Els que habitaven Mallorca allà per -1.500 a abans de la nostra era, de sobta comencen a moure grans pedres i neixen unes torres a vegades rodones o quadrades. Deixen les navetes , i fan murades `per tancar els llocs a on vivien. Les pedres de grans dimensions es mouen per tot arreu arreplegades i ben encaixades. Alguns estudiosos parlen de fins a 480 talaiots.
Tot això passa, al mateix temps que a la resta del mon, ja s'havien aixecat les Piràmides a Egipte (-2.500 anys AC) i fins i tot ja es parla del èxode bíblic.
Aquesta manera de viure es casi únic al mon tret de Menorca i a la Illa de Sardenya que fan unes construccions
aparegudes, els Nurags, al final de la edat de bronze i començament de l’edat de ferro. Aquest període Talaiotic, va durar 14
segles. (21 segles fa ara que vàrem començar a contar amb el calendari)
Ni hi ha que ho divideixen en 4 períodes Talaiòtic I (1.500 a 1.000) Talaiòtic II
(1.000 a 700) Talaiòtic III (700 a 300) Talaiòtic
IV (300 a 123) (Museu de Mallorca i
altres en tres Prototalaiotica (1.050 a
850) Talaiòtica (850 a 550)
Postalaiotica (550 a 123) Universitat Autònoma de Barcelona.
Volia fer un parèntesi per
obrir els ulls al que ho
llegiu; Mentre que a Menorca
estan proposat a Patrimoni de la humanitat a la UNESCO a Mallorca casi no estan ni a les rutes turístiques. Es ben vera que això
ha anat canviant i cada vegada hi ha mes consciencia i fins tot alguns talaiots
son exemple de conservació i amb un
museus exemplars (Enhorabona)
QUE SON ELS TALAIOTS:
Construcció megalítica
prehistòrica, de base circular o quadrangular, que apareix en gran nombre Mallorca i Menorca i ha estat considerada com
a antic habitació, monument funerari i torre de defensa. Derivat pejoratiu de
talaia segons del Diccionari
A vegades els trobem solitaris, altres estan a poblats
dintre el cercle de la murada, o en
parella depenent de l’època en que foren construïts o l’ús a que anaven
destinats.
Quins Talaiots estan ben conservats actualment:
Ses Paises a Arta, s’Hospitalet vell a Manacor, Cabcorb vell
a Llucmajor, Son Fornés a Montuïri, Es Claper des gegant, o Talaiot de
s’Heretat a Capdepera, Jaciment arqueològic de Mestre Ramon a Son Servera, Puig
Figuer a Arta, S’Illot a Sant Llorenç, Dolmen de s’Aigua Dolça a la Colònia de
sant Pere, Son Fred a Sencelles, Puig de sa Morisca a Calvià, Can Daniel
Pollença, Cova de sa Nineta Santa Margalida, Son Coll nou a Algaida , Es claper
del dimoni a Valldemossa i molts d’altres.
Si fas una recerca per internet, trobaràs que la major part son de
Menorca, En canvi els de Mallorca a vegades tenim que trobar mes informació amb
alemany. A part que els Mallorquins estan o derruïts o abandonats. A l'inventari arqueològic dels Ajuntaments si que solen estar documentats.
A aquesta entrada Talaiòtica, trobaràs a mes, informació de 16 jaciments, així com estudis de la cultura talaiòtica i vídeos a on et pots fer una idea de com es troben el Jaciments.
Esper que aquest escrit, t'ajudi a fer-te una idea de l'immens patrimoni, que ens envolta a tots.
POWERPOINT
L'ÈPOCA TALAIÒTICA A LES ILLES BALEARS
VIDEOS
MUSEU DE MALLORCA
SON FORNES
PER EL MES PETITS
FOTOS DEN MACIA J A SON FORNES
LLIBRES:
LA PREHISTORIA A LES BALEARS
Tres propostes didàctiques per conèixer i treballar la cultura naviforme i/o talaiòtica a Mallorca
LOS TALAIOTS CUADRADOS DE MALLORCA
TERRITORIALIDADES DE LA PREHISTORIA RECIENTE MALLORQUINA.
* * *
EL TALAIOT
“El talaiot és el monument més característic
d’aquesta cultura, però convé precisar que sota aquesta denominació podem
trobar-nos amb estructures molt diferents, encara que totes elles de marcat
caràcter ritual i només, malgrat la seva aparença, secundàriament defensiu. El
talaiot no és, per tant, una torre de defensa, sinó un símbol ritual de la
col·lectivitat.
Convé separar els dos tipus
principals de talaiots: els turriformes (talaiots circulares, quadrats,
escalonats) i els tumuliformes (túmuls escalonats i plataformes escalonades).
Cada tipus va tenir les seves funcions específiques, que avui sols podem
intuir: els circulars, dels quals se’n coneixen uns 250, disposaven d’una
cambra interior i semblen ser edificis de caràcter social, amb diverses
funcions: alguns d’ells estan dins poblats, altres en centres cerimonials i
altres més aïllats, orientant les seves portes a altres monuments talaiòtics,
teixint d’aquesta manera una xarxa que controlava ritualment el territori.
Els talaiots quadrats, que són exclusius de Mallorca, on s’han
contat un centenar, accentuen la seva funció ritual-religiosa per la seva
situació sempre fora dels poblats, moltes vegades enmig de dos poblats, les
seves mesures constants i la seva orientació astronòmica. Els altres tipus
mallorquins, massissos i escalonats, semblen tenir funcions
ritual-funeràries, tenint els escalonats una rampa helicoïdal per la qual havia
de pujar algun tipus de processó. Un capítol també nombrós ho formen les
plataformes escalonades que es troben en les muntanyes i que potser servien per
a dipositar els cadàvers esperant la seva descomposició.
Però els talaiots moltes vegades no
apareixen aïllats, sinó formant part de centres cerimonials on trobem talaiots
de tots els tipus, santuaris i altres estructures. Alguns d’aquests centres
cerimonials són més grans i monumentals que els propis poblats.”
Font: J. Aramburu-Zabala:
PREHISTORIA A LES ILLES BALEARS
POWER POINT
EL TALAIÒTIC • Cap a l’any 1400 aC, un conjunt de canvis
afecten les societats que habiten les illes. Un augment de població suposa
major competència pels recursos ja que arriben nous pobladors des de l’orient,
gent que porta una nova cultura que agafa el lloc de l’anterior, més dispersa i
de tipus familiar. • S’inicia el període talaiòtic, que es pot dividir en 3
etapes: de transició, Talaiòtic inicial i el Posttalaiòtic. Aquesta etapa acaba
el 123 aC.
Els nous pobladors, localitzats a Mallorca i Menorca,
provoquen un canvi en el tipus de construccions que es fan, desenvolupant noves
construccions ciclòpies. A l’etapa inicial (1300-800 aC) es quan es apareixen
les grans construccions: talaiots i poblats talaiòtics. A la fase final
(800-123) els pobles “balears” entren en contacte amb altres cultures que
exerceixen gran influència sobre ells.
Els talaiots són edificacions de pedra, posada una sobre
l’altra sense cap tipus de “cement”. En forma de torre, la planta pot ser
rodona o quadrada, amb un corredor que dóna accés a una cambra central. Aquesta
es cobria amb lloses de pedra, que descansaven sobre les parets laterals i una
columna central. El sostre pot ser també de branques, pedra i fang, aguantat
per troncs.
En els de planta quadrada s’han trobat indicis que tenien
pisos, plantes superposades. • Les seves funcions eren d’habitatge i
defensives. • Els poblats sorgeixen cap a l’any 1000. Són recintes fortificats,
amb murades fetes de grans blocs de pedra. A l’interior hi havia un o varis
talaiots. Eren el centre econòmic i social dels habitants de Mallorca i
Menorca.
La societat era guerrera i estava molt jerarquitzada. Segurament
hi havia una classe dominant, que vivia dins els poblats i tenia el poder,
mentre que la resta eren agricultors i ramaders, i vivien a cabanes fora del
poblat. • S’han trobat moltes restes de ceràmica, més treballada que la
pretalaiòtica, objectes d’os i de pedra i una gran quantitat d’armes de bronze.
• Entorn del 800 aC apareixen a l’interior dels poblats
noves edificacions, com sales hipòstiles o habitatges de planta quadrada. • Es
troben també restes d’enterraments que formen necròpolis a l’aire lliure, com
la de Son Real a Mallorca. • A Menorca apareixen les taules, una estructura de
pedra situada dins un recinte que l’envolta. Eren de caire religiós.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://aulavirtual.caib.es/c07008053/mod/resource/view.php?id=318
Fou el mestre de l’escola pública de Montuïri Josep Sanz qui advertí a l’arqueòleg Vicenç Lull Santiago de l’existència de possibles arqueològiques al municipi.
Les excavacions començaren l’any 1975 havent-se realitzat fins a 15 campanyes d’excavacions. Durant els més de 40 anys de recerca a Son Fornés han estat moltes les troballes i els objectes recuperats (molts dels quals s’han anat integrant a l’exposició permanent del museu), contribuint enormement a la producció científica sobre la prehistòria balear.
Totes les campanyes arqueològiques realitzades s’han fet sota la direcció científica de la Universitat Autònoma de Barcelona, per part del Grup de Recerca d’Arqueoecologia Social Mediterrània ASOME-UAB, dirigit pel mateix Vicenç Lull així com pels professors, Rafael Micó, Roberto Risch i Cristina Rihuete, directora del Museu Arqueològic de Son Fornés.
L’objectiu de les primeres excavacions, de plena vigència avui dia, era el de poder documentar l’ocupació humana de Son Fornés al llarg del temps i posar-la en relació amb la Història de les Illes Balears, dins el context de la Mediterrània Occidental.
Més de 40 anys després, s’ha pogut excavar i restaurar una superfície de més de 2200 m² documentant al trajectòria de diferents comunitats que s’establiren i freqüentaren el lloc des de l’època talaiòtica fins el període islàmic.
Per entrar a la pagina del Museu de Son Fornés pitja l'enllaç: https://sonfornes.mallorca.museum/
L'arqueologia dels Talaiots
CONJUNT DE CASES.
Al poblat hi ha 6 cases que es poden dividir en dues tipologies: Les cases amb una morfologia que tendeix a la rectangularitat. Aquestes es troben adossades a la muralla que uneix els talaiots 1 i 2. Les cases amb una morfologia arronyonada. Es troben adossades als esmentats talaiots, i en un dels casos dón accés al primer talaiot. Totes elles tenen una superfície hàbil d'entre 35 i 45 m2, on es realitzaven múltiples feines com: l'esquarterament dels ovicaprins, l'elaboració de farina i altres tasques de manteniment pròpies d'una unitat domèstica; com són l'elaboració de recipients ceràmics o la confecció de vestimenta, que en aquest cas seria elaborada amb pells. Fet evidenciat tant per la manca d'estris per a teixir, com per la presència de punxons per a poder cosir pells. Un altre element clau en la composició de les cases són els dipòsits d'aigua, ja sigui excavats a terra o en forma de recipients ceràmics, les anomenades olles pithoides.[8] Si observem els eixovars documentats, ja siguin ceràmics, lítics o ossis i les dades de consum, tot fa pensar que no existien desigualtats socials entre les diferents unitats familiars. Com se citava abans, les matèries primeres per a realitzar tots els estris necessaris per al manteniment de la vida, fan pensar en Son Fornés com una comunitat autosuficient i igualitària.
SON FRET EL TALALIOT
Son Fred, un dels mes grans, es de forma circular, te
una columna central, amb la finalitat de aguantar el sotil.
Exactament es desconeix el motiu per la que fou construït.
Anteriorment era conegut com a talaiot de Can Reñina.
Pareix esser que hi havia un altra talaiot, a 75
metres de distancia que era quadrat, així com també una murada redona.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://roterslibro.blogspot.com/p/son-fred-el-talaio.html
Ses Païsses és un poblat talaiòtic al municipi d'Artà.
És dels més complets i ben conservats de Mallorca,
en aquest poblat destaca la gran murada ciclòpia, que conserva
tohttps://ca.wikipedia.org/wiki/Ses_Pa%C3%AFssest el perímetre de
320 metres i la seva espectacular porta monumental, que s'ha convertit en
un dels símbols de la prehistòria de
Mallorca.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ses_Pa%C3%AFsses
HOSPITALET VELL a MANACOR
El Museu d’Història de Manacor originàriament es coneixia com a Museu Arqueològic de Manacor ja que la formació del museu parteix de la donació de la col·lecció arqueològica de Mn. Aguiló, el descobridor de la basílica de Son Peretó.
Malgrat aquesta concepció inicial, el Museu ha canviat de filosofia en els últims anys a causa de l’estudi de les seves col·leccions, que varen obrir la possibilitat de convertir-lo en un veritable Museu d’Història on poder conèixer les diferents èpoques històriques que s’han esdevingut a Manacor i a la comarca de Llevant en general.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://museudemanacor.com/ca/el-museu
La singularitat del poblat ve donada per la presència d'un edifici rectangular d'arquitectura ciclòpia molt diferent de la dels talaiots. L'edifici ha estat objecte d'atenció per part de la comunitat científica per la seva possible relació amb el reclutament de tropes mercenàries especialment al segle III aC. A més d'aquest edifici singular, el jaciment presenta restes d'una murada i de dos talaiots en molt bon estat de conservació, un de circular i un de quadrat, aquest darrer amb restes de la seva coberta de lloses de pedra, fet que el converteix en un dels escassos exemples de cobertes conservades al món talaiòtic. A més, el jaciment, objecte d'una adequació per a la visita els anys 2005-06, presenta una fase naviforme anterior i reocupacions de l'antiguitat tardana i d'època medieval.
VIDEO DEL RECITE DE BALEARES ANTIGUA
https://www.youtube.com/watch?v=2vM_sdickX4
DES RACONS A LLUBI
La referència de l’Arxiduc, que ressenya
el camí vell de Llubí des de Sineu, és la següent: “A
la dreta del camí, vora la caseta de Miquel Ramis àlies Roig, apareixen altres
dos talaiots en estat molt enrunat. Més enllà d’aquest lloc s’estén una fèrtil
planura, denominada es Racons, en una tanca de les quals, sa Tanca Nova, foren
descoberts també nombrosos ossos i restes de cremació; i, en el veïnatge de la
caseta abans esmentada, són novament dos els túmuls presents, un dels quals amb
voluminosos blocs de pedra de secció rectangular... Dos dels seus costats
continuen en bon estat de conservació. A certa distància, trobam un solitari molí
de vent”.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://www.plademallorca.net/cat/municipis/llubi-que-veure-es-racons/
ES CLAPER DES GEGANTS O DE S’HERETAT
El Claper des Gegant o el Talaiot de s’Heretat és un dels
jaciments arqueològics més importants de les Illes Balears, a Espanya, i està
relativament ben conservat. Va ser un poblat talaiòtic situat a Cañamel, al
municipi de Capdepera. Està format per diversos talaiots, habitacions circulars,
rectangulars i ovalades, protegits per una muralla amb diversos portals, a més
de petites construccions a l'exterior
Per llegir mes pitja l'enllaç:https://es.wikipedia.org/wiki/Talayot_de_s%E2%80%99Heretat
CAPOCORB VELL a LLUCMAJOR
El poblat prehistòric de Capocorb Vell pertany a la cultura dels talaiots, és un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, està situat a l'antiga possessió de Capocorb Vell, al municipi de Llucmajor. L'antiguitat és d'uns mil anys abans de Crist i fou ocupat fins ben entrada la colonització romana.[1] Es tracta d'un poblat talaiòtic de l'edat del ferro, és a dir aproximadament el 900 aC. El poblat conté tres torres d'aguait o de defensa als voltants, un centre cerimonial al bell mig i una doble filera d'habitatges al costat d'aquest, i un altre habitatge separat al sud-est. Ara bé, segons algunes troballes de ceràmiques més modernes, es pot afirmar que fou habitat fins entrada l'edat mitjana, entre els segles V i XV. Aquest fet va produir de manera decisiva la ‘’personalització’’ del poblat, és a dir, totes les reformes en les estructures el fan únic, no només per la seva grandària.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_talai%C3%B2tic_de_Capocorb_Vell
Son Ferrandell és d'un centre cerimonial prehistòric repartit entre les possessions de Son Olesa i Son Ferrandell, al terme municipal de Valldemossa (Mallorca). Hi destaquen quatre grans talaiots alineats de nord-est a sud-est, al voltant dels quals hi trobem nombroses estructures absidals i semiabsidals, així com alguns túmuls.
“Les anàlisis d'algun jaciment com Son Ferrandell-Olesa palesen que la majoria dels animals foren sacrificats al final del seu període productiu, la qual cosa implica l'ús de les ovelles per a la producció de llet i llana i, en el cas dels bòvids, com a força de tracció”
https://ca.wikipedia.org/wiki/Son_Ferrandell
ES CLAPER DEL DIMONI
A prop de la que va ser la granja pretalaiòtica de Son Oleza
ens trobem amb un talaiot circular conegut com Es Claper des Dimoni. És el
primer d'una línia formada per quatre talaiots circulars ubicats entre les
finques de Son Oleza i Son Ferrandell que s'estenen durant gairebé un
quilòmetre.
Per llegir la pagina completa pitja l'enllaç: https://balearesantigua.com/es-claper-des-dimoni/
i el video: https://www.youtube.com/watch?v=baEe_XloHbQ
Pagina BALEARES ANTIGUA YOUTUBE: https://www.youtube.com/user/Fortimbras66/videos
CLOVA DES XOT a ARTA
El talaiot de sa Clova des Xot és un talaiot circular, de notable monumentalisme, situat dins la possessió de sa Canova de Morell (Artà). Va ser descrit per Emile Cartailhac, el 1890, com «el talaiot més gran de les Balears».
.JPG){kind=link}
SA COVA DE SA NINETA a SON SERRA(SANTA MARGALIDA)
El Talaiot de sa Cova de sa Nineta (també només Talaiot de
sa Nineta) és una torre prehistòrica de l'illa balear espanyola de Mallorca. Es
troba al municipi de Santa Margalida a la comarca del Pla de Mallorca, prop de
la badia d'Alcúdia a la costa nord de l'illa. A la part baixa s'ha conservat el
talaiot (del català talaia per "atalaia i observació"), construït de
planta quadrada. L'edifici està construït amb la tècnica del Cíclope i
s'atribueix a la cultura talaiota de l'edat del bronze (també cultura
talaiota), que Mallorca va viure des del 1300 fins al 123 aC. encunyat aC.
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://de.wikipedia.org/wiki/Talaiot_de_sa_Cova_de_sa_Nineta
POBLAT TALAIOTIC a SILLOT (SANT LLORENÇ DESCARDESAR)
El poblat talaiòtic de s'Illot és un poblat talaiòtic situat a Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), integrat per diversos edificis comunals i les cases que habitaven els pobladors de l'indret. La seva cronologia cal situar-la entorn del 850-123 aC. Conserva un bon tram de la murada perimetral
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://de.wikipedia.org/wiki/Talaiotische_Siedlung_von_S%E2%80%99Illot
PUIG FIGUER a ARTA
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Talaiot_del_puig_Figuer_13.jpg
MESTRE RAMON a SON SERVERA
El Jaciment arqueològic de Mestre Ramon és un jaciment de final de l'Edat del Bronze i de l'Edat del Ferro (final del segon i primera meitat del primer mil·lenni aC) situat a una petita elevació al municipi mallorquí de Son Servera. També conegut amb el nom de Son Jordi / Can Ballester, és un jaciment on destaquen dues grans estructures: Una plataforma esglaonada en el cim i una murada defensiva al voltant del perímetre inferior.
CLOSOS DE CAN GAIÀ a PORTOCOLOM (FELANITX)
El poblat fou construït cap al 1700 aC, al començament de l'edat del bronze a Mallorca. Fou habitat fins que s'abandonà, de manera ininterrompuda, cap al 850 BC, moment en què el primers talaiots ja eren en funcionament.
https://de.wikipedia.org/wiki/Es_Closos_de_Can_Gay%C3%A0
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://roterslibro.blogspot.com/p/murada-des-velar.html
.JPG){kind=link}
NA NOVA (CALA LLOMBARS a SANTANYÍ
Per llegir mes pitja l'enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_talai%C3%B2tic_de_na_Nova
POWERPOINT
L'ÈPOCA TALAIÒTICA A LES ILLES BALEARS
Intervenció de la Dra. Cristina Rihuete
Per veure el vídeo pitja l'enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=zunRiPELluk
PER ELS MES PETITS
FOTOS DEN MACIA J A SON FORNES
Les fotos amb els excursionistes, ens donen una idea de les dimensions del Talaiot.
Gracies Macià per donar una altre ullada .
LLIBRES:
Prehistoria de las islas Baleares
LLUIS PLANTALAMOR*
MASSANET
Figura 3. Ca Na Costa (Formentera) (segons J.H. Fernandez,
L. Plantalamor i C. Topp).
Figura 7. Sa Canova (Ariany) (segons C. Cantarelles, dibuix
de L. Plantalamor).
a Mallorca no hi ha taules, i la casa de planta d'estructura
rectangular, abundant a Mallorca, representa un concepte d'habitat radicalment
oposat a les plantes circulars abundants a Menorca
Figura 37. Santuari de Son Mari (Santa Margalida) (segons G.
Rosselló Bordoy i L. Plantalamor).
Pere descarregar el llibret pitja l'enllaç: http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/bibliuned:ETFSerie1-84A45B26-8804-77AD-85BC-289F9215E2B0/Documento.pdf
Tres propostes didàctiques per conèixer i treballar la
cultura naviforme i/o talaiòtica a Mallorca
RESUM La cultura naviforme i talaiòtica són un fenomen de la
prehistòria balear únic i particular de les illes de Mallorca i Menorca, de la
qual avui en dia ens queden restes disseminades, en millor o pitjor estat de
conservació, per ambdós territoris. Per aquest motiu, s’ha escollit aquest tema
com a eix principal del treball final de màster, en el qual es presenta una
proposta didàctica dirigida al nivell de primer d’ESO. Aquesta proposta, té com
a objectiu treballar la cultura naviforme i talaiòtica a Mallorca mitjançant
tres itineraris possibles a jaciments característics d’aquesta època. Es
pretén, no tan sols que els alumnes coneguin i aprenguin de primera mà i a
través de l’experiència com eren les societats naviformes i talaiòtiques, sinó
també, que prenguin consciència i valorin el patrimoni cultural de l’illa, el
qual en ocasions no compta amb la consideració que ha de tenir. Aquestes
propostes didàctiques poden ser una bona metodologia per a apropar als alumnes
a l’etapa de la Prehistòria, tan llunyana i desconeguda alhora.
TERRITORIALIDADES DE LA PREHISTORIA RECIENTE MALLORQUINA.
Pel que fa a les pràctiques agrícoles, hem de tenir en
compte que, sense el desenvolupament d‟estratègies de registre durant les
excavacions destinades a la documentació d’aquestes pràctiques, es fa
enormement difícil la seva documentació. L'absència d'aquest tipus
d'estratègies en moltes excavacions d'estacions talaiòtiques ha limitat
enormement el coneixement d'aquesta pràctica econòmica. Això pot haver generat
una sobredimensió del paper predominant que es dóna a la ramaderia com a base
del suport de les comunitats talaiòtiques. En qualsevol cas, cal comentar que
les estructures associades a l'emmagatzematge de quantitats importants de
cereal, com les sitges, són molt rares durant el Talaiòtic i només comencen a
ser importants durant el Postalaiòtic menorquí, amb la documentació de cases
que registren l'existència d'importants estructures de magatzem i una gran
quantitat de molins, com passa per exemple al poblat de Biniparratxet i Torre
d'en Galmés. Les eines metàl·liques que amb claredat puguin lligar-se a les
feines agrícoles són igualment molt rares, a diferència del que veiem, per
exemple, a la Cultura Ibèrica i altres societats de l'Edat del Ferro
continental. Tanmateix, estan molt ben representats instruments com les
destrals de diversos tipus i els escobles, és a dir, els estris pertinents per
a l'explotació forestal, la talla de fusta, la pedra picada i la construcció,
mentre que falços i aixades són desconegudes en aquesta fase
Per descarregar el llibre pitja l'enllaç: https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/5531/TSGS05de10.pdf?sequence=5&isAllowed=y