ROTERS: SON FRED, EL TALAIOT

Ara fa 34 segles, a Mallorca i també en part a Menorca (Illes Gimnesias), tal com se les coneixia a diferencia de les Pituïtes, comença la cultura talaiòtica. Tan important va esser. que la Prehistòria es divideix, amb en 3 períodes pretalaiotics i 4 talaiòtis.

Son Fred, un dels mes grans, es de forma circular, te una columna central, amb la finalitat de aguantar el sotil. Exactament es desconeix el motiu per la que fou construït. Anteriorment era conegut com a talaiot de Can Reñina.

Pareix esser que hi havia un altra talaiot, a 75 metres de distancia que era quadrat, així com també una murada redona.

Una vegada construït, fou utilitzat en distintes èpoques, fins que gran com a gran part dels talaiots, també fou abandonat. Despres d'un incendi, queda oblidat fins el segle passat. Pareix esser que el propietari de la finca, volia fer una barbacoa al lloc (als anys 70), però la sort, fou que el propietari el dones a l’Ajuntament i el 2005 protegit i recuperat. ( Podràs llegir el llibre de Javier Aramburu 2009 amb tots els detalls de l’excavació.)

PER QUE TRIAREN AQUEST LLOC?

Per aquell temps, els mallorquins ja practicaven la agricultura i la ramaderia, encara que segurament eren en part caçador recol·lector.

Per establir se triaven un lloc a on hi hagués aigua i bones terres per conrear. Així que d’amunt un turonet que mira al sementer, que creuat per el torrent de Sencelles, decidiren fer el talaiot.

Segons veurem a un vídeo al final, pereix esser que triaren un punt energètic de la terra, a on hi ha aigua subterrània, i una corrent interna, no sabem si per causalitat o aposta.

COM ES VA CONTRUIR.?

Directament a d’amunt la roca mara. Un pic preparat el terreny, es fan uns fonaments, consistent amb la col·locació de grans pedres planes, (observa la foto). Tècnica que encara era utilitzada fins fa poc, ( es pot veurà a les casetes de roter i d’altres edificacions o parets de marges).

A partir d’aquí, es van col·locant unes gran pedres, que van encaixant perfectament, però sense polir massa. Els espais buits queden emplenats de pedres mes petites, i amb pasta de terra.

El portal orientat al sud te una alçada de 1,15 cm, tenien que entrar a la gatzoneta i a mes fa un zic zac. Esta cobert per una pedra en clau amb un lleuger arc. El diàmetre a la base es de un 13,60 metres i el de dalt 12,20. El gruix de la paret es de uns 2 metres i l’altura que es conserva es de 5.40 vist de defora (des de dedins es de 3,70 metres).

QUE ES CONREAVA?

A la entrada s’han trobat llavors de: Pitxo (pèsol), silvestre, Veça, Fava, Guixa, Ordi, Blat dur, Blat Xeixa. Ordi salvatge (Maragall), i Revola.

Dels arbres s’han trobat llavors: De Llentiscle (Mata) o de garrover bord, i també hi havia pi, ullastre, figuera ginebre, estepa, i bruc d’aigua moll.

Això es conreava a la part baixa, i pens que si es va trobar al talaiot podria esser degut que en part es podia utilitzar tambè com a graner ( però això es una idea meva).

QUE MES TROBAREN A L’EXCAVACIO.

Bàsicament restes de ceràmica, ( hi una bona llista), però no hi ha peces senceres, nomes trossos de tassons, olles, gerres o semblant.

Trossos de plom, coure ( estaven a l’edat del coure) i trossos de teula.(fang cuit).

No s’han trobat restes de utensilis, armes ni cossos enterrats.

Però molts de misteris enterrats han quedat, tal vegada amb el temps, en aquest o altres talaiots es podrà aclarir mes coses.

FINAL

Aquella gent que vivia per aquell temps, tenia una manera de veurà el mon molt diferent a la nostra. Cada vespre tenien un gran pantalla panoràmica per observar, el moviment de les estrelles, les constel·lacions, i la lluna que marcava el calendari .al igual que el sol. Tot això segurament els feia cavil·lar molt.

De com es construïren tal quantitat de navetes, talaiots i murades amb grans pedres avui en dia es un poc mal d’entendre.

Lo cert es, que tindríem que agafar consciencia, de la quantitat de monuments megalítics, i al igual que Menorca conservar los. Que a mes de esser patrimoni de la nostra historia, poder estar orgullosos per mostrar los a tots els que nos visiten.

Mes a baix trobaràs el llibre de l’excavació, i dos vídeos ben distints.

Esper t’agradi, i així en visitar lo, segur que ho veuràs de manera molt diferent.

Foto; Antonia Nadal

INDEX

FOTOS AÈRIES

TALAIOT SON FRED (Historia, Període històric, Tipologia del edifici)

LLIBRE DE LES EXCAVACIONS

VIDEO (Baleares Antigua)

VIDEO (Geobilogia al Talaiot son Fred)

FOTOS DEL TALAIOT

FOTOS AÈRIES

Es pot veure, els canvis dels darrers 80 anys.

1984

Abans de 1956

2006

2010

2020

TALAIOT SON FRED

Historia

Aquest talaiot fou descrit, per primera vegada, per Nadal Gelabert ^[2] a mitjans de segle xx, el qual fa una petita descripció del monument. Va ser a principis dels anys 80 del segle xx, quan la Fundació Juan March va comprar els terrenys on es trobava el monument i els va donar al municipi, passant a ser de titularitat pública. No és fins a l'any 2005 quan l'associació cultural GADMA impulsa un projecte d'excavació i consolidació que recaurà sobre la figura de l'arqueòleg Javier Aramburu Zabala^[3] i Damià Ramis i Bernad.

Període històric

Els talaiots apareixen en un moment de canvis, on es deixen de construir navetes, els edificis més emblemàtics del bronze balear.^[7] Amb l'aparició dels talaiots podem dir que hi ha un canvi en la concepció del món, per part de les societats que habitaven Mallorca i Menorca al llarg de la primera meitat del darrer mil·lenni adC.^[8]

Aquestes societats, es caracteritzen per tenir una economia ramadera, com a principal activitat econòmica, complementada per l'agricultura i la recol·lecció estacional. També es caracteritzen per ser societats autosuficients i de caràcter solidari, com així s'expressa en els resultats de la recerca desenvolupada a Son Fornés.

En el cas concret de Son Fred, i segons les dades de la recerca, es tracta un edifici, que possiblement formés part d'un poblat de majors dimensions. La funció d'aquest, com la de la resta dels excavats a l'illa, seria de caràcter supra-domèstic. En ell s'hi realitzarien diferents tipus d'activitats, en aquest cas relacionades amb el consum o emmagatzematge de cereals, lleguminoses i llentiscle.^[2] Ara com ara, any 2014, encara no han estat publicades les dades referents a les restes de fauna animal.

Aquest recinte patí un incendi a mitjans del mil·lenni, després del qual fou abandonat. Segles després fou utilitzat per dipositari un enterrament, a la zona d'accés, i així es mantingué fins a la seva excavació, de finals de segle XX

Tipologia del edifici

Un talaiot és un edifici turriforme de caràcter ciclopi, la funció principal del qual és atalaiar. Aquests edificis, apareixen a inicis del primer mil·lenni abans de la nostra era (a.n.e) i es deixen de construir cap a mitjans del mateix mil·lenni.^[4] Acostumen a ser edificis circulars, tot i que a finals del període apareixen edificis de tipologia quadrada com el documentat a Hospitalet Vell (Cales de Mallorca, Manacor) o a Cascanar (Sencelles). Tot i que es parla de l'existència de talaiots a Mallorca i Menorca, no tots ells són de la mateixa tipologia. En el cas menorquí no hi ha quadrats i tot i que hi ha talaiots circulars amb cambra interior, els que més abunden són edificis troncocònics que poden arribar a 20 m de diàmetre de base, la majoria dels quals són massissos o tenen un corredor interior que els condueix a la planta superior. Aquests edificis sumen 480 per Mallorca i 274 per Menorca.^[5]

En el cas de Son Fred ens trobem davant d'un talaiot circular, amb una cambra central. En ella trobem una columna pol·lilítica de quatre blocs calcaris, que servia per subjectar el sostre o terrat. Pel que fa al diàmetre màxim de l'edifici podem dir que arriba als 13,60 m de base i als 12,40 de diàmetre màxim a la part superior, configurant d'aquesta manera una morfologia troncocònica de la torre. L'altura màxima és d'uns 5 m a l'exterior i uns 3.70 m d'altura conservada al seu interior. Aquesta darrera mesura també fa referència a la columna central, ubicada en mig d'una cambra amb 5, 5 m de diàmetre màxim, on es van documentar dos petits empedrats.^[2]

L'accés a la cambra es produeix a través d'un corredor en forma de zig-zag, similars als que trobem a les Talaies de can Jordi (Santanyí), Son Creixell (Sineu) o els talaiots propers a Cascanar. Pel que fa a la seva construcció muraria podem parlar d'un doble parament, amb un parament exterior format per grans blocs de pedres, construïts amb un aparell a trencajunt.^[6] El parament interior està format per blocs de menor mida i de forma poligonal.