Translate

dissabte, 5 de desembre del 2020

ELS PRIMERS MALLORQUINS

 Depenent de les fons, es tenen noticies dels primers humans que habitaren aquesta illa, fou ara fa 9.220 anys, altres parlen de 5.020 anys (3.000 abans de Crist) i diuen que ja tenim, indicis clars de que habitaven  per aquí.

Quants eren?

Es parla de  entre 200 i 500 habitants, el càlcul es fa  considerant 19 grups distints, se considera que les unitats familiars eren d’unes 30 persones. De moment es desconeixen l’estructura o jeràrquica en que vivien. Sabem que al principi vivien en coves o refugis, i que mes endavant les utilitzaren com a llocs d’enterrament fins al paleolític, en que començaran a enterrar a monuments talaiòtics.

Quina Flora hi havia?

Sabem, pels restes trobats ens els excrements del Myotragus, o restes de pol·len que hi havia boscos de d’alzines, alternant amb oms, pins, avellaners, i roures, així com també el boix , (Principal aliment de la rata-cabre.) i el rotaboc.   Mes endavant s’incorpora el ullastre i augmenten els boscs d’alzina.

I la Fauna?

A mes del Myotragus, havia les musaranyes, el "liron", òlibes gegants, gralles i corbs, l’àguila marina així com les rates cellardes ,  conills gegants (uns 14kg) que envaïren les illes fins al punt que  en Plinio parla dels conills com un perill per les tropes romanes per la gran quantitat i profunditat de les llorigueres.

A mes de les oques, el ferreret i les sargantanes , i es de suposar que també caragols. Es parla del nanisme, que pogueren sofrir animals procedents de la crisis Messinià  podria haver hi mamuts, elefants o cérvols.

Com arribaren?

Casi tots els historiadors coincideixen que tingueren que arribar per la mar, ara be, durant aquell temps, els recursos i les habilitats eren molt petites, Es parla d’arribar enfilats a un tronc d’arbre, o una barca de joncs, però les distancies no ho permetien. Així que aquest punt esta per investigar o descobrir.

Els animals arribaren a peu pla, com ja hem explicat, però el temps es fa molt enrere en parlar d’homínids. Sigui com sigui arribaren.

Amb el temps, la navegació va arribar a ser molt fluida, lo que es convertí amb un perill, per les successives invasions.

Ja tenim el marc a  on vivien:

S’establiren en fora de la costa, a on hagués aliment i aigua a ma. Triant reguards naturals per els assentaments. Diuen que era gent molt pacifica, ja que els perills no eren eminents. Els aliments  mes be naturals, i amb el temps aprengueren  a dominar un poc l’agricultura i mes endavant la caça.  Penso que els macs de torrent degueren servir per  fer les primeres fones, amb l’ajuda d’arrels, pell, o fent trenats de joncs.

La vida contemplativa, observant les estrelles i els seus moviments, que a mes il·luminaven les llargues nits d’hivern tingueren que  esser la guia per ordenar les activitats. Però tot això es imaginació meva.

Pots seguir llegint, els estudis publicats que he posat a la teva ma, si t’agrada entra en aquest mon de l’antiguitat.  Esper que la selecció que he posat et sigui útil.




JACIMENTS I HISTÒRIA
QUADRE RESUM PREHISTÒRIA MALLORCA
GENOMA PRIMERS PROBLADORS
DE COM POGUEREN ARRIBAR
ESQUEMA EVOLUTIU
LLIBRE : LES BALEARS ABANS DELS HUMANS
PER EL MES PETITS: COMIC
VIDEOS-


JACIMENTS I HISTÒRIA

La determinació de quan es produí el primer poblament humà de l'illa encara és objecte de discussió. Les datacions de C14 obtingudes per l'arqueòleg William Waldren a la cova de Moleta (Sóller) i a l'abric de Son Matge (Valldemossa)[1] a partir de 1960 indicaven que Mallorca podia haver estat poblada a les acaballes del V mil·lenni aC, en un moment sincrònic amb el neolític continental. Més tard una datació feta a la cova de Canet (Esporles)[2] hauria donat datacions més antigues de cap al 7222 +570, -500 aC. Tot i que avui aquestes dates han estat sotmeses a crítica i revisió, si es donàs per bona la datació de la cova de Canet s'estaria davant les primeres freqüentacions de l'arxipèlag balear i en una etapa molt primerenca. La presència humana a les Balears s'ha volgut documentar, d'altra banda, en el V mil·lenni aC. Les primeres restes humanes serien les trobades a la cova de Moleta amb una datació per C14 de 4840 aC., calibrat. Ara bé, no es tendria evidència d'un poblament definitiu fins a final del IV mil·lenni.[3]

Segons Víctor Guerrero, en aquells moments la població de Mallorca hauria d'estar entre les 200 i les 500 persones. 200 persones seria el mínim per a una unitat de reproducció efectiva. Les 500 persones estan calculades a partir dels recursos ecològics, que podrien

mantenir uns 19 grups locals de caçadors-recol·lectors, cosa que suposa aquesta xifra de 500 persones.[4]

Els estudis de Josep Antoni Alcover, Damià Ramis i Pere Bover han permès conèixer millor l'evolució del gènere myotragus i situar l'establiment humà a Mallorca i Menorca entre el 3000 i el 2040 aC, més en concret entre el 2300 i el 2040 a, C., en el darrer quart del tercer mil·lenni, qüestionant per complet el model clàssic creat per Waldren i el model posterior de Guerrero. Segons Alcover, el myotragus va tenir una coexistència molt breu amb l'home, que va ser la causa de la seva extinció. Segons aquests autors, fins a l'actualitat no es disposa de cap datació sòlida indicadora de presència humana anterior al 2300 Ac

 

---

En la recerca dels orígens del poblament prehistòric a les illes Balears, durant algunes dècades es va mantenir una visió de la primera presència humana a les illes que es basava en 2 pilars bàsics:

1.     La primera ocupació humana de les illes l'havien protagonitzat grups humans amb economies no productores, és a dir, de caçadors recol·lectors. Això es datava a principi del V mil·lenni aC com a molt proper. Aquesta ocupació l'haurien duit a terme pobles amb una cultura epipaleolítica.

2.     A partir de restes de cranis de Myotragus balearicus amb cornamenta tallada artificialment i d'acumulacions de copròlits del mateix animal en assentaments humans datats cap al V mil·lenni aC, es va plantejar la hipòtesi que els primers humans que van arribar a l'illa, a més de caçar aquesta espècie, haguessin assajat pautes per domesticar-la.

Ara, ambdós pilars han demostrat que manquen de base empírica. Malgrat que s'han detectat episodis seguits de foc forestal amb datacions molt antigues (tot i que controvertides), els indicis assenyalaven una presència humana a l'illa de Mallorca en algun moment imprecís entre el V mil·lenni i el final del IV aC. En els abrics estudiats, semblava que es donaven indicis d'activitat humana anteriors al desenvolupament de la metal·lúrgia a les illes o, el que és equivalent, una ocupació neolítica. De tota manera, en datacions més calibrades i contrastades, les primeres restes humanes s'han datat en l'interval 2880-2620 aC, tot i que no es pot descartar que siguin més antigues. Amb tot, i donat l'estat inicial en què es troben les investigacions d'aquest període, ara es pensa que abans del 3000 aC sols es podria haver donat una fase de freqüentació precolonial, sense assentaments estables (i per tant sense domesticacion.

Per llegir mes pitja l'enllaç:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Mallorca


                                                   Muleta (Soller)

Els primers indicis de la presència de l’home a Mallorca es remunten cap a l´any 7.200 aC., en que es creu que probablement va existir una població a cavall entre el Paleolític i el Neolític. Si bé als voltants de l’any 3.000 aC. ja hi ha indicis clars, de que petites col·lectivitats organitzades al voltant de l’agricultura i la ramaderia van habitar Mallorca.

Cap a l’any 1.300 aC. Mallorca va viure la invasió dels pobles Talaiòtics, una cultura guerrera pròpia de l’illa de Mallorca i la veïna Menorca, que perduraria fins a la dominació romana. 

Per llegir mes pitja l'enllaç:

http://ibalears.com/ca/blog/mallorca/primers-pobladors-de-mallorca/

     Cova Cometa del morts

És difícil exagerar la importancia de les cavitats naturals per al coneixement de la prehistoria de Mallorca, i d'algun moment de la seva historia. Basta considerar que les úniques estacions on s'han trobat restes de la seva fase de poblament inicial o aceramica són dues d'aquestes cavitats.

...

 Per altra part, no deixa d'esser notable que un home que havia estat capag de navegar fins a Mallorca tengués una indústria tan pobra. Recordem que la nostra illa és, després de Menorca, la més allunyada del continent i que la navegació en aquella epoca no devia esser empresa facil ni a I'abast de tothom.

Per Llegir mes pitja  l'enllaç:

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/archives/Endins_1/995v20p1/71.dir/Endins_1995v20p171.pdf


Tot i que en un futur potser es disposi de més informacions, avui no hi ha materials irrefutables que permetin establir una relació indiscutible de convivència entre l’home i la fauna que ocupà les Balears en el quaternari, com a conseqüència dels moviments de les plaques tectòniques a l’estret de Gibraltar (Messinià) i les glaciacions (Moragues et al., 2000). Els primers indicis clars de poblament a Mallorca es poden relacionar amb les ceràmiques de Son Matge (anteriors a las incises), que poden datar-se en una fase antiga del III mil·lenni aC (Rosselló Bordoy i Waldren, 1973: 1-76) i que indiquen una possible relació amb el grup verazià ––fase calcolítica antiga del sud de França (Martin Colliga, 1992: 279-284). Ceràmiques similars han estades trobades a la cova de sa Basa (Calvo et al. 2000: 401-416) i a sa Canova d’Ariany (Cañigueral, 1951), però com que no van ser recollides mitjançant excavació no aporten gaire informació, tot i que permeten afirmar que no es tracta d’un fenomen aïllat.

Per Llegir mes pitja  l'enllaç:

https://www.raco.cat/index.php/RdM/article/download/340471/432781/


     Abric de son Matge. Valldemossa 


GENOMA PRIMERS PROBLADORS

En concret, segons ha informat el CSIC en una nota de premsa, els resultats suggereixen que el poblament de Balears va poder ser degut a l'arribada de pobles esteparis a la península ibèrica fa 4.000 anys.

El clima càlid de Balears, desfavorable a la conservació del material genètic, dificulta l'obtenció de mostres amb contingut genètic en bon estat. No obstant això, l'equip d'investigació va aconseguir recuperar el genoma de tres individus balears.

Un d'ells correspon a Mallorca, a la Cova des Moro, de 4.300 anys d'antiguitat. Es tracta de l'individu més antic trobat a les Balears. A més, s'ha estudiat el genoma d'un altre individu de Formentera i un altre a Menorca (a la Naveta des Tudons, un dels edificis més antics de tot Europa).

Per Llegir mes pitja  l'enllaç:

https://www.ultimahora.es/noticias/local/2020/02/24/1144041/genoma-primeros-pobladores-mallorca-origen-pastores-estepa.html



DE COM POGUEREN ARRIBAR

Com s'ha dit sembla que el recorregut lògic seria Península - Pitiüses - Menorca encara que els vestigis més antics de la presència de l'home a les Balears s'han trobat a Mallorca, a la Cova del Canet (Esporles), on va aparèixer un nivell de carbons datat al voltant de l'7.200 abans de Crist. Aquest fet, al costat de la descoberta de peces de sílex a les rodalies de la Cova de l'Drac, a Es pont de sa Plana i a Son Danús (Santanyí) sembla indicar que els primers habitants de Mallorca van ser grups epipaleolítics, és a dir, de la cultura en trànsit des del Paleolític fins al Neolític.

Per Llegir mes pitja  l'enllaç:

https://balearesantigua.com/cultura-talayotica/


Com s'ha dit sembla que el recorregut lògic seria Península - Pitiüses - Menorca encara que els vestigis més antics de la presència de l'home a les Balears s'han trobat a Mallorca, a la Cova del Canet (Esporles), on va aparèixer un nivell de carbons datat al voltant de l'7.200 abans de Crist. Aquest fet, al costat de la descoberta de peces de sílex a les rodalies de la Cova de l'Drac, a Es pont de sa Plana i a Son Danús (Santanyí) sembla indicar que els primers habitants de Mallorca van ser g A Mallorca i Menorca destaquen la musaranya gegant Nesiotites hidalgo, la rata gegant Hypnomys morpheus i, sobretot, el ja citat Myotragus balearicus, un bòvid amb aspecte de cabra. Myotragus era un animal molt especialitzat com a resultat de la seva adaptació al mig. Va experimentar una profunda evolució que va afectar a la seva locomoció, a la dentició i a el disseny del seu crani. No tenia depredadors, per la qual cosa es va adaptar a marxes curtes i va ser bastant lent, encara que sembla que tenia una bona potència de salt. A diferència de les cabres, tenia visió frontal, la qual cosa li permetia tenir una visió en relleu, molt útil per calcular distàncies i veure accidents de el terreny. Per adaptar-se a la vegetació insular, la seva dentició va sofrir una gran modificació, ja que es va haver d'especialitzar en plantes dures i arbustives. El més interessant són els incisius [3] [4], que són de creixement continu com en les rates.

Per Llegir mes pitja  l'enllaç:

https://es.wikipedia.org/wiki/Poblamiento_inicial_de_las_Islas_Baleares

ESQUEMA EVOLUTIU


LLIBRE : LES BALEARS ABANS DELS HUMANS

Llibre complet

Flora i fauna i arribada dels humans.

Per descarregar el llibre pitja l'enllaç:



PER EL MES PETITS

          Història de les Illes Balears en còmic

          Llibre complet:


Per descarregar el llibre pitja l'enllaç:

https://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/8796/01220072000088.pdf?sequence=1&isAllowed=y


VÍDEOS:

Historia de les Illes Balears de IB3.


Per descarregar el vídeo pitja l'enllaç:

https://ib3.org/carta?id=9e2a7373-2664-423f-9428-edb1a13b33f1&type=TV


Història de Mallorca: 

Prehistòria, els primers pobladors.


Per descarregar el vídeo pitja l'enllaç:

https://www.casalsdebarri.cat/educacio/historia-de-mallorca-prehistoria-els-primers-pobladors/

dijous, 12 de novembre del 2020

MYOTRAGUS BALEARICUS

Aquest animal tan nostre, va evolucionar a una Mallorca, aïllada durant segles, on s’han trobat els restes, podríem dir, que tenia característiques de diversos mamífers, i fins i tot d’algun rèptil.

Com era?

Mesurava de 45–50 cm d'alçada,  i pesava uns  50 i 70 kg, tenia els ossets curts i robusts.

El cap tenia els ulls frontals, amb una visió tridimensional, a diferència dels bovins. En canvi, el nas molt reduït. La forma del barram únic al món, amb dents diferents, de la resta d’animals unglats, un exemple, és que tenien un premolar a la mandíbula, i dos al maxil·lar, en vers de tres a cada part.

Un barram adaptat a la vegetació, de la qual s’alimentava, que era un 98% de boix, que és una planta  tòxica, per als herbívors actuals. El boix podria ser una causa de la seva desaparició.

En canvi, el cos, amb unes bones trossades, i d’ossos robusts, li permetia moure's, quasi coms els elefants,  caminant a poc a poc, com si anés cansat, però caminava em potencia.

De petits, es pareixien més bé a porcs, tenien les potes curtes, i de mida petita, cosa que els permetia, tenir més cries, que els ovins actuals.

A causa de la seva evolució, tenia patró de rèptil, el que explicaria que hagués pogut sobreviure, amb pocs recursos, durant la seva evolució al nanisme.

Els fòssils dels ossos,  mostren anells de creixement, igual que els arbres, habituals als animals de sang freda, mostrant fases de creixement lent, i a vegades nul, cosa que li permetia,  retardar la maduresa, i el seu creixement, per poder viure més temps, uns 27 anys de mitja.

Tampoc tenia massa depredadors, per al que pareix

Aquesta evolució al nanisme, podria haver començat molts d’anys després, del final de la crisi salina, i es va extingir fa uns 4000 anys coincidint amb els humans, que visqueren a Mallorca, encara que no  està demostrat que fos la causa.

A aquell temps, en què el clima era tropical, i Mallorca era part del continent, i el rius anaven arrossegant sediments (macs de torrent i terra), cap al pla. La vegetació era molt abundant.

Grans animals, es passejaven pasturant a tot l'indret, i tenien grans dimensions.

Obert l’Estret de Gibraltar, altre cop la mar va arrasar tot el que trobava, i va deixar l’illa ben aïllada. La vegetació hagué d'adaptar-se a la nova situació, i els animals tres quarts del mateix. La falta de menjar va donar peu a què els animals sofrissin nanisme.

Uns dels animals, descobert el segle passat, que va viure a Mallorca, durant aquells temps, va ser el Myotragus Balearicus.(Cabra/rata). Li va posar el nom una dona anglesa anomenada Dorothea Bate .  

Tenia unes banyes tirades cap enrere, els ulls de front (com les persones), també pareix que era de sang freda, o almanco hivernava, segons l’estudi dels seus ossos. Podia pesar uns 70 kg, i de gran uns 50 cm, podia viurà uns 27 anys, que era moltíssim  amb aquests animals.

D'entrada només vivia a Mallorca, era únic al món, i va deixar d’existir fa uns 3.000 anys abans de Crist, o sigui, fa 5.020 anys. Ningú va parlar més d’ell, ni ningú el va recordar, fins que a 1909, foren descoberts per casualitat, restes ossos dins una cova.

S’alimentava de la vegetació, però tenia preferència pel boix balear, una planta abundant a aquell temps, tòxica per als bòvids i avui en extinció.

Ara està de moda, donar a conèixer tot aquest món tan misteriós, i es fan pel·lícules i documentals. (més a baix trobareu enllaços molt interessants), tesis doctorals, o resums, explicant detalladament el seu modus vivendi, o els seus descobriments.

És una història engrescadora, però molt desconeguda, i no tinc cap dubta, que desfruitaràs en descobrir-la.

















ÍNDEX:

CULTURA DE MALLORCA.

LA FAUNA DESAPAREGUDA DE LES ILLES BALEARS.

A LA WIKIPEDIA.

MYOTRAGUS: D'OVELLA A CABRA A CAUSA DEL CLIMA I LA INSULARITAT

PREHISTÒRIA FANDOM.

DOCUMENTAL "DOROTHEA I EL MYOTRAGUS". VIDEO DE PROMOCIÓ.

VIDEO

EL MYOTRAGUS ARRIBÀ A PEU A BALEARS DES DE LA PENÍNSULA


***

MYOTRAGUS BALEARICUS

Cultura de Mallorca

El Myotragus Balearicus era un mamífer, endèmic de Mallorca. Va ser descobert el 1909 per la paleontòloga Dorothea Bate. Es tracta del mamífer de major grandària de les illes, semblant a la gacela, que pertanyia al grup dels antílops.

 Una vegada que les nostres illes van quedar separades del continent, els seus ancestres van quedar aïllats, es van trobar sense depredadors importants que els amenacessin i van evolucionar de manera diferent dels que hi havia a fora de les illes, adaptant-se perfectament a l’hàbitat insular.


Pots seguir llegint a;

https://www.masmallorca.es/ca/cultura/myotragus-balearicus.html


***

LA FAUNA DESAPAREGUDA DE LES ILLES BALEARS 

    El Myotragus 

Pots llegir-ho tot a:


*    *    *

A LA WIKIPEDIA.



Aquest caprí tenia un patró de creixement únic entre els mamífers coneguts, amb ossos semblants als dels rèptils, cosa que el podria haver ajudat a sobreviure en un terreny amb tan pocs recursos.

A part de la reducció en mida causada pel nanisme insular, un article científic del 2009 revelà el descobriment d'anells de creixement als ossos fòssils de Myotragus. Aquests anells són semblants als anells de creixement dels arbres i són habituals en els animals de sang freda: aquests animals passen per fases de creixement lent o fins i tot nul, mentre que els ossos d'animals de sang calenta es regeneren contínuament.

Aquest descobriment indica que aquesta cabra podia alentir el seu creixement i retardar la maduresa, per tal de viure més temps amb els pocs recursos dels quals disposava. Segons Brian McNab, això no implica necessàriament que Myotragus balearicus hibernés, sinó que podria haver romàs actiu tot l'any amb un nivell baix d'ingestió i consum d'energia.

Llegir més a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Myotragus_balearicus





*   *    *

MYOTRAGUS: D'OVELLA A CABRA

A CAUSA DEL CLIMA I LA INSULARITAT

La investigació del grup de Paleontologia de l'IMEDEA apunta que un canvi climàtic global esdevingut durant el Pliocè Superior va poder ser un factor clau en l'evolució del principal mamífer del Quaternari balear. Una revisió exhaustiva de les restes paleontològiques i arqueològiques indica que la coexistència entre l'home i el Myotragus va haver de ser molt curta i que una colonització humana molt tardana a les Balears és la causa més probable de la seva extinció.

Tesis doctorals realitzades en el marc del projecte Títol: "Noves aportacions al coneixement del gènere Myotragus (Artiodactyla, Caprinae) de les Illes Balears". 469 pàgines. Autor: Pere Bover Arbós Data de lectura: 8 de Novembre de 2004 Director: Dr Josep Antoni Alcover


Per llegir mes pitja l'enlaç

https://www.uib.eu/digitalAssets/127/127585_myotraguscast.pdf


*      *      *


PREHISTÒRIA FANDOM

El fet que l'espècie conservés les banyes és un possible indici que els mascles els usessin per lluitar pel dret a reproduir-se, però la manca de dimorfisme sexual convida a pensar que aquesta espècie no era polígama o, almenys, els mascles no reunien "harenes" darrere d'ells. Donada la poca longitud de les banyes, els combats, en cas de produir-se, havien de dirigir-se més cap als costats (com passa en molts antílops petits) que a la lluita cap contra cap (típica d'ungulats de grans dimensions). El clima mediterrani és estacional, per la qual cosa cal suposar que l'acoblament no succeiria en qualsevol època de l'any.

 

Llegir més a; https://prehistoria.fandom.com/es/wiki/Myotragus.

*   *    *


DOCUMENTAL "DOROTHEA I EL MYOTRAGUS". VIDEO DE PROMOCIÓ.

“Dorothea i el Myotragus” és una producció de MOM Works amb coproducció d’IB3, amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia e Innovación, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Capdepera.


Tràiler de la   Pel·lícula
per veure'l pitja l'enllaç:

https://youtu.be/2oUuE6tdV2w


***

VIDEO

EL MYOTRAGUS ARRIBÀ A PEU A BALEARS DES DE LA PENÍNSULA

IB3


Per mirar ho pitja l'enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=Uc1WqSV_QhE










diumenge, 8 de novembre del 2020

DE QUAN MALLORCA NO EXISTIA O ERA EL CENTRE DEL MON

 Gran part de Mallorca, estava submergida dins la mar, això explica la gran quantitat de fòssils marins, que es troben incrustats a les pedreres de mares, o a tot arreu. Si mireu el mapa,  veureu que Mallorca té una forma allargada, que segurament era la serra de Tramuntana, que travessava Eivissa arribant a la península fins a la Serra Bètica.

Tampoc fa tant, quasi 6 milions d’anys, per culpa d'un moviment tectònic, entre les dues cordilleries, la Bètica i  la Rifenya, va estrangular l’estret de Gibraltar, aquest fet, talla el corrent d’aigua des de l’Atlàntic.

Donada l’evaporació d’aigua,  i la falta de cabal suficient dels rius, la mar Mediterrània es va dessecar, quasi amb la totalitat, quedant  alguns llacs. Tot el fons que ara és mar, va ser transitable entre Àsia, Àfrica i Europa.

Així va ser com a l'Illa, va anar creixent  la superfície habitable.

Això no es va fer amb un dia, i va estar així   entre 700.000  i un milió  d’anys. Només quedaren un parell de grans llacs. Durant tot aquest temps, podien transitar lliurement  per terra, tota casta d’animals, i per descomptat  es reproduïen. Les plantes també.

És de suposar sense errar, que l'evaporació de l’aigua venia acompanyada de pluges freqüents, i que, per tant, la vegetació  va créixer aviat, gran, i abundant.  

 L’avall dessecat,   era sota el nivell del mar Atlàntic, i no és d’estranyar, que es formés un bosc ben frondós, i de molta altura.  La fauna ben alimentada, també va donar exemplars  grans, jo diria que tipus dinosaures, o altres espècies.

Una cosa a tenir en compte, és que els primers homínids,  tenen una antiguitat d'uns 7 milions d’anys, i segurament es pogueren passejar,  a peu eixut, el mateix que  altres animals  de grans dimensions, per tota la Mediterrània, que llavors era trespol.

Els rius s’allargaren  fins a arribar als llacs.  Erosionant profundament  el terreny, formant  canons semblants, al gran canyó de Colorado, o similar.  En definitiva, l'illa en aquell temps, sí que era  un gran paradís.

Com va acabar aquesta feta?

Els entesos expliquen, fins a tres supòsits, perquè es rompés la barrera, que separava l’Atlàntic de la Mediterrània.  

Fos com fos l’impacta va ser devastador, una gran quantitat d’aigua i fangs, envestiren,  negant  i arrasant, tot el que es posava per davant. Pots imaginar  la riada  que ho arrossegava tot,  arbres, animals i homínids, desaparegueren per sempre. Tal vegada formant, el que avui coneixem com  a mines de  carbó vegetal, o dipòsits de petroli, o ves a saber si també de gas.

Fent volar un poc més la imaginació, podem pensar amb el diluvi universal, o si  també es va sepultar alguna civilització anterior  desconeguda com l’Atlàntida. De tot això no hi ha proves que ho demostrin.

 Però llegirem  un poc, el que ens diuen els intensos,  d'aquests fets que  he volgut resumir.

Amb el temps, Mallorca  va tornar a ser Mallorca, no sé si la seva forma, però aïllada per l’aigua, i separada de Menorca.  Més al sud les Illes Pituïtes, totes aprofitant les elevacions de la gran serra Bètica.















***
Un parell de referències

Formació del planeta Terra: 4.600 milions d’anys

Apareix la vida: 3.600 milions d’anys

Dessecació del Mediterrani  fa 5,96 milions d’anys

Inundació del Mediterrani    fa 5,33 milions d’anys

Primers simis en procés hominització fa  30 milions d’anys

Primers Homínids  fa  9 milions d’anys

Primers humans apareixen fa 130.000 anys

Primers humans a Mallorca  fa 5.000 anys


***

MAPES ON ES DEMOSTRA COM VA QUEDAR LA MEDITERRÀNIA  DURANT AQUESTS SEGLES.



***

La crisi salina del Messinià 

La crisi salina del Messinià va ser un període en la història geològica de la Mediterrània caracteritzat per una acumulació massiva de sal en el seu fons i que probablement va incloure un període de dessecació gairebé completa. 1 2 3 Va passar fa entre 5,96 i 5,33 milions d'anys, durant l'edat Messinià, a conseqüència de la desconnexió marina amb l'oceà Atlàntic. El seu nom deriva de l'edat Messinià, que al seu torn va ser nomenada per la ciutat siciliana de Messina.

    Mallorca  no era una Illa  fa 5,33 milions d'anys



                                                Abans de la crisi salina fa 6,5 milions d'anys.






Llegir més pitjant l'enllaç:

https://es.wikipedia.org/wiki/Crisis_salina_del_Messiniense

***

EL PLANETA TERRA

Hi viuen milions d'espècies, inclosos els humans; i és l'únic astre on se sap que hi ha vida.[23] El planeta es va formar fa aproximadament 4.600 milions d'anys, i hi va aparèixer vida al cap de 1.000 milions d'anys.[24] La biosfera de la Terra ha alternat significativament l'atmosfera i altres condicions abiòtiques, que permet la proliferació d'organismes aeròbics i la formació de la capa d'ozó que, juntament amb el camp magnètic terrestre, bloqueja la radiació solar perjudicial.[25] Les propietats físiques de la Terra, així com la seva història geològica i òrbita, han permès que la vida persisteixi durant aquest període. S'espera que el planeta pugui tenir vida durant com a mínim 500 milions d'anys més.[26][27]

Llegir més  pitjant l'enllaç:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra


***

LA INUNDACIÓ ZANCLIANA

diluvi zanclià és una inundació teoritzada que podria haver emplenat la conca de la Mediterrània fa 5,33 milions d'anys.[1] Aquesta inundació va posar fi a la crisi salina del Messinià i va tornar a connectar la mar Mediterrània amb l'oceà Atlàntic, encara que és possible que fins i tot abans de la inundació hi hagués connexions parcials amb aquest oceà. La reconnexió marca el començament de l'era Zancliana.

Per llegir el text complet pitja l'enllaç.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Inundaci%C3%B3_zancliana


***

UNA GIGANTESCA CASCADA DE 1,5 KILÓMETROS DE ALTO FORMÓ EL MEDITERRÁNEO ACTUAL.

Tras una larga época convertido en un lago seco y salino, la cuenca se inundó de nuevo con agua del Atlántico.

https://www.diariodemallorca.es/medio-ambiente/2022/09/25/gigantesca-cascada-1-5-kilometros-73719971.html?fbclid=IwAR0ByZRQLBf3SaUd5qMhUDtNda-0hld74afj_lVeQxsXxt0cnQYTo3aBsy0



***

VÍDEO



https://www.youtube.com/watch?v=wcxU5qtlPJc


***

ELS CONTRASTOS DE SALINITAT CONTROLATS PER LA LLIMA VAN SEGUIR A LES INUNDACIONS POSTMESSINIANAS DEL MEDITERRANI.

Per llegir el text complet pitja l'enllaç.

https://www.nature.com/articles/s41561-022-00998-z