A la falda del turo
des Colomer, hi ha el Jaciment de Son Fornés, al poble de Montuïri. Mirant al Sementer Gran, on neix el torrent
des Puig Moltó. que recull les aigües,
de les síquies de Son Serveret. i de la
síquia de Galiana. Uns homes primitius aixecaren un Talaiot, dels mes grans que
hi ha a Mallorca. Amb el temps es convertí amb un poblat per conrear aquelles terres
fèrtils.
Dos talaiots mes, de
forma circular, foren utilitzat en diverses etapes històriques, donant-li distintes
finalitats a les originaries. El Jaciments, acolliren les diverses cultures
prehistòriques, que ocuparen aquest espai. Avui en dia son uns dels Talaiots mes ben conservats. Al
museu, se guarden la major part de restes arqueològics, fruit de
les excavacions encara vigents.
A quest resum, trobaràs ben detallat, tot lo referent a aquest Jaciment Prehistòric , escollint part de la informació disponible a
la xarxa, llibres, i PDF s de les
excavacions. Així com la pagina del museu,
que actualment te la seu, al Moli des Fraret, que era de la
família Verger a finals del segle XVIII
Els Talaiots es construïren entorn a l’any -1300 Ac, que
coincidia amb l’edat de bronzo. A aquell temps,
ja s’utilitzava el foc per la fosa d’aquest metall, i forns per coure ceràmica domestica. Es construïen Talaiots aïllats,
i els enterraments eren per inhumació. Tres segles mes tard ja es fan tancaments amb murades. A l’any
-700 Ac ja es construeixen habitacions adossades, dos segles mes endavant, es construeixen santuaris, coincidint amb l’edat de ferro.
Durant aquestes quatre etapes, de la cultura Talaiòtica, l’evolució
es molt lenta, i transcórrer durant catorze segles. Ho dic, perquè vegem, que
aquesta cultura que nasqué de manera espontània, se va prolongar durant tant de temps, com
casi lo que podríem anomenar, el nou cicle
fins a l’edat mitjana. (des de l’any 1 a 1.400)
Es interesant, observar les mides del Talaiot
anomenat 1, te un diàmetre total de entre 16.50 a 17.30 metres, el diàmetre
habitable es entre 6.50 a 6.60 metres,
degut a que no es una circumferència
exacta. El portal te 1 metre
d’ample per 1.20 d’altura, i de una llargària que a travessa la paret, que fa
de mides uns 5.20 metres.
Com es de suposar l’objectiu de la construcció es
desconeguda, però podem fer una petita
reflexió: De que, o de qui es volien protegir, fent una paret seca, d’un gruix de
uns 6 metres, per deixar un espai
habitable de 6.5 metres de diàmetre ( en total 31.5 metres2 )?
El portal per entrar dintre, també en crida l’atenció, ja que nomes feia 1.20 d’altura, i tenien que
a travessar un túnel de 5.20
metres. Eren molt baixos els constructors? Tenien restringida l’entrada a persones concretes? Volien que fos senzill segellar l’entrada?
Aquesta classe de construccions, foren les primeres parets
seques d’aquestes illes i copiades al
llarg dels segles. Pedres grans encaixades al exterior i l’interior, i entre les dues plenes de macs mes o manco
col·locats. Avui tant a Mallorca com a Menorca
estant plenes de parets amb aquest estil, amb la diferencia que les
pedres exteriors son de dimensions molt
mes reduïdes. Els Talaiots també eren coneguts com a Clapers de Gegants.
Una cosa es ben clara, que durant els 14 segles, aquests
Talaiots foren utilitzats de manera distinta. Pogueren esser atalaies de
vigilància, o magatzem d’aliments,
entre d’altres coses. Però lo
mes clar, es que durant mols de segles foren llocs
respectats.
Les excavacions, començaran a l’any 1.975 per Vicenç
Llull, i seguiren fins avui en dia, tret
dels anys 90 que s’aturaren per falta definició
política. L’any 2001, s’inaugurarà el Museu Arqueològic de Son Fornés. És un jaciment multi fàsic, que va des de el talaiòtic, fins al clàssic-romà. També hi ha restes alt medievals i islàmics.
L'any 1966, fou declarat Monument Històric Artístic, dia 10
d'octubre, com a conjunt arqueològic. Esta declarat be d'Interès Cultural. L'any 2001, fou adquirit
per l’Ajuntament de Montuïri i es gestionat pel Museu Arqueològic de Son Fornés.
Ara convé llegir els enllaços, per entendre millor aquest
Jaciment. Esper t’agradi.
***
INDEX:
SON FORNES A LA WIKIPEDIA.
MUSEU ARQUEOLOGIC DE SON FORNES.
LLIBES:
-LA PREHISTORIA DE LES ILLES BALEARS
I EL JACIMENT ARQUEOLOGIC DE SON FORNÉS.
- LAS ÁNFORAS DE SON FORNÉS.
PDF s:
- PROCESOS DE TRABAJO EN LA CONSTRUCCIÓN
DEL TALAIOT N.o 1 DE SON FORNÉS.
- INTERPRETACIONS SOBRE LA SEQÜÈNCIA D’OCUPACIÓ DEL TALAIOT 3.
- ESTUDIO COMPARATIVO DE LOS TALAIOTS 1 i 2 .
VIDEOS
FOTOS.
***
SON FORNES A LA WIKIPEDIA
El jaciment de Son Fornés es troba al nord-est del terme municipal, vora el km 4 de la carretera que uneix Montuïri amb Pina, en una petita elevació del Pla de Mallorca. Aquesta es trobava envoltada d'aiguamolls fins a l'inici de la seva dessecació, per a dur a terme conreus intensius de cereals, possiblement a partir de l'ocupació islàmica de l'illa. L'any 1966 fou declarat Monument Històric Artístic pel Decret núm. 2563 del 10 d'octubre com a conjunt arqueològic. Actualment gaudeix de la figura jurídica de Bé d'Interès Cultural.[4] L'any 2001 fou adquirit per la municipalitat, i actualment es troba gestionat pel Museu Arqueològic de Son Fornés. També rep ajudes puntuals per al seu manteniment[5] i subvencions, atorgades pel Consell de Mallorca, per a realitzar treballs de camp. Els treballs de camp s'iniciaren l'any 1975 i han perdurat fins a l'actualitat, amb un total de 14 campanyes d'excavació i tres intervencions de consolidació i restauració de murs i estructures.
Història de les excavacions
La primera campanya d'excavacions es realitzà l'any 1975, sota la direcció de Vicenç Llull. Actualment la direcció científica recau en el Grup de Recerca d'Arqueoecologia Social Mediterrània (Grup de Recerca Consolidat) impulsor del projecte de recerca ASOME,[6] des de la Universitat Autònoma de Barcelona. Un cop iniciades les excavacions, aquestes se succeïren de forma regular al llarg dels anys 70 i 80 del segle xx. Durant la dècada dels 90 romangueren aturades, degut a la indefinició de l'administració autonòmica en l'assumpció de competències, referents a cultura. Al llarg d'aquest període l'equip de recerca traslladà la seva atenció als jaciments de Carritx, La Cova des Mussol, Ses Aritges i Ses Arenes de Baix, tots ells a Menorca i al jaciment de Gatas (Almeria), amb la fita d'assolir els objectius de l'ASOME. En finalitzar aquest període de paràlisi s'inaugurà el Museu Arqueològic de Son Fornés, l'any 2001. Des de llavors, s'han realitzat set campanyes d'excavació i tres de restauració i consolidació de les restes.
Periodització del jaciment
Son Fornés és un jaciment plurifàsic que comprèn el període talaiòtic fins al període clàssic-romà. Tot i documentar-se restes altmedievals i islàmiques, aquestes són de caràcter aïllat i no es troben articulades dins d'estructures constructives, tipus cases, edificis públics o comunitàris.
Primera època: Període talaiòtic (900-550 a.n.e)
El període talaiòtic ve marcat per l'aparició dels talaiots, torres ciclopies de caràcter comunitari, al voltant dels quals girava la vida d'aquestes comunitats. Aquests edificis aparegueren en un moment de canvis, en finalitzar el primer mil·lenni abans de la nostra era (a.n.e) a les illes de Mallorca i Menorca. A la primera de les illes trobem documentats prop de 500 jaciments amb talaiots i a Menorca ronden els 300,[7] configurant un paisatge únic al món. Les societats que varen construir els talaiots es caracteritzen, segons els estudis realitzats a Son Fornés,[8] per ser societats amb una forta economia ramadera complementada pel cultiu de cereals i lleguminoses. L'activitat agropecuària es podria haver complementat amb la recol·lecció estacional de tota mena de plantes que podem trobar a la rodalia del jaciment, i que creixen en diferents períodes de l'any, les quals han estat documentades a les excavacions en forma de pol·len, carbons i llavors. Un altre tret que les caracteritza és el seu alt grau d'igualitarisme i autosuficiència. Si veiem els materials documentats a Son Fornés, podem observar que tots ells, excepte els metalls, els podem trobar als voltants del mateix poblat. Trobem tres talaiots, un dels quals, el Talaiot 1, és considerat el més gran de Mallorca, amb un diàmetre màxim de 17 m. Entre els Talaiots 1 i 2 es construí una muralla que fou l'eix central on s'adossaren bona part de les cases del poblat. Pel que fa al Talaiot 3[9] hi ha poques dades referents a aquest període. Actualment falta excavar bona part de la seva perifèria, la qual pot aportar dades sobre la seva connexió amb la resta del poblat.
Talaiot 1
El trobem al costat nord-oest del jaciment. És un edifici turriforme de doble parament amb reble. El parament extern està format per grans blocs de pedra calcària, col·locats de forma paral·lepídepa. El parament intern, de blocs de menor mida, conforma un aparell poligonal, on es troba encabit un gran rebost. Tots dos paraments van ser construïts amb la tècnica de paret seca.[10] Al centre de l'edifici trobem una gran columna amb cinc grans blocs de pedra, que arriben a fer una altura aproximada de 4 metres, la funció de la qual era la de sostenir el sòtil. Aquesta columna es troba col·locada al centre d'una cambra, a la que s'accedeix mitjançant un corredor, orientat al sud-est, el qual fa una llargària de 5 metres. Aquesta cambra, amb un diàmetre màxim de 6,6 m, fou utilitzada com a espai per a realitzar tasques d'esquarterament dels grans mamífers de la comunitat, com ara els bovins i els súids, les porcions dels quals es distribuïen entre les diferents cases del poblat.[11]
Talaiot 2
Se situa al centre del jaciment, a uns vint-i-vuit metres del primer talaiot. Es tracta d'un edifici de dimensions més reduïdes que el primer, amb uns 12 metres de diàmetre màxim i una cambra amb 4,2 m de diàmetre. A diferència del Talaiot 1, el seu accés se situaria al sostre de l'edifici, on es trobaria un forat per poder descendir-hi a través d'una escala helicoïdal. En aquest espai es va documentar una vaixella ceràmica, única per al jaciment i per al període,[12] que estaria relacionada amb la celebració de cerimònies o encontres polítics, on es prendrien les decisions cabdals per al funcionament i la resolució de conflictes produïts, al si de la comunitat o amb poblacions veïnes.
Talaiot 3
Està ubicat a la zona més oriental del poblat. D'aquest edifici se sap molt poc, ja que fou remodelat en períodes posteriors. Pel que fa a l'estructura original es pot dir que va ser un edifici de dimensions similars al Talaiot 1, però amb un parament més estret, degut a l'absència de cambra, com la documentada al primer talaiot.[13]
Conjunt de Cases
Al poblat hi ha 6 cases que es poden dividir en dues tipologies: Les cases amb una morfologia que tendeix a la rectangularitat. Aquestes es troben adossades a la muralla que uneix els talaiots 1 i 2. Les cases amb una morfologia arronyonada. Es troben adossades als esmentats talaiots, i en un dels casos dón accés al primer talaiot. Totes elles tenen una superfície hàbil d'entre 35 i 45 m2, on es realitzaven múltiples feines com: l'esquarterament dels ovicaprins, l'elaboració de farina i altres tasques de manteniment pròpies d'una unitat domèstica; com són l'elaboració de recipients ceràmics o la confecció de vestimenta, que en aquest cas seria elaborada amb pells. Fet evidenciat tant per la manca d'estris per a teixir, com per la presència de punxons per a poder cosir pells. Un altre element clau en la composició de les cases són els dipòsits d'aigua, ja sigui excavats a terra o en forma de recipients ceràmics, les anomenades olles pithoides.[8] Si observem els eixovars documentats, ja siguin ceràmics, lítics o ossis i les dades de consum, tot fa pensar que no existien desigualtats socials entre les diferents unitats familiars. Com se citava abans, les matèries primeres per a realitzar tots els estris necessaris per al manteniment de la vida, fan pensar en Son Fornés com una comunitat autosuficient i igualitària.
Segona època: Període Post talaiòtic o Balear (550- 250 a.n.e)
Aquest període apareix en un moment de canvis a tota la mediterrània, on les grans ciutats estat d'Orient s'anaven expandint cap a Occident, fins a arribar a les balears, amb la fundació d'Ebussus al 654 a.n.e, per part dels púnics, afinats a Cartago, a l'actual Tunísia. Possiblement aquest fet i l'aparició de contradiccions al si de les societats talaiòtiques produïren uns canvis radicals a la manera de concebre el món i es donà pas a unes noves societats, on els talaiots desaparegueren com a edificis vertebradors de la vida quotidiana.
Després d'aquesta destrucció generalitzada a Mallorca i Menorca aparegué una nova societat, caracteritzada per noves formes de fer i de veure el món, on la figura del foner balear es va anar consolidant a mesura que a la mediterrània s'anaven succeint conflictes, entre les diferents potències emergents. Els balears lluitaren en favor de Cartago, primer en el marc de les guerres que aquests mantingueren contra les colònies de la Magna Grècia i més tard contra Roma, en el marc de les Guerres Púniques.[14]
Després de la destrucció de Son Fornés aparegué un nou poblat amb tres grans àrees:
Zona G. Situada a la zona més alta del terreny, on s'edificà una torre, a partir del qual es construí un habitatge i una murada que envoltà un nou poblat. Actualment aquesta àrea del jaciment es troba molt poc excavada i per tant les dades que hi ha documentades, tot i ser de cabdal importància, són minses.
Talaiot 3. Aquest adquirí una nova funció comunitària. L'accés fou totalment remodelat i el parament intern patí una reforma parcial, donant a l'edifici una forma de ferradura. Aquesta tipologia d'edifici és atribuïda als santuaris mallorquins d'aquest període. A banda de la morfologia de l'edifici, aquest també compta amb una sèrie d'estructures i restes atribuïbles a edificis supra-domèstics com són: un petit altar central, estructures auxiliars que afavoririen l'ús de líquids i restes de grans mamífers. Tots ells, elements vinculats a libacions i rituals on el consum de vi i el sacrifici de bous serien elements centrals de l'activitat que en ell s'hi practicà.
Zona central del jaciment, compresa entre els Talaiots 1 i 2, on aparegué un nou poblat entre les runes talaiòtiques. Aquest es vertebrà entorn de dos edificis públics: els Santuaris 1 i 2 (S1 i S2), ubicats enmig d'un entramat de carrers, el primer de la Prehistòria Mallorquina, el qual comptà amb un sistema de recollida de les aigües pluvials. Al voltant d'aquests petits carrers trobem una sèrie de tallers d'obradors, on el veïnat desenvolupà diferents tasques d'artesania com la forja o la producció terrissera local.[15]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Son_Forn%C3%A9s
***
MUSEU ARQUEOLOGIC DE SON FORNES
A inicis del I mil·lenni abans de la nostra era, la població balear es trobava en crisi. Des de feia temps, el paper dels homes i de les dones en la vida social s’havia basat en els lligams de parentiu: de qui s’havia nascut i amb qui es contreia matrimoni eren els fets decisius per a qualsevol persona. Però aquesta organització anà perdent importància i va ser substituïda per una altra en la qual el més important era el lloc on es naixia i on es vivia.
Així, a l’època talaiòtica, l’antic territori, únic i sense barreres, es va dividir en unitats polítiques que arrelaren les persones a determinats indrets. La gent va començar a viure en poblats més grans i se’n varen fundar de nous en comarques gairebé despoblades fins llavors. Alguns poblats sobresortiren de la resta i esdevingueren centres dels quals hi depenien altres nuclis propers més petits.
En el si d’aquestes noves comunitats s’establiren lligams de solidaritat i de suport mutu que varen mantenir-se al llarg d’uns quants segles.
Aquesta societat talaiòtica va ser contemporània a l’aparició o la consolidació de moltes formacions estatals de la conca mediterrània i al desenvolupament de xarxes d’intercanvi a llarga distància, en bona part afavorides per l’expansió comercial fenícia i grega. Així i tot, les Balears romangueren bastant al marge d’aquest ampli panorama de canvis i limitaren els seus contactes amb el centre i el nord-oest d’Europa, d’on obtenien metalls (estany i, tal vegada, coure).
Ara fa poc menys de 3000 anys, el poblat talaiòtic de Son Fornés va ser fundat a El Pla de Mallorca (una comarca que no havia
estat habitada anteriorment). Fa aproximadament 3 ha d’extensió i la zona excavada fins ara suposa un 15% de la superfície de l’assentament original. Se’n coneixen 3 talaiots i les restes de 8 unitats domèstiques, que es construïren adossades als talaiots o seguint un eix rectilini entre els Talaiots 1 i 2. La gent feia vida a les cases i es reunia als talaiots per fer feines i actes comunitaris.
La vida social girava al voltant de la feina en comú i del gaudiment col·lectiu dels seus fruits.
.png)
https://sonfornes.mallorca.museum/docs/sonfornes-fulleto.pdf
***
LLIBRE
pagines 119
LA PREHISTORIA DE LES ILLES BALEARS
I EL JACIMENT ARQUEOLOGIC DE SON FORNÉS
(MONTUIRI, MALLORCA)
Vicente lull Rafael Micó Cristina Rihuete Herrada Roberto Risch
El poblament de les illes Balears és un fenomen relativament recent. Ja que, durant molts mil·lennis, la mar va constituir un obstacle molt difícil de superar. Les arts i tècniques de navegació varen torbar a des· envolupar-se, perquè les comunitats humanes van ser capaces d'estendre's per gairebé tot el planeta sense necessitar-les.
Segurament n'hi va haver prou amb senzilles canoes de fusta per travessar rius, llacs o fins I tot desplaçar-se al llarg de les costes. Tanmateix, embarcar-se en una travessia per mar oberta és una empresa molt Inés complicada 1, sobretot, molt arriscada. ~ que sembla, I 'ocupació estable de la majoria de les Illes de la Mediterrània va començar a produir-se a partir deis últims 10.000 anys.
Això no obstant, la consolidació d'aquest procés només es va fer efectiu quan els grups humans varen ser capaços de produir els seus aliments mitjançant l'agricultura i la ramaderia. Els primers testimonis segurs de la presencia humana a les Balears procedeixen de Mallorca, concretament de la. cova de Muleta (Sóller).
Es tracta de diversos ossos humans l'edat dels quals s'ha determinat per carboni 14 aproximadament entre el 5.000 t 4.500 abans de la nostra era, quan a les riberes de la Mediterrània occidental es propagaven les noves economies neolítiques. Encara així, no sembla que la gent trobada a Muleta hagués protagonitzat una ocupació extensa i llarga.
Hem d'esperar diversos segles més, a partir del 3.500, per documentar la presencia de comunitats que practicaven la ramaderia I fabricaven ceràmica. Les dades procedeixen de l 'important jaciment arqueològic de l'abric de Son Matge (Valldemossa) i ens parlen de grups humans reduïts, seminòmades, que habitaven els pendents i les valls de la serra de Tramuntana. Segurament varen ser testimonis de L'extinció del cèlebre Myotragus, una espècie d'herbívor de petita talla exclusiu de les Balear5. Temps després, ja entorn del 2_500, les poblacions mallorquines varen començar a poblar altres comarques, com testimonien les troballes des Velar d'a prop (Santanyí) i de ca na Cotxera (Muro).
Aquesta gent habitava en senzilles cabanes a l'altre 1I1ure I en balmes, que utilitzava ocasionalment també per enterrar-hi els difunts en foses individuals, com passa a Son Gallard (Deia). En les seves activitats quotidianes varen utilitzar instruments fabricats amb els ossos deis animals domèstics que consumien (punxons, espàtules, botons), conservaven menjar i beguda en recipients ceràmics i tallaven sílex per produir ganivets i altres eines.
A més, varen incorporar una gran novetat tècnica, la metal·lúrgia del coure, que empraren per aconseguir instruments senzills com ara punxons per perforar o gravar.
Tanmateix, els objectes més vistosos d'aquest període són uns bols i cassoles de ceràmica ricament decorats amb motius geomètrics, que han estat descoberts en gran nombre en lIocs com ara Son Ferrandell-Olesa,
Son Matge i Son Mas (Valldemossa). Responen a la denominació de ~cera· mica campaniforme ~ i foren emprats amb diverses finalitats en amplies regions de l'Europa occidental El fet de constatar-los a les Balears, com també l'adopció de la metal·lúrgia, ens indica el manteniment de relacions socials i econòmiques amb les comunitats continental
.png)
***
LLIBRE:
LAS ÁNFORAS DE SON FORNÉS.
Su estudio tipológico y contextualización histórica (“Memoria de investigación”)
AUTORA: Mª BLANCA FAYAS RICO DIRECTOR: ENRIQUE GARCÍA RIAZA
Departament de Ciencies Históriques i Teoria de les Arts Universitat de les Illes Balears
Septiembre 2010
INDICE
1.- Introducción .....................................................................................9
2.- El Yacimiento Arqueológico de Son Fornés ......................................15
2.1.- Localización y características generales ………………………………......15
2.2.- El medio natural …………………………………………………………...19
2.2.1.- Geografía ……………………………………………………………..19
2.2.2.- Geología ……………………………………………………………...20
2.2.3.- Hidrología ……………………………………………………………22
2.2.4.- Clima …………………………………………………………………22
2.2.5.- Paisaje y cultivos ……………………………………………………..22
2.3.- El entorno arqueológico …………………………………………………...23
2.4.- Cronología ………………………………………………………………...27
2.4.1.- Introducción ………………………………………………………….27
2.4.2.- Época Talayótica ……………………………………………………..27
2.4.3.- Época Postalayótica ………………………………………………….31
2.4.4.- Época Clásica ………………………………………………………...34
2.4.5.- Época del Bajo Imperio y la Antigüedad Tardía ……………………..37
2.5.- Síntesis ………………………………………………………………….....37
375 PAGINES
"3.3.- LA TÉCNICA DE FABRICACIÓN
La técnica de fabricación de las ánforas era similar a la de
otros productos cerámicos. En el caso de las ánforas, al ser éstas una
producción destinada al transporte de mercancías y a un comercio masivo, como
un elemento mucho más funcional que artístico10, se fabricaban en gran número y
sin una cuidada preparación o depuración de las arcillas. Lo que realmente
importaba era que fuera una manufactura barata, de modo que la arcilla
utilizada solía ser de baja calidad, bastante tosca y basta.
También se buscaba
que fuera un objeto resistente, por lo que la arcilla solía mezclarse con
desgrasantes de naturaleza variada, los cuales disminuían la plasticidad de la
arcilla (CUOMO DI CAPRIO 1985). Éstos podían ser de origen vegetal (paja,
cáscara de cereales, serrín, hierba), de origen animal (huesos, cáscara de
huevo, conchas, cerdas, pelos o crines), pero en el caso de las ánforas eransobre
todo de origen mineral y geológico (cuarzo, chamotta11, mica,..) (CARO BELLIDO
2002, p.18). Éstos se añaden al barro antes de efectuarse la operación del amasado,
que precede a la de modelado, debiendo ir bien trituradas y lo major repartidas
posibles en el conjunto de la pasta, dándole con la mezcla el punto conveniente
de dureza y/o elasticidad (CARO BELLIDO 2002, p.18)."
http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/memoriesUIB/import/Fayas_Rico_MBlanca.pdf
PROCESOS DE TRABAJO EN LA CONSTRUCCIÓN
DEL TALAIOT N.o 1 DE SON FORNÉS (MONTUIRI.MALLORCA)
PEPA GASULL, VICENTE LULL
y M.a ENCARNA SANAHUJA
https://core.ac.uk/download/pdf/13270033.pdf
INTERPRETACIONS SOBRE LA SEQÜÈNCIA D’OCUPACIÓ DEL TALAIOT 3
El T3 de Son Fornés és l’únic dels tres talaiots excavats al jaciment que ha patit ocupacions posteriors al seu ús original en època talaiòtica. Les excavacions han documentat la seqüència estratigràfica d’aquests processos i també els materials mobles i les estructures associades a cadascuna de les fases d’ocupació. La seva construcció es remunta possiblement a principi del segle IX cal. ANE, no gaire lluny de l’edificació del T2.
Ben igual que el T1 i el T2, el T3 és un recinte de planta circular i construcció ciclòpia, amb l’accés orientat al sud-est. De tots tres, és el que posseïa la cambra més espaiosa(6,7 metres de diàmetre davant dels 6,6 metres del T 1 i dels 4,2 metres del T2), tot i que el diàmetre exterior del monument és el més reduït (dotze metres, enfront dels 14,4 metres del T2 i dels 17,3 metres del T1) (figura 6). En altres paraules, l’amplada dels murs del T3és, amb diferència, la més petita dels tres talaiots, però els seus paraments varen ser capaços de tancar un espai interior més ampli. No s’han conservat estructures interiors d’aquest moment inicial d’ocupació, ni tan sols la columna central, ja que presumiblement les seves restes varen ser extretes amb motiu de la remodelació que va experimentar l’edifici en època post talaiòtica. Sols un paquet sedimentari d’època talaiòtica de pocs centímetres de potència, i només en un sector de l’antiga cambra, va romandre intacte sobre la roca mare. És per aquest motiu que resulta molt difícil suggerir la funcionalitat original del T3.Malgrat això, les dimensions de la cambra i la possible absència de compartimentacions de l’espai indicarien un tipus de pràctiques en què coincidiria un considerable nombre de per-sones i/o de béns. Podríem pensar, per exemple, en un espai col·lectiu de reunió, diferent de l’àmbit molt més reduït del T2, o bé en un lloc apte per a l’emmagatzematge. E n qualsevol cas, els materials recuperats no presenten cap indici tècnic o funcional adient ambla àmbit residencial d’un personatge o grup destacat de la comunitat. D’altra banda, l’absència de material lític, especialment molins, morters o percussors esfèrics, molt comuns a les habitacions talaiòtiques, tampoc no suggereix un ús merament domèstic. En algun moment del segle IV ANE, les runes del T 3 varen ser objecte d’un reaprofitament que implicà importants remodelacions. Aquesta reforma afectà el sector de l’accés i l’àrea septentrional del parament intern. Per un costat, els brancals que conformaven1Intervals de calibratge (Calib 5.1, corba IntCal04): 864 - 816 cal. ANE, 1σ; 899 - 810 cal. ANE, 2σ.capítol 6 Amengual et al: capítol 16 Demerson 09/03/10 10:04 Pàgina 103
En algun moment del segle IV ANE, les runes del T 3 varen ser objecte d’un reaprofitament que implicà importants remodelacions. Aquesta reforma afectà el sector de l’accés i l’àrea septentrional del parament intern. Per un costat, els brancals que conformaven ’entrada al talaiot varen ser reorientats, alhora que es construí un llindar i un esglaó d’accés. Altrament, es construí un mur de tendència curvilínia en el terç oriental, que afectà el parament intern del mur que tancava l’edifici i modificava i reduïa l’àrea original de la cambra. A aquesta fase d’ocupació pertanyen la majoria de les estructures documentades. Entre les més destacables trobam la plataforma quadrangular feta amb paret seca (tal vega-da un altar), amb un enllosat als peus amb clars indicis de terme alteració però sense mate-rials associats. Aquestes elements, juntament amb les estructures de fang que folraven immobilitzaven sengles contenidors ceràmics i que s'associen espacialment a cubetes excavades a la roca, suggereixen una funcionalitat que s'allunya de l’àmbit domèstic t al i com el coneixem fins ara a Son Fornés.
L’absència d’estructures de manteniment com ara llars de foc, pseudoimpluvia, ban-quetes, cisternes o taules, característiques de les cases post talaiòtiques de Son Fornés, com-binada amb la singularitat de les estructures trobades i la monumentalitat de l’edifici, reforcen la hipòtesi que es podria tractar d’un recinte amb una funció supra domèstica. Els resultats de les anàlisis del material ceràmic, lític, botànic i faunístic, actualment en curs, ens permetran aprofundir en aquesta qüestió.
La darrera fase d’ocupació del T3 es va produir al voltant dels segles II i I ANE i va consistir en l’aprofitament d’alguns elements d’estructures prèvies (l’extrem septentrional del mur divisori de la cambra i la superfície de la plataforma adossada). L’equipatge artefactual documentat en aquest context no ens permet plantejar cap funció concreta per a aquest edifici. Amb posterioritat al seu abandonament definitiu, aquest indret va ser freqüentat ocasionalment fins a principi del segle II
https://www.raco.cat/index.php/Mayurqa/article/view/214597/284889
***
ESTUDIO COMPARATIVO DE LOS TALAIOTS 1 i 2
És un edifici de planta circular amb una cambra també
circular amb una columna central política.
S'accedeix a la cambra per una escala helicoïdal d'esglaons
monolítics encastats al contrafort intern de l'edifici que, de mica en mica,
permetrien assolir la cambra des de la part superior de l'edifici.
T2 s'eleva directament sobre el pis natural del terreny i el
seu estat de conservació és força ruïnós, sobretot a la zona meridional. Tot i
això, l'aparell murari supera encara els tres metres d'altura a la part nord
encara que amb prou feines arribi al metre i mig al sud.
El mur talaiòtic està compost per dues estructures muràries
unides. L'exterior és la típica paret d'aquesta classe d'edificis formada per
un parament exterior de grans pedres col·locades a soga, un contrafort intern
de pedres mitjanes col·locades a tizón i un farciment entre tots dos de terra i
pedres petites i té una amplada que oscil·la entre 2.40 i 2.60 m.
La interior està formada per blocs mitjans a tizón i un
farciment de terra i pedres que uneixen aquest parament al mur talaiòtic
mestre. La presència d'aquesta segona faixa murària s'explica fàcilment, ja que
encastats encara s'hi conserven tres dels esglaons monolítics que servien d'accés
a la cambra.
 |
| Distribució espacial del talaiot 2. Pis inferior. |
https://sonfornes.mallorca.museum/wp-content/uploads/2019/05/T1-y-T2_petit.pdf
***
VIDEOS
Son Fornés: 1975 – 2021
Aquest juliol farà ja 46 anys que la recerca arqueològica a
Son Fornés va començar a caminar. Hem preparat aquest petit vídeo recollint
imatges d'aquesta llarga i prolífica trajectòria, impossible de recollir
plenament en menys de 2 minuts, però esperem que us agradi.
Volem també donar-vos les gràcies a totes les persones que
heu participat d'alguna manera en el projecte, ja que sense vosaltres, res
d'això no hauria estat possible.
Molts d'anys a totes i a tots i que seguim fent camí per molts anys més: perquè Son Fornés també és la força de la gent.
Per veure el vídeo pitja l'enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=zunRiPELluk
***
Museu i Jaciment Arqueològic de Son Fornés - Sal i Llum
Una visita guiada per l'arqueòleg Albert Forés Gómez al
Museu i Jaciment Arqueològic de Son Fornés a Montuiri. Bé d'Interès Cultural
(BIC) és un dels poblats prehistòrics més importants de Mallorca, on s'han
excavat tres talaiots, un del quals, amb 17 metres de diàmetre, és el més gran
de Mallorca, així com bona part del barri d'habitatges.
Per veure el vídeo pitja l'enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=NtznU9EEu9M&t=20s
***
Son Fornés 2022
Amb aquest vídeo, posem punt i final a la campanya
d'enguany.
Moltes gràcies a totes les persones que hi heu col·laborat i
l'heu fet possible.
Gràcies especialment a Ajuntament de Montuïri pel suport
incondicional, a la Brigada Municipal i a @protecciocivilmontuiri.
Entre les fonts de finançament, gràcies també a Cultura, Patrimoni i Política Lingüística
del Consell de Mallorca per l'ajuda concedida dins el programa de recerca
2020-2022
Per veure el vídeo pitja l'enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=VWkrVvv1oOA
***
Talaiot 2 de Son Fornés (sonfornes.mallorca.museum)
Aquí teniu un vídeo magnífic on s'hi pot veure el Talaiot 2
des de l'aire. S'hi observa tant l'accés original a través del corredor, com la
construcció del segon anell de pedres interior i l'escala encastada a la paret,
que s'afegí quan l'edifici es reforma, encara fins el període talaiòtic, i
l'entrada es situà al sostre.
Recordeu que no està permès enfilar-se damunt les restes del jaciment i que al vídeo és una de les arqueòlogues del museu, coneixedora de la fràgil arquitectura de l'edifici, qui en mostra el recorregut.
Per veure el vídeo pitja l'enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=CBIvW6JLIcw
***
El 2019 al Museu Arqueològic de Son Fornés
Moltes gràcies per fer possible un altre any ple
d'arqueologia. La força de la gent fa possible Son Fornés #tufasonfornes
sonfornes.mallorca.museum
Per veure el vídeo pitja l'enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=zYaHvCON7-c
***
SON FORNES TALAIOT 1
BALEARES ANTIGUA
Per veure el vídeo pitja l'enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=S3katSpnJlw
***
FOTOS.
M. Janer.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada