A Mallorca, abunden les murades, la majoria abandonades i de poques tenim noticies clares per la manca de excavació, o per la poca conservació, a mes de que foren a vegades utilitzades mes endavant per altres cultures que se instal·laren a l’illa.
He triat la des Velar, per el coneixement del lloc on esta, i la bona localització, i el
bon accés.
Per entendre un poc ens tindrem que focalitzar devers el segle 15 abans de Crist.
Després que arribessin a Mallorca, els Iamna, (recordem que
era una raça valenta, i alta) que es mesclaren amb els antics residents,
la població augmentar de manera progressiva. Aquest fet, dona peu, que baixessin de les
coves de la muntanya al pla on s’establiren.
Petits nuclis de gent, o tribus familiars triaren llocs a on
poder-se establir .
Es Velar, esta al costat d’un gran sementer a on poder practicar
l’agricultura, necessitat primera per el sustento del grup. Te la Font des
Pujol, la des Reboster i l’antic pou d'hero o per aprofitar l’aigua necessari.
El Sementer, d’argila blanca, terra que conserva la humitat per la
sembra a la seca. Així tenien les necessitats alimentaris cobertes per el grup.
La Murada, esta a una explanada un poc mes alta, de terra ferma
i pedra des de on es pot vigilar tota l'extensió.
De com la feren?
Tenim poques noticies de com movien, les grans pedres, i a
mes de com les encaixaven, recordem les poques eines de que disposaven. La part
que es conserva, vist les fotos aèries fan un cercle ben clar ( uns 6.000
metres) Mascaró Pasarius parla d’una forma el·líptica de 8.500 metres.
També descriu un Talaiot quadrat a l’interior.
(Tot escap salat per la antiga carretera).
A les fotos aèries es veu com unes finques al voltant estan dirigides a la murada en forma d’eixample, tenint accés dels camí que la circunval.la.
Lo mes segur es que dintre la murada hi hagués refugis de pedra amb coberta vegetal a on viure. Veient les pedres dona la impressió que es una de les primeres o una murada en decadència.
L’argila, que tenien a ma, segurament, a mes de servir per
fer les olles o gerres també fou
utilitzada per tapar les encletxes de les parets, i fins i tot per impermeabilitzar
les cobertes de les casetes.
Lo que pareix clar que va esser uns de tants poblaments a on
visqueren el primers agricultors-recol·lectors que s’expengueren per el pla
Detall d'una pedra, els forats es repeteixen a altres murades.
Molt interesant
ResponEliminaMoltes gràcies
EliminaMolt interessant, ara he mirat al mapa s'ubicació i he passat un munt de vegades, pero no coneixía aquests detalls. En tornar passar-hi m'hi auturaré a guaitar-ho.
ResponEliminaJoan P R
Molt interessant i ben explicat: m’ha agradat i les fotos o k,.- He llegit q un talaiot va dessparéixer !! Quants han desaparegut! A Llucmajor a una explotació agricola tot un poblat va ser esmicolat. Els restes els empraren per fer paret i així i tot va quedar un gran caramull vora les cases, que es diuen: “Es Pedregar”.- Des de petit em va impressonar aquest lloc!
ResponEliminaTambé un poblat va servir de pedrera per fer les vies d es tren, 😢
Antoni S P
Me resultan molt interessant tot es mon de sa pre-historia. A fí de comptes, son es noltres avants-passats.
ResponEliminaFrancisca M. V.
Quina pena que no s'hagi conservat massa!!! I es increible com es pot intuir sa forma, mirant ses fotos aèrees. Molt interessant!!😊
ResponEliminaJoana M. P.
Gracies per ajudarnos a conéixer tantes coses del nostre antigor. Falta divulgació, valorar el que tenim encara i estimular la investigació. Moltes gracies Pep per la teva dedicació. 👏
ResponEliminaAntoni S. P.
Sorprenent! Enhorabona per l'article!!
ResponEliminaGracies Catí S.
Elimina