Depenent de les fons, es tenen noticies dels primers humans que habitaren aquesta illa, fou ara fa 9.220 anys, altres parlen de 5.020 anys (3.000 abans de Crist) i diuen que ja tenim, indicis clars de que habitaven per aquí.
Quants eren?
Es parla de entre 200
i 500 habitants, el càlcul es fa considerant 19 grups distints, se considera que les unitats familiars
eren d’unes 30 persones. De moment es desconeixen l’estructura o jeràrquica en
que vivien. Sabem que al principi vivien en coves o refugis, i que mes endavant
les utilitzaren com a llocs d’enterrament fins al paleolític, en que començaran a
enterrar a monuments talaiòtics.
Quina Flora hi havia?
Sabem, pels restes trobats ens els excrements del Myotragus,
o restes de pol·len que hi havia boscos de d’alzines, alternant amb oms, pins,
avellaners, i roures, així com també el boix , (Principal aliment de la
rata-cabre.) i el rotaboc. Mes endavant s’incorpora el ullastre i
augmenten els boscs d’alzina.
I la Fauna?
A mes del Myotragus, havia les musaranyes, el "liron", òlibes
gegants, gralles i corbs, l’àguila marina així com les rates cellardes , conills gegants (uns 14kg) que envaïren les
illes fins al punt que en Plinio parla dels conills com un perill per les tropes romanes per la gran quantitat i profunditat
de les llorigueres.
A mes de les oques, el ferreret i les sargantanes , i es de
suposar que també caragols. Es parla del nanisme, que pogueren sofrir animals
procedents de la crisis Messinià podria
haver hi mamuts, elefants o cérvols.
Com arribaren?
Casi tots els historiadors coincideixen que tingueren que
arribar per la mar, ara be, durant aquell temps, els recursos i les habilitats
eren molt petites, Es parla d’arribar enfilats a un tronc d’arbre, o una barca
de joncs, però les distancies no ho permetien. Així que aquest punt esta per
investigar o descobrir.
Els animals arribaren a peu pla, com ja hem explicat, però
el temps es fa molt enrere en parlar d’homínids. Sigui com sigui arribaren.
Amb el temps, la navegació va arribar a ser molt fluida, lo
que es convertí amb un perill, per les successives invasions.
Ja tenim el marc a on
vivien:
S’establiren en fora de la costa, a on hagués aliment i
aigua a ma. Triant reguards naturals per els assentaments. Diuen que era gent
molt pacifica, ja que els perills no eren eminents. Els aliments mes be naturals, i amb el temps aprengueren a dominar un poc l’agricultura i mes endavant
la caça. Penso que els macs de torrent
degueren servir per fer les primeres
fones, amb l’ajuda d’arrels, pell, o fent trenats de joncs.
La vida contemplativa, observant les estrelles i els seus
moviments, que a mes il·luminaven les llargues nits d’hivern tingueren que esser la guia per ordenar les activitats. Però
tot això es imaginació meva.
Pots seguir llegint, els estudis publicats que he posat a la teva ma, si t’agrada entra en aquest mon de l’antiguitat. Esper que la selecció que he posat et sigui útil.
Segons Víctor Guerrero, en aquells
moments la població de Mallorca hauria d'estar entre les 200 i les 500
persones. 200 persones seria el mínim per a una unitat de reproducció efectiva. Les 500 persones
estan calculades a partir dels recursos ecològics, que podrien
mantenir uns 19 grups locals de caçadors-recol·lectors, cosa que suposa aquesta xifra de 500
persones.[4]
Els estudis de Josep Antoni Alcover, Damià Ramis i Pere
Bover han permès conèixer millor l'evolució del gènere myotragus i
situar l'establiment humà a Mallorca i Menorca entre el 3000 i el 2040 aC, més
en concret entre el 2300 i el 2040 a, C., en el darrer quart del tercer mil·lenni,
qüestionant per complet el model clàssic creat per Waldren i el model posterior de Guerrero.
Segons Alcover, el myotragus va
tenir una coexistència molt breu amb l'home, que va ser la causa de la seva
extinció. Segons aquests autors, fins a l'actualitat no es disposa de cap
datació sòlida indicadora de presència humana anterior al 2300 Ac
---
En la recerca dels orígens del
poblament prehistòric a les illes Balears, durant algunes dècades es va
mantenir una visió de la primera presència humana a les illes que es basava en
2 pilars bàsics:
1. La primera ocupació
humana de les illes l'havien protagonitzat grups humans amb economies no
productores, és a dir, de caçadors recol·lectors. Això es datava a principi del V
mil·lenni aC com a molt proper. Aquesta ocupació l'haurien duit a terme pobles
amb una cultura epipaleolítica.
2. A partir de restes de
cranis de Myotragus balearicus amb
cornamenta tallada artificialment i d'acumulacions de copròlits del mateix
animal en assentaments humans datats cap al V mil·lenni aC, es va plantejar la
hipòtesi que els primers humans que van arribar a l'illa, a més de caçar
aquesta espècie, haguessin assajat pautes per domesticar-la.
Ara, ambdós pilars han demostrat que
manquen de base empírica. Malgrat que s'han
detectat episodis seguits de foc forestal amb datacions molt antigues (tot i
que controvertides), els indicis assenyalaven una presència humana a l'illa
de Mallorca en algun moment
imprecís entre el V mil·lenni i el final del IV aC. En els abrics estudiats,
semblava que es donaven indicis d'activitat humana anteriors al desenvolupament
de la metal·lúrgia a les illes o,
el que és equivalent, una ocupació neolítica. De tota manera, en datacions més calibrades i contrastades, les primeres
restes humanes s'han datat en l'interval 2880-2620 aC, tot i que no es pot
descartar que siguin més antigues. Amb tot, i donat l'estat inicial en què es
troben les investigacions d'aquest període, ara es pensa que abans del 3000 aC sols es podria
haver donat una fase de freqüentació precolonial, sense assentaments estables
(i per tant sense domesticacion.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Mallorca
Muleta (Soller)
Els primers indicis de la presència de
l’home a Mallorca es
remunten cap a l´any 7.200 aC., en que es creu que probablement va existir una
població a cavall entre el Paleolític i el Neolític. Si bé als voltants de
l’any 3.000 aC. ja hi ha indicis clars, de que petites col·lectivitats
organitzades al voltant de l’agricultura i la ramaderia van habitar Mallorca.
Cap a l’any 1.300 aC. Mallorca va viure la invasió dels pobles Talaiòtics, una cultura guerrera pròpia de l’illa de Mallorca i la veïna Menorca, que perduraria fins a la dominació romana.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
http://ibalears.com/ca/blog/mallorca/primers-pobladors-de-mallorca/
És difícil exagerar la importancia de les cavitats naturals per al
coneixement de la prehistoria de Mallorca, i d'algun moment de la seva
historia. Basta considerar que les úniques estacions on s'han trobat restes de
la seva fase de poblament inicial o aceramica són dues d'aquestes cavitats.
...
Per altra part, no deixa d'esser notable que un home que havia estat capag de navegar fins a Mallorca tengués una indústria tan pobra. Recordem que la nostra illa és, després de Menorca, la més allunyada del continent i que la navegació en aquella epoca no devia esser empresa facil ni a I'abast de tothom.
Tot i que en un futur potser es disposi de més informacions, avui
no hi ha materials irrefutables que permetin establir una relació indiscutible
de convivència entre l’home i la fauna que ocupà les Balears en el quaternari,
com a conseqüència dels moviments de les plaques tectòniques a l’estret de
Gibraltar (Messinià) i les glaciacions (Moragues et al., 2000). Els primers
indicis clars de poblament a Mallorca es poden relacionar amb les ceràmiques de
Son Matge (anteriors a las incises), que poden datar-se en una fase antiga del
III mil·lenni aC (Rosselló Bordoy i Waldren, 1973: 1-76) i que indiquen una
possible relació amb el grup verazià ––fase calcolítica antiga del sud de
França (Martin Colliga, 1992: 279-284). Ceràmiques similars han estades
trobades a la cova de sa Basa (Calvo et al. 2000: 401-416) i a sa Canova
d’Ariany (Cañigueral, 1951), però com que no van ser recollides mitjançant
excavació no aporten gaire informació, tot i que permeten afirmar que no es tracta
d’un fenomen aïllat.
Per Llegir mes pitja l'enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/RdM/article/download/340471/432781/
GENOMA PRIMERS PROBLADORS
En concret, segons ha informat el CSIC en una nota de
premsa, els resultats suggereixen que el poblament de Balears va poder ser
degut a l'arribada de pobles esteparis a la península ibèrica fa 4.000 anys.
El clima càlid de Balears, desfavorable a la conservació del
material genètic, dificulta l'obtenció de mostres amb contingut genètic en bon
estat. No obstant això, l'equip d'investigació va aconseguir recuperar el
genoma de tres individus balears.
Un d'ells correspon a Mallorca, a la Cova des Moro, de 4.300
anys d'antiguitat. Es tracta de l'individu més antic trobat a les Balears. A
més, s'ha estudiat el genoma d'un altre individu de Formentera i un altre a
Menorca (a la Naveta des Tudons, un dels edificis més antics de tot Europa).
Per Llegir mes pitja l'enllaç:
DE COM POGUEREN ARRIBAR
Com s'ha dit sembla que el recorregut lògic seria Península
- Pitiüses - Menorca encara que els vestigis més antics de la presència de
l'home a les Balears s'han trobat a Mallorca, a la Cova del Canet (Esporles),
on va aparèixer un nivell de carbons datat al voltant de l'7.200 abans de
Crist. Aquest fet, al costat de la descoberta de peces de sílex a les rodalies
de la Cova de l'Drac, a Es pont de sa Plana i a Son Danús (Santanyí) sembla
indicar que els primers habitants de Mallorca van ser grups epipaleolítics, és
a dir, de la cultura en trànsit des del Paleolític fins al Neolític.
Per Llegir mes pitja l'enllaç:
https://balearesantigua.com/cultura-talayotica/
Com s'ha dit sembla que el recorregut lògic seria Península
- Pitiüses - Menorca encara que els vestigis més antics de la presència de
l'home a les Balears s'han trobat a Mallorca, a la Cova del Canet (Esporles),
on va aparèixer un nivell de carbons datat al voltant de l'7.200 abans de
Crist. Aquest fet, al costat de la descoberta de peces de sílex a les rodalies
de la Cova de l'Drac, a Es pont de sa Plana i a Son Danús (Santanyí) sembla
indicar que els primers habitants de Mallorca van ser g A Mallorca i Menorca
destaquen la musaranya gegant Nesiotites hidalgo, la rata gegant Hypnomys
morpheus i, sobretot, el ja citat Myotragus balearicus, un bòvid amb aspecte de
cabra. Myotragus era un animal molt especialitzat com a resultat de la seva
adaptació al mig. Va experimentar una profunda evolució que va afectar a la
seva locomoció, a la dentició i a el disseny del seu crani. No tenia
depredadors, per la qual cosa es va adaptar a marxes curtes i va ser bastant
lent, encara que sembla que tenia una bona potència de salt. A diferència de
les cabres, tenia visió frontal, la qual cosa li permetia tenir una visió en
relleu, molt útil per calcular distàncies i veure accidents de el terreny. Per
adaptar-se a la vegetació insular, la seva dentició va sofrir una gran
modificació, ja que es va haver d'especialitzar en plantes dures i arbustives.
El més interessant són els incisius [3] [4], que són de creixement continu com
en les rates.
Per Llegir mes pitja l'enllaç:
https://es.wikipedia.org/wiki/Poblamiento_inicial_de_las_Islas_Baleares
ESQUEMA EVOLUTIU
LLIBRE : LES BALEARS ABANS DELS
HUMANS
Llibre complet
Flora i fauna i
arribada dels humans.
PER EL MES PETITS
Història de les Illes
Balears en còmic
Llibre complet:
Per descarregar el llibre pitja l'enllaç:
VÍDEOS:
Historia de les Illes Balears de IB3.
Per descarregar el vídeo pitja l'enllaç:
https://ib3.org/carta?id=9e2a7373-2664-423f-9428-edb1a13b33f1&type=TV
Història de Mallorca:
Prehistòria, els primers pobladors.
Per descarregar el vídeo pitja l'enllaç:
https://www.casalsdebarri.cat/educacio/historia-de-mallorca-prehistoria-els-primers-pobladors/
%20%20CRISIS%20MESINA%20VIDEO.png)