Observant els estractes de la terra, somiant el pas dels segles, la seva formació i sedimentació.
Vet aquí que la imaginacio volava endins del passat, en un moment donat la camara va plasmar un secret. La llum sortia de les entranyes de la terra que no era perceptible a la vista.
Al revelar la fotografia vaig pensar que havia sortida retxada per impressora. Peró no, no va ésser així. Era tal cual, ni revelada ni impresa (això forma part de un temps passat) encara que no Massa enfora. Així neix una historia que prest començarem a contar.
A partir d'una realitat es començara a descriure un relat impressionant que neix en temps passat,
a una Mallorca desconeguda a on era difícil arribar.hi. Un grup d'humans en els seus inicis ja vivia aquí, trescaren un illa plena de boscos i convivint amb especies animals que competien unes amb les altres, i entre elles un grup d'antepasats volgué obrir se pas.
Com la llum de la cascada tingué que obrir se pas a un mon molt hostil, ja pots imaginar. Un parais si, una Illa, si Peró molt diferent com es ara avui.
Una altra mirada ens du a imaginar.nos els aromes, a vegades oblidats, d'aquell temps que la terra era un lloc humit, a on els arbres era tan alts que no deixàvem que la claror del sol arribas mai a terra, per això era potent respirar aquell aire això si ple d'aromes de les fulles dels arbres i de les arrels que pasturaven entrecruades per terra. Les flors neixien tan amunt que casi ni es notaven.
El aire era net ja que casi no havia pols mes que el polen de les flors al baixar fins a terra.
Una selva del cuaternari plena de vida i sons musicals desconeguts d'animals de ploma i mamifers corretetjant d'una banda al altre.
A vegades un bram produia un silenci espantós, com si ara tot el bosc per un moment s'atures la vida, es feia llarg esperar a algú que interrompes per començar de nou. Un "silenci del bosc" que era com per agafar força, regenarse, i despres amb mes potencia re emprendre l'activitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada