar l’existència d’una sèrie de jaciments, com el conjunt de coves d’època pretalaiòtica, i a ses Comunes hi ha una cova funerària artificial de la mateixa època que les anteriors.

COSTITX

El terme de Costitx s’ha dedicat des de sempre, i quasi exclusivament, a l’agricultura. D’aquesta activitat n’han quedat moltes restes arquitectòniques de gran valor, com construccions per a l’aprofitament de l’aigua, molins de vent o cases de possessions. Per altra banda, la fama de Costitx ve donada pels caps de bou trobats fa ja més de cent anys a Son Corró. Aquestes peces de bronze, que es configuren com la màxima expressió de culte al bou a Mallorca durant l’últim període talaiòtic, es traslladaren posteriorment al Museo Arqueológico, a Madrid. No obstant això, els costitxers han reivindicat que aquestes joies arqueològiques retornin al seu lloc d’origen. A més, s’han trobat altres jaciments arqueològics, ja que, proporcionalment, és un dels pobles amb major nombre de >> Vista general del poble de Costitx 97 Pla de Mallorca Costitx >> Costitx_Punts d’interès restes arqueològiques per quilòmetre quadrat. Aquestes es troben disperses i envoltant l’actual nucli urbà, i permeten l’estudi de diferents tipologies. Podem destacar el Santuari de Son Corró, les navetes del Turassot des Metge o els talaiots de Son Vispó.

LLORET de VISTA ALEGREA

Lloret es pot constatar una ocupació continuada des del Bronze antic (1700 – 1300 aC.), amb evidències d’ocupació a coves d’enterrament com la d’en Deinat, la de can Brines o la del bosc de Son Joan Arnau. Del període talaiòtic (1300 – 123 aC.), la perduració de restes estructurals ens permet parlar d’una intensa ocupació. Cal destacar sa Pleta de Son Gelabert d’Alt, ses Talaies i es Clapers.

LLUBI

Poblat talaiòtic des Racons Pel carrer de Sineu, s’agafa l’antic camí de Llubí a Sineu. A poc més de mig quilòmetre del poble, es divisa perfectament, a la dreta, un talaiot darrera una tanca, cobert parcialment per l’alzinar i rematat per una figuera de moro i ullastres. Aquest talaiot pot comptar-se entre els més interessants de l’illa. Posseeix un portal en bon estat, orientat a 160 graus (SE), té una llinda enorme, i un corredor interior. En la part de l’alzinar, l’alçat exterior assoleix una alçada de 5 metres, amb grans blocs de pedra que causen un efecte grandiós vists des de la penombra del bosc. L’interior apareix reblit de pedreny. A l’esquerra del camí, es contempla un altre talaiot, en aquest cas apareix cobert d’ullastres i només es veu parcialment. Uns cent metres més envant, apareix la casa del molí d’en Blanc, amb la torre del molí. Poc abans d’arribar-hi, en una petita depressió que s’estén a la dreta, es contemplen les restes d’un altre conjunt. En les parets de pedra es poden veure alguns murs talaiòtics i, un poc més enrere i molt coberts per la vegetació, les restes d’altres dos talaiots de planta circular i una construcció de planta quadrada; aquesta darrera presenta un aparell molt ben escairat, amb pedres de gran regularitat. Possiblement, aquest conjunt i els dos primers talaiots formaven part d’un mateix nucli, consistent en un poblat i el seu centre sacre. La referència de l’Arxiduc, que ressenya el camí vell de Llubí des de Sineu, és la següent: “A la dreta del camí, vora la caseta de Miquel Ramis àlies Roig, apareixen altres dos talaiots en estat molt enrunat. Més enllà d’aquest lloc s’estén una fèrtil planura, denominada es Racons, en una tanca de les quals, sa Tanca Nova, foren descoberts també nombrosos ossos i restes de cremació; i, en el veïnatge de la caseta abans esmentada, són novament dos els túmuls presents, un dels quals amb voluminosos blocs de pedra de secció rectangular... Dos dels seus costats continuen en bon estat de conservació. A certa distància, trobam un solitari molí de vent”

MARIA DE LA SALUT

Els jaciments arqueològics més antics trobats a Maria de la Salut daten de l’època pretalaiòtica. Són la cova d’enterrament dels Set Pilars i la cova de la Caseta des Garriguer, ambdues a Montblanc. Per altra banda, les restes millor conservades les trobam a la pleta des Pujolet, el conjunt del Velar i ses Rotes Noves.

MONTUIRI

Fou un territori molt poblat en època talaiòtica, com ens demostren el poblat de Son Fornés i les restes denominades el Campanar des Moros

Poblat talaiòtic de Son Fornés

El poblat es situa a 2,4 quilòmetres de Montuïri, a la carretera Ma3200, que condueix a Pina, a uns quatre-cents metres del creuer transversal Algaida- Sant Joan. L’any 1975 es va realitzar la primera excavació i fins a l’any 2008 s’han realitzat tretze campanyes de camp que han permès conèixer les transformacions socials d’una comunitat balear del Pla de Mallorca al llarg de més de mil anys. Així, al jaciment es poden reconèixer les modificacions urbanístiques del poblat i els canvis arquitectònics dels edificis al llarg del primer mil·lenni abans de la nostra era. Durant aquest temps, diferenciem tres períodes o èpoques: la talaiòtica (850-550 a.C), la post talaiòtica (550-250 a.C) i la clàssica-romana (del 250 fins a la conquesta militar de l’Estat romà l’any 123 a.C amb l’arribada del cònsol romà Quint Cecili Metel). Del període talaiòtic es poden veure tres talaiots circulars, edificis ciclopis de caràcter col·lectiu propis d’una comunitat basada en relacions de reciprocitat i solidaritat. Un d’aquests talaiots és el més gran de Mallorca, amb un total de 17 metres de diàmetre, i una alçada conservada de més de 4 metres. Pel que fa als habitatges d’aquests antics habitants del Pla se n’han excavat set fins al moment. La destrucció violenta de tot el poblat donà pas a una nova etapa de canvis, el període post talaiòtic, on sorgeixen noves relacions socials basades en la desigualtat. D’aquesta nova etapa hi ha documentats sis habitatges i la reutilització del tercer talaiot per a ser emprat com a possible santuari. La progressiva intensificació de les relacions amb el món púnic i la consolidació del món romà al llarg del segle I a.C es traduïren en una agudització de les diferències socials. Noves necessitats donaren lloc a la construcció de nous recintes d’habitacions, dels quals se’n coneixen 18, que alhora podien funcionar com a tallers, i un santuari en forma de ferradura en magnífic estat de conservació. El centre d’interpretació d’aquest jaciment, el Museu Arqueològic de Son Fornés, està ubicat al Molí d’en Fraret, a la sortida de Montuïri en direcció a Sant Joan per la Ma-3220

PETRA

Al municipi es troben catalogats uns 40 jaciments arqueològics de diferents etapes històriques, fet que demostra la gran intensitat de presència humana a la zona ja en èpoques molt antigues. Podem destacar les coves de ses Cabanasses, de ses Comunes Noves, de Son Monserrat, etc.; els conjunts talaiòtics de Son Homar, Termenor, es Castellots, etc.; les coves d’enterrament de Son Maimó, les restes des Bosc Vell, es Cabanells Nous, sa Font, etc.

PORRERES

Les primeres evidències de presència humana es remunten a la prehistòria, amb una trentena de jaciments arqueològics. Del període pretalaiòtic es conserven coves, utilitzades com a habitatges i llocs d’enterrament, i del talaiòtic trobam restes de talaiots, com el del Pou Salat, i de necròpolis, com Son Redó i la des Pagos

SANT JOAN

A Sant Joan es troben catalogats 42 jaciments arqueològics, la major part d’ells en molt mal estat de conservació. Del període pretalaiòtic es conserven les coves de la Bastida, la del Camp Rafal, dels Calderers, la coveta del Camp Vell, etc. Per la seva banda, de l’època talaiòtica cal destacar les necròpolis de Carrutxa i Son Gil, els sistemes hidràulics del pou Vell de la Bastida i de la Baronia, et

SANTA EUGÈNIA

Del període pretalaiòtic es conserven diverses coves, com les del puig de Santa Eugènia, des Puget, de Son Matxina, etc. El jaciment des Rafal, on hi ha un gran talaiot de planta circular, és una mostra de la cultura talaiòtica.

SENCELLES

El primers indicis d’ocupació humana es remunten al període pretalaiòtic, segons les restes arqueològiques trobades, com els assentaments de poblats navetiformes a Morelló Nou, Son Calussa, Son Fransoi i Son Caimari. També hi ha gran quantitat de coves, una natural a Son Ganyada, i altres d’artificials (la cova de la Cuineta, la d’en Mariaina i la de sa Talaia). La cultura talaiòtica deixà un major nombre de restes, com els poblats de Son Fred, Son Company, es Velar de sa Coma etc

SINEU

Son Ferragut. Rotes de moro. Sa Pleta

Per veure mes pitja l'enllaç:

https://www.academia.edu/37483815/INVENTARIO_ARQUEOL%C3%93GICO_DE_MALLORCA._SINEU

VILLAFRANCA DE BONANY

Les primeres mostres de poblament a Vilafranca es remunten a la prehistòria i la història antiga, documentades a través dels catorze jaciments arqueològics que es troben al municipi. Entre ells podem destacar els talaiots del Castellot Vell i de Son Pou Vell i les restes pretalaiòtiques de sa Moleta.