Tots portem, de un 2 a un 4% de l'àcid desoxiribonucleic (ADN o DNA),
del sexe femení dels Neandertals.
Visqueren 2.000 segles, fins que ara fa 300 en que
desaparegueren, però no ho feren del tot. Els europeus, duem una mitja de un
2.6% del nostre ADN seu, segons un estudi fet a l’any 2010.
Be, idò aquella dita un poc despectiva, “pareixes un
neandertal” ens la podem aplicar a cada un de
nosaltres, perquè en tenim un tros aferrat.
Segons les descripcions que ens conten els entesos, eren un
poc mes petits que el sapients actual, però mes gruixuts i mes corpulents, amb
un cervell un poc mes gros que el nostre. Tenien el nas mes gros, perquè servia
per encalentir l’aire gelat de les èpoques de les glaciacions. A mes
també he llegit que les dones eren encara mes corpulentes que els homes i
visitaven altres grups de mes per tal de perpetuar l'especia.
Vivien una mitja de 35 anys i en grups reduïts
d’unes 30 persones. Coneixien el foc, feien armes de pedra, d’os. Tocaven el
flabiol i es comunicaven amb paraules. Utilitzaven el pigments per
plasmar pintures.
Eren caçador-recol·lector, coneixien les plantes medicinals.
Convisqueren amb l’home sapients actual, i ma mes es creuran les dues races.
Les dones tenien costum intercanviar els macles amb la finalitat de
perpetuar l’espècie. Els darrer visqueren a la península Iberica que fou el seu
darrer refugi.
D’alguna manera devien creure amb l’Immortalitzat, de fet
enterraven els morts. Sigui com sigui ho aconseguiren ja que part de
la seva especia la portam nosaltres, i gracies la conservació dels
enterraments, havem pogut datar amb el carboni 14 part de la seva historia.
Cada un dels nostres fets, també queden registrats per
sempre. Si havem aconseguit desxifrar el Bing bang amb els grans telescopis, o
les ondes electromètriques. Tal vagada cada rialla que ens surt
d’alegria o cada gemec d’amor queda gravat a les ondes, i nomes fa
falta profunditzar la tecnologia per descobrir los en el futur.
La dona tingué un paper clau, amb la supervivència, i en la vida quotidiana. Una historia fantàstica però real, que descobriràs a aquesta pagina, llegint els articles i els vídeos que he seleccionat.
Esper t’agradi.
 |
| https://elpais.com/elpais/2016/02/16/ciencia/1455633230_824000.html * * * |
INDEX:
|
COM FUNCIONA EL CARBONI-14 (explicació fàcil). L'HOME DE NEANDERTAL. L'HOME DE NEANDERTALT MOLT MÉS HUMÀ DE LO QUE ES CREIA. EL MODO DE VIDA NEANDERTAL. VIDEO/ DOCUMENTAL. VIDEOS/ L'APOCALIPSIS DELS NEANDERTALS. ( 2 CAPITOLS) * COM FUNCIONA EL CARBONI-14 (explicació fàcil) Hola, soc un neandertal i vinc a explicar-vos de forma MOLT
FÀCIL com funciona això del Carboni 14 per posar-li data a unes restes. En
aquest cas els meus. I el primer que hem de saber és que el C-14, com l'amor, està en l'aire.
Es genera en l'atmosfera de manera natural pel bombardeig dels raigs còsmics.
Els vegetals assumeixen aquest material radioactiu quan absorbeixen el diòxid
de carboni que els envolta. Així que quan un animal es menja una planta l'C-14
que aquesta conté passa al seu organisme. Bé ¿Ningú va a preguntar si els
animals que no mengen plantes tenen C-14? Doncs el tenen. Perquè els animals
que no mengen plantes solen menjar animals que sí que ho fan! I parlant de menjar plantes, us explico que un matí vaig
abandonar aquesta vall de llàgrimes per menjar-me els bolets que no devia. Em
van enterrar, així que els meus restes, en comptes de alba escampats per tota
la vall, van entrar en fossilització. I des del moment en què la palmes vaig
deixar de menjar, per raons òbvies, així que va deixar d'entrar C-14 en el meu
organisme. I el C-14 que hi havia en els meus teixits quan em van enterrar
començar a desaparèixer lentament. Per ser exactes, cada 5.730 anys la
quantitat de C-14 present en els meus restes es divideix per 2. Això vol dir
que si triguen més de, posem, uns 50.000 anys en trobar-me hauran de buscar un
altre mètode de datació per saber quan vaig deixar aquest món . Transcorreguts molts milers d'anys (el temps passa volant
quan estàs fossilitzat) vaig notar que em netejaven la cara amb una brotxa i
uns senyors que semblaven molt feliços per trobar els meus tristos restes es van apropar a mi
amb unes tenalles. Em van arrencar una dent i el van ficar en una bosseta de
plàstic amb molta cura de no "contaminar-". El portaran a un
laboratori per comprovar quant C-14 queda en ell i com ja us vaig dir que
desapareix a un ritme constant, podran saber quant C-14 he perdut i per tant en
quin moment, més o menys, vaig deixar de menjar. Us ho deixo en un gràfic per si us agrada més amb dibuxets.
I més avall us expliquen aquestes xifres tan rares que han posat els de
laboratori en la datació del meu dent.
Fins una altra!  https://www.facebook.com/arqueoeduca/photos/a.174232686103267/1602850636574791/ L'HOME DE NEANDERTAL. L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) o
simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué
a Europa i
al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000[1] i
28.000 anys. Si bé anteriorment era classificat com una subespècie d'Homo
sapiens (i anomenat consegüentment Homo sapiens neanderthalensis),
actualment la majoria d'investigadors el consideren una espècie diferent. L'anàlisi del genoma dels
neandertals en el curs del Projecte del genoma del Neandertal,
segons l'article publicat en el número del 7 de maig del 2010 en la
revista Science,
mostra que és molt probable que hi hagués hagut encreuaments amb els humans
moderns. Entre l'1% i el 4% del genoma de Homo
sapiens derivaria del genoma dels neandertals.[2]
Protagonitzà una rica cultura material anomenada mosteriana i
mostrava preocupacions estètiques i espirituals (sepultures). Després d'un
difícil reconeixement, durant molt de temps l'home de Neandertal ha estat vist
negativament en comparació amb Homo
sapiens. En la imaginació popular apareix com un ésser simiesc, rude, lleig i
ximplet. De fet, és més robust que Homo sapiens i el seu cervell és
lleugerament més voluminós de mitjana (1.500 cm cúbics). Els progressos de
l'arqueologia prehistòrica i
de la paleoantropologia des de la dècada del 1960 han revelat un ésser de gran
riquesa cultural. Tanmateix, encara queden molts punts per aclarir, com ara les
causes de la seva extinció.  Per llegir mes pitja l'enllaç: * L'HOME DE NEANDERTALT MOLT MÉS HUMÀ DE LO QUE ES CREIA Durant molts anys, es va creure que els neandertals eren una
espècie d'homínid que poc o res tenien a veure amb l'ésser humà actual (Homo
sapiens sapiens). Històricament considerats com criatures estúpides i
salvatges, els nous estudis i descobriments realitzats en l'última dècada han
fet caure la majoria de mites i creences que es tenien sobre aquesta espècie.
Des de la manera de caçar fins a les expressions artístiques que van
desenvolupar o que també enterraven als seus morts, la visió que existia tradicionalment
sobre l'home de Neandertal ha donat un gir radical. ... Els neandertals van habitar Euràsia aproximadament des de fa
400.000 anys fins a la seva desaparició fa 40.000 anys. Se sap ja que l'ésser
humà actual que habita aquesta zona del planeta va hereda entre un 1,5% i un
2,1% de material genètic dels neandertals.
En efecte, les dues espècies van conviure durant milers
d'anys compartint alguna cosa més que l'hàbitat que els envoltava, i els últims
descobriments han demostrat que l'homo neanderthalensis està molt més proper a
l'homo sapiens que el que tradicionalment es va creure durant molts anys.
Aquests són les troballes recents que han apropat el comportament dels
neandertals a el de l'ésser humà actual.  Per llegir mes pitja l'enllaç: * EL MODO DE VIDA NEANDERTAL La rigidesa apareixent de l’economia de caça del PM podria haver estat el secret del seu manteniment existent durant 200 ka. Les activitats del PM formen un espectre estret i, una uniformitat en els patrons dels membres del grup. " No hay evidencia de que las diferencias de comportamiento con los homínidos del Paleolítico Superior o la MSA se deban a cuestiones cognitivas. Més bé parecen estar causades pel menor potencial demogràfic, la inestabilitat de les poblacions i amb ells la menor longevitat i estabilitat de les institucions d’intercanvi de coneixements (sensu Henrich 2004; Poteete y Ostrom 2004). A partir de l’estudi dels jaciments musicals dels Pirineus Occidentals, J. Rios-Garaizar y A. García Moreno (2015) consideren que la variabilitat de les estratègies de caça i d’aprofitament d’utillatge no estan estrictament relacionades amb els recursos disponibles en els entorns immediats dels jaciments. Aquesta discrepància porta als autors a proponer que l’elecció de diferents tipus de preses o de matèries primeres és el resultat de decisions conscients que en ocasions exigen una gran capacitat de planificació. Asimismo esta interpretación indica que la variabilidad de comportamientos de los grupos de neandertales es el resultado de una evolución histórica y cultural de estas poblaciones y no una mera adaptación mecánica a distintos tipos de medios (Para Jarama VI, Antonio J. Romero et al, 2018 ). Para Christoph Wißing et al (2019), de acuerdo con un análisis de isótopos estables del colágeno óseo de los restos neandertales y sapiens de la Tercera Caverna de Goyet y de los neandertales de Spy (Bélgica), la dieta d’aquests grups van ser similars, explotant les mismes especies d’hervíboros, aunque los sapiens lo hacían en un área de mayor extensión." Per altra part, la pobresa dels jaciments
neandertals en relació als dels HAM pot tenir explicacions tafonòmiques.
Camarós et al (2015) consideren que els ossos de les cavernes podrien eliminar
evidències del comportament neandertal al modificar el registre arqueològic.
Protagonitzà una rica cultura material anomenada mosteriana i mostrava preocupacions estètiques i espirituals (sepultures). Després d'un difícil reconeixement, durant molt de temps l'home de Neandertal ha estat vist negativament en comparació amb Homo sapiens. En la imaginació popular apareix com un ésser simiesc, rude, lleig i ximplet. De fet, és més robust que Homo sapiens i el seu cervell és lleugerament més voluminós de mitjana (1.500 cm cúbics). Els progressos de l'arqueologia prehistòrica i de la paleoantropologia des de la dècada del 1960 han revelat un ésser de gran riquesa cultural. Tanmateix, encara queden molts punts per aclarir, com ara les causes de la seva extinció-  Per llegir mes pitja l'enllaç: * VIDEOS: VIDEO/ DOCUMENTAL. VIDEOS/ L'APOCALIPSIS DELS NEANDERTALS. ( 2 CAPITOLS) Per llegir mes pitja l'enllaç: ELS NEANDERTALS. La dona que volgué arribar a la immortalitat. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada