ROTERS: SON FULLOS. Santa Margalida.

L’argila blanca, amb macada redona, segurament vingué d’alguna torrentada gran, de segles enrere.

Va esser un bon sementer, així encara s’anomena, pel fet de esser una terra que conserva la humitat fins ben entrat l’estiu i a mes l’argila absorbeix les rovades matineres que cauen en allargar-se les hores de fosca. Una terra, per tant fantàstica per el cultiu de cereals a la seca.

El fet de que s’hagin trobat restes ceràmics prehistòrics dona fe de l’ocupació dels primers pobladors, que ja devien practicar l’agricultura. Diverses coves encara existeixen, als voltants , aprofitant els turons dels marges.

Amb el pas del temps, foren aprofitades per les distintes cultures que s’establiren dins aquest avall. Pretalaiotic, Talaiòtic, púnic roma així com també Islàmic. Segons les restes ceràmiques trobades. També es parla de una “via apia” que anava per la part de la cresta que separa els dos avall s, senyalat amb blau al mapa. El fet de la sobre posició de cultures així com els artefactes agrícoles durant aquest casi 30 segles ha fet difícil trobar jaciments ben conservats, a mes la humitat ha ajudat molt a que es fessin mal be.

Camí empedrat

Tenim que ressaltar les coves com les de madò galdeta ( així l’anomevam noltros de petits) la del camp den Serra, la de s’estret i la de ses pedreres, i alguna mes no documentada. També hi ha restes de ceràmica al voltant de la “via apia” (així l’anomen jo) les restes d’un mur ciclopi.

INDEX:

CAMP DEN SERRA.

COVA DE SES PEDRES (SON FULLOS).

COVAL DE S'ESTRET (SON FULLOS).

VIA APIA. NO DOCUMENTADA.

MUR CICLOPI-

CAMP DEN SERRA

CRONOLOGIA:

talayótico, baleárico, romano

BIBLIOGRAFÍA

IC: poblat talaiòtic i vil.la romana; Aramburu-Zabala (2004)

1 - 2 - bordes talayóticos3 - asa talayótica4 - 5 - bases talayóticos6 - borde campaniense7 - borde ánfora ibérica del siglo VI aC8 a 11- borde PE- 1712 a 18 - bordes ánforas grecoitálicas19 - borde ánfora20 - borde Dressel 1 A21 - pie d'ànfora amb segell "CLB"