CULTURA PRETALAIOTICA. 600 anys sense historia.
Per situar nos, a Mallorca, els investigadors han dividit,
aquesta època amb els següents períodes.
ACERAMIC: Fins fa ara 41 segles, no tenim troballes de
restes de ceràmica, nomes indicis o eines de sílex. Els primers indicis son de
fa 7.200 anys abans de la nostra era, a la cova de Canet (Esporles).
Fa 4.000 anys també eines de sílex a Son Matge o a la cova
de Muleta, i 2400 a la Cova des Moro a Manacor.
Mentres tant a la resta del mon per aquest període ja havia
els Sumeris (3.000). La Unificació d’Egipte. Es construïen les piràmides i a Mesopotàmia
ja estaven a l’edat de bronzo.
PRETALAIOTIC: Aquesta
etapa duraria fins fa 24 segles, i el divideixen en tres períodes
(Arcaic,(-2000) d’apogeu (-1.800)i Final (-1.500 fins a -1.300) )
PRETALAIOTIC ARCAIC: La gent vivia a Coves naturals a on també
s’han trobat enterraments, i restes de
ceràmica Incisa i de ceràmica llisa, així com restes d’os (eines i endiumenges ) i restes també de sílex.
Entre d’altres s’han trobat a Son Matge, a ca na Cotxera i a
Son Bauló.
PRETALAIOTIC D’APOGEU:
La gent vivia a Coves artificials o a barraques i els enterraments s’han trobat a coves naturals i coves
artificials. Els restes trobats son de ceràmica llisa, incisa. Ídol Betil. Ja
trobem també restes d’os i per primera vegada
bronzo
Restes trobats: Son Mallol, Son Sunyer, San Vicenç i sa
Tanca.
PRETALAIOTIC FINAL: La gent ja habita també a les Navetes i els enterraments, ja es troben
a coves artificials evolucionades.
Segueixen trobant restes de ceràmiques, eines i endiumenjo d’os i seguim
amb el bronzo . També es trobaren Ídol s
Fàl·lics
La cultura pretalaiotica dura uns 600 anys, es a dir entre
-1750 i 1100 abans de la nostra era.
Apareixen les navetes, construccions d’una habitació, encara
que també queden restes a coves naturals
o a cabanyes (barraques). Es troben restes d’enterraments a hipogeus o coves
naturals.
La economia a aquesta època esta poc definida, però es cert
que apareixen mols d’assentaments, per tota l’illa de Mallorca. El fet de tenir
un lloc a on cultivar els aliments fa que es vagin independitzant i ocupant el
territori.
Foto realitzada per M. Ferriol
 |
| LA COVA DEL 7 PILARS |
Les restes
arqueològiques més antigues trobades en l’actual Terme municipal de Maria de la
Salut daten de l’època pretalaiòtica: es tracta de la cova d’enterrament dels
Set pilars a ses Rotes Noves de Montblanc i la cova de la Caseta del Garriguer,
també a Montblanc. A la primera, de planta irregular, s’hi ha trobat mostres de
material de l’Edat del Bronze. A més, hi ha més de vint jaciments arqueològics
espargits pels 30,30 km2 del terme
https://www.ajmariadelasalut.net/coneix-maria/historia/
INDEX:
PRETALAIOTIC
EL PRETALAIOTIC. Cronologia.
ESTRUCTURES NAVIFORMES A MALLORCA.
ARQUEOLOGIA DE LES CAVERNES DE MALLORCA
LES COVES DE SON SUNYER
ALTRES JACIMENTS.
COVES PRETALAIOTIQUES
PUBLICACIONS:
PUBLICACIONS
Prehistoria de les Illes Balears
Museu de Soller
PRETALAIOTIC
Tradicionalment es denomina període pretalaiòtic a la primera manifestació cultural de la societat prehistòrica a les Illes Balears (Mallorca i Menorca) (Espanya). La denominació "pretalaiòtica" respon únicament a la seva cronologia relativa pel que fa a la manifestació cultural més vistosa de la prehistòria. Actualment els investigadors no utilitzen aquest terme que és considerat un calaix de sastre format per la fase calcolítica i la fase naviforme dins de l'edat del bronze (c. 1500-850 cal BC). Seria, per tant l'etapa compresa entre l'establiment de les primeres comunitats humanes, cap al III mil·lenni aC, i l'aparició de la cultura talaiòtica, entre finals del II mil·lenni aC i principis del I mil·lenni aC.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_pretalai%C3%B2tic
EL PRETALAIOTIC
III. El context cultural: el pretalaiòtic3 Aquest moment de
la prehistòria mallorquina ve definit per les següents característiques
cronoculturals: - Definició Cronològicament s’enquadraria aproximadament entre
el 1750 i el 1100 aC. 1) Les manifestacions arquitectòniques típiques són: a)
Les navetes serien l’estructura d’habitació més característica d’aquest
període. Encara que no es pot obviar l’existència d’estructures de tipologia
diversa, com és el cas de cabanes o, fins i tot, la continuïtat, de forma residual,
de l’hàbitat a les coves naturals. b) Els llocs d’enterrament serien els
hipogeus, de tipologia descrita anteriorment, o les coves naturals. 2)
Estandardització de la cultura material. a) Les ceràmiques vendrien
caracteritzades per les formes típiques dels hipogeus i de la Naveta Alemany.
Les més comunes són: els bols, vasos troncocònics, olles globulars amb llavi
exvasat i monyons perforats, i recipients molt carenats amb bases hemisfèriques
o planes. b) Detalls típics dels hipogeus, coves naturals i dòlmens, com són
els punxons de tipologia variada, i els ganivets de fulla triangular, i reblons
per a l’emmanegament c) Botons i penjolls d’os de tipologia variada.
3) Una economia i societat poc definida i sobre la qual a
hores d’ara només es poden fer hipòtesis. 4) Intensificació de l’ocupació del
territori, amb un elevat nombre d’assentaments de nova planta. - Ultimes
interpretacions del registre arqueològic Fins a l’actualitat aquestes
manifestacions culturals, s’han vist com un tot compacte. Però pareix ésser que
cap al 1400 aC es donen una sèrie de canvis en el registre material. Aquests es
caracteritzen per: 1) Les ceràmiques sofreixen un important canvi i els estris
comuns del moment anterior es veuen gairebé totalment substituïts. Les noves peces
vénen caracteritzades per l’aixovar identificat i datat a la naveta Ponent de
s’Hospitalet. Les dues formes més característiques serien els tonells de vora
triangular i les olles de vora girada plana. 2) Pel que fa als metalls pareix
ésser que hi ha un increment de la quantitat de peces de bronze, i destaquen
les troballes que s’han fet de motlles de foneria a la mateixa naveta Ponent de
s’Hospitalet. Destaca l’aparició de braçals i de matxets de tipus
"Lloseta". 3) Possible abandonament dels hipogeus d’enterrament
NAVETIFORME I a) Cronològicament va del 1600 aC al 1400 aC.
b) Els llocs d’habitació i els edificis més representatius són les navetes. c)
S’excaven els hipogeus de planta allargada, a més d’utilitzar-se coves
naturals, com la de Can Martorellet a Pollença. També es reutilitzen alguns
dels dòlmens, construïts en fases anteriors. d) La cultura material
s’uniformitza. e) A nivell territorial, hi ha una concentració de població als
poblats de navetes. NAVETIFORME II a) Cronològicament va del 1400 aC al 1200
aC. b) Els llocs d’habitació segueixen essent les navetes, que a més encara es
van construint. c) Els llocs d’enterrament ja no seran els hipogeus, sinó que
els cadàvers es dipositaran en coves naturals tancades per murs ciclopis, com
seria el cas de sa cova des Càrritx. d) Hi ha un canvi important en els
aixovars ceràmics, els quals, igual que en la fase anterior, també
s’uniformitzen. e) Econòmicament i socialment, s’organitzarien de forma més
aviat autònoma, amb una producció econòmica basada en la subsistència.
NAVETIFORME III a) Cronològicament es troba entre el 1200 aC i el 1050 aC.
b) Les navetes continuen com els llocs d’habitació més
comuns, encara que apareixen noves estructures com el conjunt de Son Real i
s’Illot. c) En el món funerari hi ha una continuïtat amb l’etapa anterior, ja
que llocs com sa cova des Càrritx se segueixen utilitzant. d) Hi ha un
increment molt important dels aixovars metàl·lics, amb una presència més
elevada de peces metàl.liques a tots els nivells. e) Concentració de població a
nuclis més densos com és el cas des Figueral de Son Real. f) Socialment
hipotetitzen que pot haver-hi una certa divisió social, encara que no molt
accentuada. Econòmicament s’intueix l’existència d’una certa agricultura, i una
ben constatada ramaderia.
ESTRUCTURES NAVIFORMES A MALLORCA
Una vegada que hem exposat l’objectiu de la comunicació i
hem definit què són les estructures navetiformes, passem a analitzar breument
l’edat del bronze a les Balears. Com hem dit, aquesta fase es caracteritza, per
una banda, perquè és quan s’aplica per primera vegada a l’arquitectura ciclòpia
a les construccions d’hàbitat, navetiformes i altres tipus de estructures
domèstiques, com la dels Closos de Can Gaià (Salvà et al. 2002). L’arquitectura
funerària estaria caracteritzada per la varietat de recintes on els morts eren
enterrats. Inicialment hi hagué una continuïtat d’ús dels de la fase anterior
(dòlmens i coves naturals) i, més endavant, ja avançada l’edat del bronze,
foren més freqüents els hipogeus de planta allargada excavats a la roca, a
Mallorca, i les navetes, a Menorca. Econòmicament, en aquella època predominava
l’activitat ramadera, però ja tenia un pes important l’agricultura. Ho confirma
la presència d’útils lítics relacionats amb les tasques de moldre i de civada a
l’hipogeu de l’Alblegall (Ferreries, Menorca). Aquesta dedicació era
complementada amb l’aprofitament dels recursos marins (Arnau et al. 2003;
Guerrero 1999; Lull et al. 2004; Salva et al. 2002). També hem de fer
referència als intercanvis amb l’exterior, que queden constats principalment
per la presència d’objectes de bronze a les Balears, on sí que hi ha
afloraments de coure, però no d’estany. Cal assenyalar que als voltants de
l’any 1400 BC sembla que s’intensificaren les relacions comercials amb l’exterior.
Aquest fenomen queda constatat per l’aparició d’assentaments en zones
costaneres, des d’on controlaven llocs aptes perquè s’hi desenvolupassin els
intercanvis (Guerrero 2004; 2006; Guerrero et al. 2002; 2007; Salvà et al.
2002). Una altra evidència que indicaria aquest procés seria l’increment de
l’utillatge metàl·lic. Segons alguns investigadors, la societat del bronze
balear es caracteritzaria per ser de caràcter igualitària, i les diferències
vendrien marcades per l’edat i el sexe (Coll, 1993; Salva et al. 2002; Lull et
al. 1999; 2004). En les pràctiques funeràries trobam una gran diversitat de
rituals. Hi ha enterraments primaris, en posició fetal, com a Son Mulet (Veny
1968); en decúbit supí, com a la Tanca (Rosselló 2000), i de secundaris, com a
Ca na Vidriera 4 (Llabrés 1978) i a la cova del Càrritx (Lull et al. 1999), on
està documentat un tractament especial dels cranis, a més de cerimònies
vinculades al tenyit, tallat i emmagatzematge del cabells dins contenidors de
fusta i banya.
Han de passar més de 2.000 anys abans que els pobladors de
Mallorca tornin a deixar traga del seu pas. Ara ens trobam amb una cultura
complexa i relativament rica que té les coves artificials i navetes com a tret
arquitectonic més destacat. És una cultura de la qual coneixem molt millor els
jaciments funeraris que els d'habitació. Es tracta de la cultura pretalaiotica,
nom que només indica que és anterior a la cultura dels talaiots, la més
característica de les Balear~. La seva cronologia va des de I'any 1.900 fins a
I'any 1.200 a.c. quan les navetes són abandonades pels talaiots, encara que no
sigui gaire clar si per la invasió d'un poble diferent o per un canvi cultural
degut a una influencia externa. En tot cas, el poble pretalaiotic sembla haver
gaudit de pau relativa ja que no ens ha deixat construccions de caracter
defensiu. Les coves artificials, característiques d'aquesta cultura fins al
punt d'haver-li donat nom originalment, només es troben alla on la roca és prou
blana per permetre'n I'excavació, a'les calcarenites post-orogeniques del mioce
i el plio-quaternari. La forma de les coves es va complicant progressivament,
de rodona passa a allargassada, després es complica amb un corredor Ilarg,
doble vestíbul, fossa central i bancs funeraris. Algunes, finalment, tenen un
pati a I'entrada i petites cambres annexes. En el pretalaiotic final, I'home
habita les navetes, construccions de planta de ferradura molt allargassada, amb
sostre de branques, que presenten una interessant diferencia de tecnica
constructiva amb els talaiots: les pedres que les formen estan posades de
cantell mentre que els talaiots i les navetes menorquines d'enterrament les
tenen planes. Molt característica dels moments inicials d'aquest període és una
ceramica incisa de gran qualitat, que prest entra en decadencia i acaba per
desapareixer. Es tracta d'una producció influida pel vas campaniforme, la
cultura del qual es va escampar arreu d'Europa fins a Bohemia des del seu focus
original al sud-oest de la Península Iberica, si bé els exemplars mallorquins
tenen una clara influencia sarda. Les coves artificials tenen I'origen a
I'altre costat de la Mediterrania, a I'Egeu, zona que al voltant de I'any 2.000
vivia I'hegemonia comercial de les ciutats de la Creta minoica. Les formes
ceramiques més abundants al llarg del període són les globulars, carenades i
troncoconiques de mida mitjana i petita.
COVES PRETALAIOTIQUES
Es presenta una síntesi de la recerca arqueològica efectuada
a les cavitats de les Illes Balears, centrada sobretot durant les dues darreres
dècades. Es tracta l’ocupació de les coves durant el Bronze inicial, amb
especial menció als resultats de les feines realitzades al coval Simó i a la
cova des Riuets. S’introdueix el tema de l’explotació minera del coure durant
els inicis de la prehistòria mallorquina, a partir de les troballes a recers de
la serra de Tramuntana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada