ROTERS: PUIG DE SA MORISCA

El pulmó de Santa Ponsa (Calvià) just arribaren els primers poblador a Mallorca al segle IX abans de la nostra era. Mes tarda hi passaren des diferents cultures que s’establiren a Mallorca i totes i deixaran petjada, fins a tot l’actual que hi han fet un camp de Golf al seu entorn.

El conjunt arqueològic, esta excavat, i amb bona disponibilitat per visitar-lo i esta ben senyalitzat i fins i tot hi ha un museu. Faria falta disposar d’una millor conservació o protecció amb la finalitat de que els visitants no fessin mal be, de fet com atractiu turístic que es en contrapartida pot tenir un Sert desgast

De totes maneres aquí trobaràs una descripció del Jaciment, i les seves distintes etapes. Un PDF de l’Ajuntament de Calvià i la UIB que val la penar veure-lo , també un parell de vídeos ben interesants que donen una idea ben clara del parc.

També unes fotos fetes amb una visita feta per n’Antonia Nadal que animen a fer-hi una excursioneta

Esper t’agradi

Un poblat prehistòric en un emplaçament estratègic

El poblat prehistòric més important de Calvià amb intensos intercanvis i relacions al món púnic, la qual cosa el converteix en un referent a les Balears per entendre les últimes fases de la prehistòria de la regió.

Al cim o puig de sa Morisca, als peus del qual s’estén la població de Santa Ponça, es localitzen les restes del poblat prehistòric més important de Calvià, que va ser creat a l’edat del bronze final (1300-800 aC). Les vistes privilegiades que li atorga la topografia van fer que la zona fos utilitzada per a funcions de vigilància fins a l’època contemporània. Les estructures més importants que es conserven són les de defensa així com una zona d’hàbitat.

Al moment de la seva creació el poblat formava part d’una xarxa d’assentaments que cobrien les costes de les Balears per facilitar la navegació. A l’edat del ferro (900-800 aC) es va començar a fortificar amb la construcció d’una edificació turriforme circular i va passar a ser ocupat de forma permanent. La zona pròpiament d’hàbitat va aprofitar un tàlveg i es van emmurallar els dos flancs en què no quedava tancada per les pròpies muntanyes. Durant el post talaiòtic van continuar les obres de fortificació amb la construcció de noves torres. Al segle III aC la necessitat de defensa va començar a perdre importància i el poblat va ser ampliat amb habitatges fora del perímetre de les muralles. Finalment, entre el canvi d’era i el període almohade va ser abandonat. El poblat va jugar un paper fonamental com a lloc d’intercanvi a l’època prehistòrica, en què funcionava com a redistribuïdor de materials cap als assentaments veïns. Les excavacions han permès documentar-hi una de les concentracions de materials ceràmics importats més destacats de Mallorca, amb contactes amb el món púnic. A més, també s’hi han localitzat restes de ceràmica d’època romana republicana i almohad

https://www.illesbalears.travel/recurs-turistic/ca/mallorca/jaciment-arqueologic-puig-de-sa-morisca

PUIG DE SA MORISCA CALVIA

La zona de Santa Ponça començà a ser sovintejada d'abans del , però es tractava de visites esporàdiques o puntuals, de manera que l'origen de l'assentament com a poblat permanentment habitat es pot situar entorn del segle ix aC. Ja d'un bon començament, es va bastir una murada que, amb dos llenços, protegia el poblat de cingle a cingle.[3]

Es pot afirmar, doncs, a partir dels materials que s'hi han trobat, que els primers edificis que s'hi varen construir eren de caràcter defensiu. Posteriorment, a partir del segle vi aC, es varen edificar les quatre torres amb la finalitat d'ampliar el control visual. Durant aquest període hi hagué intercanvis comercials entre la població i els mercaders estrangers. En concret, el comerç púnic desenvolupat al Puig de la Morisca abans del segle iv aC va ser molt més intens i complex que no es pensava.[4] Aquest fet va provocar que la població talaiòtica augmentés i tingués una etapa d'esplendor, que acabaria al segle iv aC, moment en què les relacions comerciants entre els indígenes i els púnics s'interrompen a causa que Cartago controla tot el comerç. També al segle iii aC una bona part de la població abandona la seua llar per lluitar a les guerres púniques. Finalment, es va produir l'abandó definitiu del territori l'any 123 aC amb la invasió de l'Imperi romà, encara que, segons M. Calvo, fins a l'any 1229, amb l'arribada de Jaume I, hi hagué despoblament al lloc.[5]

Sense saber les xifres exactes sobre el nombre de persones que hi van viure, molts historiadors pensen que aquest assentament representa una de les comunitats talaiòtiques més populoses de Mallorca.[cal citació]

Aplicant el mètode de tamisatge a la terra del jaciment, realitzat amb una màquina de flotació amb tamisos de 0,2 mil·límetres, s'han pogut obtenir les primeres dades sobre la possible dieta dels habitants del Puig de la Morisca. L'activitat ramadera ocupava un 75% i en destacaven la cabra i l'ovella com a animals principals, i com a secundaris el porc i el bou. En canvi, l'agricultura no va ser tan productiva; no obstant això, s'hi han trobat llavors de cereals silvestre

https://ca.wikipedia.org/wiki/Puig_de_Sa_Morisca_(jaciment_arqueol%C3%B2gic)

Els jaciments

A la zona hi ha diversos jaciments arqueològics que documenten períodes extensos de la història mallorquina, que van de l'època del bronze al començament de la nostra era amb una reocupació en època islàmica i, com a explotació agrària esporàdica, tota l'època moderna fins al segle xx.

La primera ocupació documentada es produeix al cap curucull de Puig, durant el segon mil·lenni aC; cap a final de bronze es fortifica el cim i, a altres punts de la contrada, es creen els poblats de naviformes de Son Ferrer, Alemany i el turriforme de Son Ferrer; a l'època talaiòtica s'alcen els talaiots del poblat i de Son Miralles, i ja en època posttalaiòtica es construeixen el santuari dels Fornets, els conjunts de Santa Ponça 5 i 20, i el centre comercial del Turó de les Abelles. En època romana tot plegat s'abandona, i l'activitat es trasllada a la vil·la romana de la Mesquida, mentre que el Puig de la Morisca es reocupa en època islàmica, fins que la conquesta catalana, que començà desembarcant a Santa Ponça, destrueix el poblat i s'abandona definitivament. Es creu que durant el trajecte cap a la ciutat de Mallorca, les tropes de Jaume I el Conqueridor van ocupar el cim del puig com a primer objectiu militar, car d'aquest monticle es controla visualment una àmplia zona. Un equip d'arqueòlegs va descobrir el 2008, en un context del segle xiii, un petit escut de metall amb blasó que es creu dels cavallers Togores, al costat d'altres restes dels musulmans.[cal citació]

Turó fortificat de la Morisca

Article principal: Puig de Sa Morisca (jaciment arqueològic)

Es tracta d'un turó fortificat de tota una xarxa d'assentaments pareguts al llarg del litoral mallorquí per assegurar la navegació de cabotatge i que té una gran visibilitat de tota la zona de Santa Ponça - la Porrassa. La primera fase de jaciment és del bronze final (posttalaiòtic), però la fortificació del cim es produeix en època talaiòtica (~800 aC) amb la construcció de diversos turriformes i s'intensifica a partir del posttalaiòtic (~500 aC), amb la construcció de noves torres i segments murats. Cap al segle iii aC les estructures defensives s'abandonen i el poblat perd la funció originària, i és abandonat poc després de la conquesta romana de Metel en època republicana. Segles més tard, els musulmans el reocuparen fins que la conquesta catalana acabà amb llur establiment i domini de l'illa.[4]

La història del poblat s'ha de posar molt en relació amb l'establiment púnic a Eivissa el segle viii aC, car coincideixen cronològicament i Santa Ponça és el port més favorable de Mallorca per comerciar amb Eivissa, atesa la proximitat física i les bones condicions del port.[4]

Santuari dels Fornets

Es tracta d'un santuari posttalaiòtic que conté les característiques prototípiques d'aquesta mena de construccions, semblant als de l'Illot i d'Almallutx. Es troba en terrenys privats i no l'han excavat mai, però les estructures s'intueixen de manera clara.[5]

Son Miralles

A Son Miralles, també de propietat privada, hi ha un talaiot de 10 metres de diàmetre amb entrada amb llinda conservada, restes de columna central i dos metres d'alçada;[6] i un turriforme esglaonat, semblant al de Son Ferrer però d'època talaiòtica, que no està excavat i per tant no se'n coneixen detalls.[7]

Turó de les Abelles

Article principal: Turó de ses Abelles

El jaciment de Turó de les Abelles es troba a una lleugera elevació del terreny, antigament envoltada de salobrars, i es tracta d'un assentament costaner d'època posttalaiòtica destinat a gestionar i distribuir el comerç amb els púnics. Fou actiu entre els segles segle iii aC i segle i aC.[3]

Jaciments associats

Fora dels límits de parc però situats dins els dominis visuals de la contrada de Santa Ponça hi ha tota una sèrie de jaciments que el parc també promou.

Naveta Alemany

Article principal: Naveta d'Alemany

Es tracta d'una naveta situada a la localitat veïna de Magaluf que data del pretalaiòtic (1800-1500) i que fou excavada els anys seixanta i, més tard, els darrers noranta, i finalment restaurada entre 2010 i 2012.

Turriforme esglaonat de Son Ferrer

Article principal: Turriforme esglaonat de Son Ferrer

Es tracta d'una estructura turriforme esglaonada i un hipogeu annex situats a la localitat veïna de Son Ferrer. L'hipogeu data del pretalaiòtic, mentre que el turriforme data de l'època talaiòtica i està relacionada cronològicament amb la fortificació de la Morisca. Fou excavat entre el 2000 i el 2005

Poblat naviforme de Son Ferrer

El poblat naviforme de Son Ferrer és un poblat de navetes del bronze antic situat a Son Ferrer i que no ha estat excavat.[15]

Vil·la romana de la Mesquida

Article principal: Jaciment romà de sa Mesquida

La vil·la romana de la Mesquida és una vil·la romana que conforma el sol jaciment romà del terme de Calvià. Fou descobert en una excavació d'urgència en unes obres d'un supermercat al nucli central de la urbanització de Santa Ponça, i estigué en ús durant l'Alt Imperi.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Arqueol%C3%B2gic_del_Puig_de_la_Morisca