Translate

dimecres, 30 de desembre del 2020

MALLORCA. La primera invasió

Una vegada  que comença a desaparèixer la darrera glaciació, ara fa uns 12.000 anys,   es van creant, condicions mes favorables per el creixement de la raça humana.

Amb la pujada de temperatura, i l’augment  del numero de persones per alimentar,  dona peu a que  abandonin l’època de caçador recol·lector,  per  la d’agricultor.

Tot junt crea la necessitat del repartiment de les terres a on conrear, i es creen el límits i  fronteres

Al -7.000 anys AC ja existeix  l’agricultura a Mesopotàmia, al  - 5.000.  Existia la civilització Sumèria, Egípcia etc. . . A la vegada  que cerquen nous territoris a on establir-se.

Els Esteparis, de la tribu yamnaya, (eren bàrbars)  segurament veien perillar el seu territori, comencen a emigrar, però acaben conquerint.

No sabem molt be com arribaren a Mallorca, Va esser una immigració massiva, substituït l'ADN del 40 per cent de les dones i el 100 dels homes. Es desplaçaven  per el sud de la mediterrània, ocuparen casi tota la península d’Iberia, Italià i Cerdanya. Se salvaren les Pitiüses  i pot esser Menorca. Per altra banda també emigraren cap Asia.

Eren agricultors recol·lectors i havien domesticat el cavall i la cabra. Mitjançant el foc  reconvertien les terres per cultivar.  Estengueren la cultura campaniforme. ( dominaven la ceràmica), també comencen a filar, llana o lli.

Enterraven el morts, individualment  en tombes, coves o refugis.

Tot això va suposar un gran canvi, a l'Illa, van conviure les dues civilitzacions, encara que l’adaptació fou lenta. Però  jo diria que a Mallorca,  també s’hi dormiren  com els antecessors. L’Aïllament, la falta de recursos, o de minerals i sobre tot acomodats per la falta d’enemics.  Segurament milloraren l’ús de la fona per caçar.

Així que estigueren 17 segles fins que comparegueren els Fenicis.


AMB QUI ES TROBAREN?

Tenim indicis de activitat humana a Mallorca, ara fa 7.200 anys AC a la Cova de Canet (Esporles), Tenim estudis de ADN  que demostren que grups d’esteparis conqueriren  i envaïren les terres  europees e ibèriques , i a Mallorca. Una mostra la tenim a la Cova des Moro (Manacor), 2.470 anys AC.

Per fer-nos una idea, des de  que començarem a contar (era cristiana) portem  21 sigles.  Els primers pobladors  visqueren, aquí  49 segles. No tenien noticies de la resta del mon, estaven aïllats,  però per comparar,  a Egipte ja  construïen les Piràmides a aquell temps, aquí encara estaven a l’edat de pedra.

Vivien a un paradís, eren pocs i les sobrava tot, diuen que anaven  nus. No tenien cap perill a la vista, ni depredadors ni enemics.  Això si, la mortalitat infantil era molt alta i l’esperança de vida era d’uns 30 anys.

A diferencia de Menorca que no hi ha noticies fins 2.000 anys AC  o Eivissa (hi ha unes pintures rupestres no datades), pero  fins a l’arribada dels fenicis, 700 anys AC, no trobem restes.

 

OBSERVACIONS IMPORTANTS.

El primers homínids, se posaren drets fa 10.000.000 d’anys, amb tot aquest temps no hi ha cap indici a Mallorca.  Casi tota una historia de Illa  Verge, un paradís igual que les altres illes.

Fa 10.000 anys acaba la darrera glaciació. Podrien haver arribat el primers pobladors, aprofitant arbres dipositats a munt una massa de gel? Probablement procedent dels Alps (veure el mapa)

Mentre aquí just s’han trobat restes d’eines de pedra, d’aquell tems,  a la resta del mon ja havia crescut la civilització Sumèria a Mesopotàmia o Egípcia.


REFLEXIONS:

No es d’estranyar que Mallorca li diguem l’illa de la Calma, el primers mallorquins visqueren tranquil·lament aquí, sense  casi perills, 49 segles. Després de la invasió, els  també mallorquins en visqueren 17 mes, mentre a la resta del mon tot avançava aquí estava tot parat i amb  molta tranquil·litat.

Per entendre l’evolució, el factor clau  es el següent:  LA COMUNICACIO.

El fet de trobar se en problemes, (falta d'aliments), l’esperit de supervivència fa evolucionar l’especia humana.  Aixecar-se dret, poder ajuntar dos dits, son passos de gegant que tardaren milions d’anys, en produir se.

Descobrir el foc, segurament fent esquerdes de pedra foguera, o altres invents, no suposaren cap avanç, fins que  es va poder comunicar d’uns amb els altres.  Així va néixer el coneixement global. (axó que diuen: Els nins neixen ensenyats)

Be, et deix pensant i amb la ment volant.

Mentre, pots llegir els articles, veurà una interesant Conferencia  i una Pel·lícula. Esper t’agradiEsquelets de dos germans de fa uns 7.000 anys trobats a la cova de la Braña, a la província de Lleó juliol Man


INDEX.

-RESTES LOCALITZATS  A LA COVA DES MORO

 -ESTUDI ADN  DEL GENOMA 

-INTRODUIEREN LA CERAIMICA CAMPANIFORME

-AGRICULTORS

-LES LLENGUES:  LA TORRE DE BABEL?

-El Poble bàrbar que va canviar Europa: els "Yamna"

-EL NEOLITIC

-LA COVA DES MORO: RESTES  TROBATS

-CRONOLOGIA A MENORCA

-CRONOLOGIA A IBIZA

-UNA MIRADA GLOBAL AL MON

-CONFERÈNCIA

-PELICULA



RESTES LOCALITZATS  A LA COVA DES MORO

 Igual que les altres "coves pirates" de la zona, la Cova des Moro va ser creada per la carstificació de la pedra calcària. Les excavacions realitzades a la cova van revelar informació sobre la fauna prehistòrica i l'assentament de Mallorca. Així doncs, a la Cova des Moro es van trobar restes del 1800 aC. Cabra rupestre extingida (Myotragus balearicus). [6]

 

Es creu que un os humà trobat a la cova data del 2470 al 2130 aC. Amb data. [7] Es considera la troballa més antiga de les Illes Balears i mostra components genètics de nòmades que van arribar a la península Ibèrica des de les estepes d’Europa de l’Est (cultura Kurgan). [8] Un altre indici d’assentament és la mandíbula d’una cabra no indígena, que va sortir a la llum durant les excavacions i data del 2290 al 2030 aC. Està classificat. Devia ser un animal domesticat o almenys un que va ser introduït a l'illa. [7] Les ceràmiques que es troben a la cova s’assignen a diferents períodes de temps, com la cultura talaiota [9] [10] o el període islàmic [11] de la història de l’illa, l’època dels moriscs, del qual pren el nom la Cova des Moro. Durant la conquesta cristiana de Mallorca a partir de 1229, la cova va servir als musulmans com a lloc de refugi. [2]






Per llegir mes pitja l'enllaç:

https://de.wikipedia.org/wiki/Cova_des_Moro_(Manacor)

ESTUDI ADN  DEL GENOMA 

Un estudi revela que grups nòmades de l'Estepa d'Europa de l'Est van reemplaçar fa entre 4.000 i 4.500 anys progressivament l'ADN dels ibèrics. Aquesta dada es recull en el que és el major estudi realitzat amb ADN humà antic de la Península Ibèrica, i que ha brindat noves perspectives sobre les poblacions que van viure a la regió durant els últims 8.000 anys.


La investigació, que es publica a Science, està liderat per investigadors de la Facultat de Medicina de Harvard i l'Institut de Biologia Evolutiva a Barcelona, centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra i el CSIC. Els seus resultats, que albiren l'empremta genòmica en els espanyols de poblacions antigues i colonitzadores, grecs, romans i musulmans, entre d'altres, s'ha presentat aquest dijous a Madrid.



Per llegir mes pitja l'enllaç:

https://www.publico.es/ciencias/adn-nomadas-esteparios-reemplazaron-4000-anos-hombres-ibericos.html


INTRODUIEREN LA CERAIMICA CAMPANIFORME

Ara, el major estudi d'ADN antic realitzat fins avui dia, dut a terme per un equip internacional de 144 investigadors, revela la complexitat del fenomen. L'anàlisi de les restes de 400 esquelets prehistòrics (Neolític, Edat de Coure i Edat de Bronze) de nombrosos jaciments europeus, entre ells onze peninsulars, demostra que es van donar diferents situacions en diferents parts d'Europa. L'estudi, publicat a Nature, ha comptat amb la participació de Roberto Risch i Ignacio Soriano, investigadors del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L'expansió del fenomen campaniforme des d'Iberia -on s'ha obtingut el registre datat més antic d'aquest estil ceràmic- fins a Europa Central no va ser degut a un moviment migratori significatiu de població. Iñigo Olalde, genetista de l'Harvard Medical School in Boston (Estats Units), primer autor de l'article, assenyala que “l'ADN dels esquelets de les tombes campaniformes ibèriques no tenia una relació de proximitat amb els de el centre del continent”.

https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/l-adn-revela-l-impacte-del-8220-fenomen-campaniforme-8221-als-europeus-prehistorics-1345667174054.html?noticiaid=1345747430417&utm_source=social&utm_medium=google%20&utm_campaign=xarxessocials2018&utm_content=post


Esquerra: vas campaniforme de Los Millares, Museu d’Almeria. Dreta: Vas campaniforme de La Rambla, Museu de Còrdova. (Fotografies: R. Risch).


AGRICULTORS

Tot i altres potencials entrades de grups neolítics a Iberia a través del nord d'Àfrica o Europa continental, els investigadors no han trobat diferències regionals substancials entre els primers agricultors que van poblar Iberia. Torsten Günther, genetista de poblacions de la Universitat d'Uppsala i un altre dels autors principals d'aquest estudi opina que "Tot i que les diferències geogràfiques semblen menors, veiem algunes diferències al llarg de el temps a causa de la interacció i a l'intercanvi genètic entre els diferents grups ". Els primers agricultors ibèrics mostren nivells significativament baixos de diversitat genètica, el que indica que la primera onada neolítica de migració que es va establir a la Península va ser d'un nombre relativament baix d'individus. Després d'aquest període inicial de baixa diversitat, les poblacions nouvingudes van créixer en grandària i es van barrejar amb els caçadors-recol·lectors locals, augmentant ràpidament la diversitat genètica en períodes posteriors (Calcolític i Edat de l'Bronze). 

https://www.ubu.es/noticias/migraciones-y-dieta-prehistoricas-en-la-peninsula-iberica

LES LLENGUES:  LA TORRE DE BABEL?

Finalment, l'estudi, que és una gran col·laboració interdisciplinària, explica com les llengües indoeuropees van poder assolir regions tan distants i remotes entre si i donar lloc a branques tan diferents com les indo iranianes o les eslaves.


Totes elles procedeixen d'una llengua comuna, la dels yamnayas, un grup de pastors de l'estepa que van migrar cap a Europa fa 5000 anys i que després, en els 1500 anys següents es van expandir pel centre i sud d'Àsia.


"Això proporciona una explicació senzilla en termes de migracions antigues per a les desconcertants característiques lingüístiques comunes d'aquestes dues branques de l'indoeuropeu, que en l'actualitat es troben separades per àmplies regions geogràfiques", conclou Reich. EFE


Fotografía del paisaje del monte Dalí, situado en el sudeste de Kazajstán. EFE/Science/Michael Franchetti

https://www.efe.com/efe/espana/efefuturo/yamnaya-la-tribu-esteparia-que-invadio-iberia-llevo-su-cultura-hasta-india/50000905-4058082

El Poble bàrbar que va canviar Europa: els "Yamna"

Com eren?


Pastors nòmades de centre i sud de les estepes russes, eren forts, ben alimentats i molt violents. Hàbils en la indústria i metal·lúrgia, es creu que van ser els primers a utilitzar la roda com a transport i arma (Les restes més antigues d'un carro amb rodes van ser trobats al kurgán Storozhova Mohyla, Dnipropetrovsk, Ucraïna) i una primitiva i rica terrisseria i joieria.


Importants van ser les seves variants genètiques, afavorides per la selecció natural, que augmenten la seva freqüència en processos adaptatius, fins a algunes presentar fins i tot per complet en tots els europeus actuals.


Altres coses com ser:


* Una alimentació omnívora molt més completa, rica en proteïnes, carns, llets, peix de mar i riu, cereals, greixos i vegetals de tot tipus.

* El primer poble a domesticar el cavall i emprar-ho en la guerra.

* Descobridors de la roda i altres artefactes, com, possiblement, la sínia o la pala. Hàbils ceramistes, armers metal·lúrgics de el bronze, adobers i marroquiners artesans de pells

* El seu major consum de carn i peix, proteïnes els proporcionava major grandària, resistència i força corporal i amb això desenvolupament cerebral.

* Major alçada, superaven en desenes de centímetres als seus coetanis preeuropeus. Els noruecs actuals per exemple, tenen la meitat dels seus avantpassats en aquells pastors Yamnaya.

* La tolerància a la lactosa, que apareix a Europa fa 4000 anys, els fa bevedors de llet i derivats.

* La tolerància a les proteïnes de cereals: omnívors de vegetals, hortalisses i cereals, com blat, ordi, sègol i civada, que apareix fa 7000 anys.

* Mutacions relacionades amb els ulls blaus, més prevalents en el Mesolític de el nord d'Europa. L'ADN d'un individu de l'Mesolític de 7000 anys d'antiguitat, trobat a La Braña-Arintero, Valdelugueros (Lleó), va ser el 2014 el primer genoma d'un caçador-recol·lector europeu recuperat. Tenia els ulls blaus i la pell fosca, un fenotip que ja no existeix a Europa.


https://www.esdiario.com/876376379/El-Pueblo-barbaro-que-cambio-Europa-Los-Yamna--.html


EL NEOLITIC

Segons la visió tradicional, l'adopció dels modes de vida productors (cultius i pasturatge) a Europa seria deguda a la influència de les cultures de l'Orient Pròxim. Els grups neolítics van començar a basar la seva alimentació en el cultiu de blat, ordi i sègol, al mateix temps que domesticaven cabres, ovelles i bous, així com ases, cavalls o rens. També van començar a sedentarizarse, apareixent els primers poblats prop de corrents d'aigua.

Associats a aquest període hi ha la invenció de la ceràmica, de l'arada, la falç, el molí de mà per moldre cereals, així com els primers teixits fets de lli i llana. La mineria de l'sílex representa la major indústria d'aquest període, però també s'extreien obsidiana o variscita (mines de Can Tintorer a Gavà). Els útils de pedra polida van substituir en part (però no completament) als de pedra tallada i les manifestacions artístiques es van reduir, canviant la seva tipologia radicalment.

Les cremes de boscos per obtenir terres de conreu i pastures es van generalitzar, reduint-se per primera vegada la superfície arbrada a causa d'una causa antròpica. Encara que molts cultius es plantaven en horts immediats als habitatges, el blat i l'ordi solien ser cultivats en petits camps propers, de manera que l'àrea usada per un sol assentament podia tenir un radi d'uns 5 km. Les comunitats agràries de la cultura de l'Danubi estaven en contacte unes amb altres i intercanviaven béns a través de llargues distàncies, com l'ambre de l'Bàltic, que arribava fins al Mediterrani.

Un dels grups culturals més significatius seria el de la ceràmica de bandes, a Europa central: formar grans comunitats rurals, mantenien bestiar, conreaven cereals i produïen 1 terrisseria característica. Des de la península ibèrica es va estendre a partir de l'2900 a. C. el got campaniforme, 14 el límit d'expansió oriental va ser el sud-est de Polònia. Associats a el got campaniforme hi ha una sèrie d'elements nous (com els coneixements metal·lúrgics o els enterraments individuals) que es van estendre per tot Europa al costat d'aquell


Venus de Moravany
 - figura prehistórica descubierta en Eslovaquia a principios del siglo XX.


LA COVA DES MORO: RESTES  TROBATS

Igual que les altres "coves pirates" de la zona, la Cova des Moro va ser creada per la carstificació de la pedra calcària. Les excavacions realitzades a la cova van revelar informació sobre la fauna prehistòrica i l'assentament de Mallorca. Així doncs, a la Cova des Moro es van trobar restes del 1800 aC. Cabra rupestre extingida (Myotragus balearicus). [6]

 

Es creu que un os humà trobat a la cova data del 2470 al 2130 aC. Amb data. [7] Es considera la troballa més antiga de les Illes Balears i mostra components genètics de nòmades que van arribar a la península Ibèrica des de les estepes d’Europa de l’Est (cultura Kurgan). [8] Un altre indici d’assentament és la mandíbula d’una cabra no indígena, que va sortir a la llum durant les excavacions i data del 2290 al 2030 aC. Està classificat. Devia ser un animal domesticat o almenys un que va ser introduït a l'illa. [7] Les ceràmiques que es troben a la cova s’assignen a diferents períodes de temps, com la cultura talaiota [9] [10] o el període islàmic [11] de la història de l’illa, l’època dels moriscs, del qual pren el nom la Cova des Moro. Durant la conquesta cristiana de Mallorca a partir de 1229, la cova va servir als musulmans com a lloc de refugi. 

Cova des moro

CRONOLOGIA A MENORCA

Primers pobladors 2.000 Ac

https://ca.wikipedia.org/wiki/Menorca#Cronologia


CRONOLOGIA A IBIZA

No hi ha Indicis abans dels fenicis 700 AC

Mes que unes pintures rupestres  no datades de moment

https://ca.wikipedia.org/wiki/Illa_d%27Eivissa#Prehist%C3%B2ria_i_edat_antiga


UNA MIRADA GLOBAL AL MON

Els períodes prehistòrics venen definits per una escala temporal geològica. Els canvis climàtics delimiten cada període, conduint a una diversificació en la fauna i la flora, i als seus consegüents adaptacions evolutives.


Des de fa 5,3 fins a 1,8 milions d'anys: el Pliocè: Aquest període ve caracteritzat per un clima fred i sec i la presència de grans mamífers. En aquesta època van viure els australopitecs o primers homínids. Entre els invents més importants es troben les eines de pedra rudimentàries.


Des de fa 1,8 milions d'anys fins 11.5OO anys: el Plistocè. Es coneix com la Gran Edat de l'Gel per les seves glaciacions i el desenvolupament d'enormes blocs de gel. Els grans mamífers van veure el seu esplendor, però van acabar extingint-se. El fet més significatiu d'aquest període és l'evolució dels primers humans.


Fa 1,5 milions d'anys: Neix la indústria de pedra achelense. Es construeixen destrals de mà

de pedra.

Fa 500.000 anys: Utilització de foc.

Fa 200.000 anys: Neix l'Homo sapiens.

Fa 50.000 anys: Es construeixen estris d'os i asta. Apareixen els primers micròlits en les eines de pedra.

Fa 12.000 anys: Aparició de la ceràmica.

Fa 11.500 anys: inici de l'Holocè.

Aquesta època marca l'inici de el període interglacial. El desplaçament de les plaques de gel als pols i l'increment de pluges afavoreixen el desenvolupament de la civilització humana.

Any 9000 a. C: Domesticació de les ovelles.

Any 9000 a. C .: S'utilitzen maons assecats a el sol per construir cases a Jericó.

Any 8000 a. C .: Es comença a utilitzar el coure.

Any 7000 a. C: Orígens de l'agricultura. Es conrea blat, ordi

i pèsols. Ja l'any 7000 a. C. existeixen comunitats agrícoles i ramaderes a l'Orient Mitjà, Grècia, la península d'Anatòlia, Creta i la riba occidental de la vall de l'Indus. L'agricultura s'estén pel sud i el centre d'Europa.

Any 7000 a. C .: Es conrea arròs i mill a la Xina.

Any 6000 a. C .: S'utilitzen maons fets en motlles en l'altiplà d'Anatòlia.

Any 4500 a. C: Inici de el període predinàstic a Egipte.

Any 4000 a. C .: Primers intents de producció de material sintètic (ceràmica vidriada egípcia).

Any 4000 a. C .: Es comencen a utilitzar forns per a coure ceràmica, de manera que es pot fabricar a gran escala.Año ​​4000 a. C .: Primers segells (petits discos circulars d'argila cremada o pedra amb una imatge impresa).




CONFERÈNCIA

Claus biològiques i culturals de l'evolució humana | José María Bermúdez de Castro

Des del Ardipithecus ramidus (fa 4,4 milions d'anys), el nostre avantpassat més llunyà conegut, fins a l'Homo sapiens (fa 200.000 anys), l'espècie humana ha conviscut amb una sèrie de factors que han determinat la seva evolució. L'esdevenir de la genealogia humana ha estat pautat per les glaciacions i el descens atmosfèric; l'evolució de l'clima va propiciar canvis en l'hàbitat i la subsegüent adaptació o extinció d'espècies. Els avantpassats de l'ésser humà es van adaptar a les noves condicions: els ajustos en la seva dieta, les noves tecnologies, la seva pròpia fisonomia i la durada del seu desenvolupament van ser claus per a la seva evolució i supervivència. El paleoantropòleg Josep Maria Bermúdez de Castro presenta en aquesta conferència les condicions i etapes de "la carrera evolutiva el gènere Homo".


Per veure el vídeo pitja l'enllaç:


PELICULA

L'ODISSEA DE L'ESPÈCIE (Els orígens de la Humanitat)


Per veure la Pel·lícula pitja l'enllaç:




dissabte, 5 de desembre del 2020

ELS PRIMERS MALLORQUINS

 Depenent de les fons, es tenen noticies dels primers humans que habitaren aquesta illa, fou ara fa 9.220 anys, altres parlen de 5.020 anys (3.000 abans de Crist) i diuen que ja tenim, indicis clars de que habitaven  per aquí.

Quants eren?

Es parla de  entre 200 i 500 habitants, el càlcul es fa  considerant 19 grups distints, se considera que les unitats familiars eren d’unes 30 persones. De moment es desconeixen l’estructura o jeràrquica en que vivien. Sabem que al principi vivien en coves o refugis, i que mes endavant les utilitzaren com a llocs d’enterrament fins al paleolític, en que començaran a enterrar a monuments talaiòtics.

Quina Flora hi havia?

Sabem, pels restes trobats ens els excrements del Myotragus, o restes de pol·len que hi havia boscos de d’alzines, alternant amb oms, pins, avellaners, i roures, així com també el boix , (Principal aliment de la rata-cabre.) i el rotaboc.   Mes endavant s’incorpora el ullastre i augmenten els boscs d’alzina.

I la Fauna?

A mes del Myotragus, havia les musaranyes, el "liron", òlibes gegants, gralles i corbs, l’àguila marina així com les rates cellardes ,  conills gegants (uns 14kg) que envaïren les illes fins al punt que  en Plinio parla dels conills com un perill per les tropes romanes per la gran quantitat i profunditat de les llorigueres.

A mes de les oques, el ferreret i les sargantanes , i es de suposar que també caragols. Es parla del nanisme, que pogueren sofrir animals procedents de la crisis Messinià  podria haver hi mamuts, elefants o cérvols.

Com arribaren?

Casi tots els historiadors coincideixen que tingueren que arribar per la mar, ara be, durant aquell temps, els recursos i les habilitats eren molt petites, Es parla d’arribar enfilats a un tronc d’arbre, o una barca de joncs, però les distancies no ho permetien. Així que aquest punt esta per investigar o descobrir.

Els animals arribaren a peu pla, com ja hem explicat, però el temps es fa molt enrere en parlar d’homínids. Sigui com sigui arribaren.

Amb el temps, la navegació va arribar a ser molt fluida, lo que es convertí amb un perill, per les successives invasions.

Ja tenim el marc a  on vivien:

S’establiren en fora de la costa, a on hagués aliment i aigua a ma. Triant reguards naturals per els assentaments. Diuen que era gent molt pacifica, ja que els perills no eren eminents. Els aliments  mes be naturals, i amb el temps aprengueren  a dominar un poc l’agricultura i mes endavant la caça.  Penso que els macs de torrent degueren servir per  fer les primeres fones, amb l’ajuda d’arrels, pell, o fent trenats de joncs.

La vida contemplativa, observant les estrelles i els seus moviments, que a mes il·luminaven les llargues nits d’hivern tingueren que  esser la guia per ordenar les activitats. Però tot això es imaginació meva.

Pots seguir llegint, els estudis publicats que he posat a la teva ma, si t’agrada entra en aquest mon de l’antiguitat.  Esper que la selecció que he posat et sigui útil.




JACIMENTS I HISTÒRIA
QUADRE RESUM PREHISTÒRIA MALLORCA
GENOMA PRIMERS PROBLADORS
DE COM POGUEREN ARRIBAR
ESQUEMA EVOLUTIU
LLIBRE : LES BALEARS ABANS DELS HUMANS
PER EL MES PETITS: COMIC
VIDEOS-


JACIMENTS I HISTÒRIA

La determinació de quan es produí el primer poblament humà de l'illa encara és objecte de discussió. Les datacions de C14 obtingudes per l'arqueòleg William Waldren a la cova de Moleta (Sóller) i a l'abric de Son Matge (Valldemossa)[1] a partir de 1960 indicaven que Mallorca podia haver estat poblada a les acaballes del V mil·lenni aC, en un moment sincrònic amb el neolític continental. Més tard una datació feta a la cova de Canet (Esporles)[2] hauria donat datacions més antigues de cap al 7222 +570, -500 aC. Tot i que avui aquestes dates han estat sotmeses a crítica i revisió, si es donàs per bona la datació de la cova de Canet s'estaria davant les primeres freqüentacions de l'arxipèlag balear i en una etapa molt primerenca. La presència humana a les Balears s'ha volgut documentar, d'altra banda, en el V mil·lenni aC. Les primeres restes humanes serien les trobades a la cova de Moleta amb una datació per C14 de 4840 aC., calibrat. Ara bé, no es tendria evidència d'un poblament definitiu fins a final del IV mil·lenni.[3]

Segons Víctor Guerrero, en aquells moments la població de Mallorca hauria d'estar entre les 200 i les 500 persones. 200 persones seria el mínim per a una unitat de reproducció efectiva. Les 500 persones estan calculades a partir dels recursos ecològics, que podrien

mantenir uns 19 grups locals de caçadors-recol·lectors, cosa que suposa aquesta xifra de 500 persones.[4]

Els estudis de Josep Antoni Alcover, Damià Ramis i Pere Bover han permès conèixer millor l'evolució del gènere myotragus i situar l'establiment humà a Mallorca i Menorca entre el 3000 i el 2040 aC, més en concret entre el 2300 i el 2040 a, C., en el darrer quart del tercer mil·lenni, qüestionant per complet el model clàssic creat per Waldren i el model posterior de Guerrero. Segons Alcover, el myotragus va tenir una coexistència molt breu amb l'home, que va ser la causa de la seva extinció. Segons aquests autors, fins a l'actualitat no es disposa de cap datació sòlida indicadora de presència humana anterior al 2300 Ac

 

---

En la recerca dels orígens del poblament prehistòric a les illes Balears, durant algunes dècades es va mantenir una visió de la primera presència humana a les illes que es basava en 2 pilars bàsics:

1.     La primera ocupació humana de les illes l'havien protagonitzat grups humans amb economies no productores, és a dir, de caçadors recol·lectors. Això es datava a principi del V mil·lenni aC com a molt proper. Aquesta ocupació l'haurien duit a terme pobles amb una cultura epipaleolítica.

2.     A partir de restes de cranis de Myotragus balearicus amb cornamenta tallada artificialment i d'acumulacions de copròlits del mateix animal en assentaments humans datats cap al V mil·lenni aC, es va plantejar la hipòtesi que els primers humans que van arribar a l'illa, a més de caçar aquesta espècie, haguessin assajat pautes per domesticar-la.

Ara, ambdós pilars han demostrat que manquen de base empírica. Malgrat que s'han detectat episodis seguits de foc forestal amb datacions molt antigues (tot i que controvertides), els indicis assenyalaven una presència humana a l'illa de Mallorca en algun moment imprecís entre el V mil·lenni i el final del IV aC. En els abrics estudiats, semblava que es donaven indicis d'activitat humana anteriors al desenvolupament de la metal·lúrgia a les illes o, el que és equivalent, una ocupació neolítica. De tota manera, en datacions més calibrades i contrastades, les primeres restes humanes s'han datat en l'interval 2880-2620 aC, tot i que no es pot descartar que siguin més antigues. Amb tot, i donat l'estat inicial en què es troben les investigacions d'aquest període, ara es pensa que abans del 3000 aC sols es podria haver donat una fase de freqüentació precolonial, sense assentaments estables (i per tant sense domesticacion.

Per llegir mes pitja l'enllaç:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Mallorca


                                                   Muleta (Soller)

Els primers indicis de la presència de l’home a Mallorca es remunten cap a l´any 7.200 aC., en que es creu que probablement va existir una població a cavall entre el Paleolític i el Neolític. Si bé als voltants de l’any 3.000 aC. ja hi ha indicis clars, de que petites col·lectivitats organitzades al voltant de l’agricultura i la ramaderia van habitar Mallorca.

Cap a l’any 1.300 aC. Mallorca va viure la invasió dels pobles Talaiòtics, una cultura guerrera pròpia de l’illa de Mallorca i la veïna Menorca, que perduraria fins a la dominació romana. 

Per llegir mes pitja l'enllaç:

http://ibalears.com/ca/blog/mallorca/primers-pobladors-de-mallorca/

     Cova Cometa del morts

És difícil exagerar la importancia de les cavitats naturals per al coneixement de la prehistoria de Mallorca, i d'algun moment de la seva historia. Basta considerar que les úniques estacions on s'han trobat restes de la seva fase de poblament inicial o aceramica són dues d'aquestes cavitats.

...

 Per altra part, no deixa d'esser notable que un home que havia estat capag de navegar fins a Mallorca tengués una indústria tan pobra. Recordem que la nostra illa és, després de Menorca, la més allunyada del continent i que la navegació en aquella epoca no devia esser empresa facil ni a I'abast de tothom.

Per Llegir mes pitja  l'enllaç:

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/endins/archives/Endins_1/995v20p1/71.dir/Endins_1995v20p171.pdf


Tot i que en un futur potser es disposi de més informacions, avui no hi ha materials irrefutables que permetin establir una relació indiscutible de convivència entre l’home i la fauna que ocupà les Balears en el quaternari, com a conseqüència dels moviments de les plaques tectòniques a l’estret de Gibraltar (Messinià) i les glaciacions (Moragues et al., 2000). Els primers indicis clars de poblament a Mallorca es poden relacionar amb les ceràmiques de Son Matge (anteriors a las incises), que poden datar-se en una fase antiga del III mil·lenni aC (Rosselló Bordoy i Waldren, 1973: 1-76) i que indiquen una possible relació amb el grup verazià ––fase calcolítica antiga del sud de França (Martin Colliga, 1992: 279-284). Ceràmiques similars han estades trobades a la cova de sa Basa (Calvo et al. 2000: 401-416) i a sa Canova d’Ariany (Cañigueral, 1951), però com que no van ser recollides mitjançant excavació no aporten gaire informació, tot i que permeten afirmar que no es tracta d’un fenomen aïllat.

Per Llegir mes pitja  l'enllaç:

https://www.raco.cat/index.php/RdM/article/download/340471/432781/


     Abric de son Matge. Valldemossa 


GENOMA PRIMERS PROBLADORS

En concret, segons ha informat el CSIC en una nota de premsa, els resultats suggereixen que el poblament de Balears va poder ser degut a l'arribada de pobles esteparis a la península ibèrica fa 4.000 anys.

El clima càlid de Balears, desfavorable a la conservació del material genètic, dificulta l'obtenció de mostres amb contingut genètic en bon estat. No obstant això, l'equip d'investigació va aconseguir recuperar el genoma de tres individus balears.

Un d'ells correspon a Mallorca, a la Cova des Moro, de 4.300 anys d'antiguitat. Es tracta de l'individu més antic trobat a les Balears. A més, s'ha estudiat el genoma d'un altre individu de Formentera i un altre a Menorca (a la Naveta des Tudons, un dels edificis més antics de tot Europa).

Per Llegir mes pitja  l'enllaç:

https://www.ultimahora.es/noticias/local/2020/02/24/1144041/genoma-primeros-pobladores-mallorca-origen-pastores-estepa.html



DE COM POGUEREN ARRIBAR

Com s'ha dit sembla que el recorregut lògic seria Península - Pitiüses - Menorca encara que els vestigis més antics de la presència de l'home a les Balears s'han trobat a Mallorca, a la Cova del Canet (Esporles), on va aparèixer un nivell de carbons datat al voltant de l'7.200 abans de Crist. Aquest fet, al costat de la descoberta de peces de sílex a les rodalies de la Cova de l'Drac, a Es pont de sa Plana i a Son Danús (Santanyí) sembla indicar que els primers habitants de Mallorca van ser grups epipaleolítics, és a dir, de la cultura en trànsit des del Paleolític fins al Neolític.

Per Llegir mes pitja  l'enllaç:

https://balearesantigua.com/cultura-talayotica/


Com s'ha dit sembla que el recorregut lògic seria Península - Pitiüses - Menorca encara que els vestigis més antics de la presència de l'home a les Balears s'han trobat a Mallorca, a la Cova del Canet (Esporles), on va aparèixer un nivell de carbons datat al voltant de l'7.200 abans de Crist. Aquest fet, al costat de la descoberta de peces de sílex a les rodalies de la Cova de l'Drac, a Es pont de sa Plana i a Son Danús (Santanyí) sembla indicar que els primers habitants de Mallorca van ser g A Mallorca i Menorca destaquen la musaranya gegant Nesiotites hidalgo, la rata gegant Hypnomys morpheus i, sobretot, el ja citat Myotragus balearicus, un bòvid amb aspecte de cabra. Myotragus era un animal molt especialitzat com a resultat de la seva adaptació al mig. Va experimentar una profunda evolució que va afectar a la seva locomoció, a la dentició i a el disseny del seu crani. No tenia depredadors, per la qual cosa es va adaptar a marxes curtes i va ser bastant lent, encara que sembla que tenia una bona potència de salt. A diferència de les cabres, tenia visió frontal, la qual cosa li permetia tenir una visió en relleu, molt útil per calcular distàncies i veure accidents de el terreny. Per adaptar-se a la vegetació insular, la seva dentició va sofrir una gran modificació, ja que es va haver d'especialitzar en plantes dures i arbustives. El més interessant són els incisius [3] [4], que són de creixement continu com en les rates.

Per Llegir mes pitja  l'enllaç:

https://es.wikipedia.org/wiki/Poblamiento_inicial_de_las_Islas_Baleares

ESQUEMA EVOLUTIU


LLIBRE : LES BALEARS ABANS DELS HUMANS

Llibre complet

Flora i fauna i arribada dels humans.

Per descarregar el llibre pitja l'enllaç:



PER EL MES PETITS

          Història de les Illes Balears en còmic

          Llibre complet:


Per descarregar el llibre pitja l'enllaç:

https://redined.mecd.gob.es/xmlui/bitstream/handle/11162/8796/01220072000088.pdf?sequence=1&isAllowed=y


VÍDEOS:

Historia de les Illes Balears de IB3.


Per descarregar el vídeo pitja l'enllaç:

https://ib3.org/carta?id=9e2a7373-2664-423f-9428-edb1a13b33f1&type=TV


Història de Mallorca: 

Prehistòria, els primers pobladors.


Per descarregar el vídeo pitja l'enllaç:

https://www.casalsdebarri.cat/educacio/historia-de-mallorca-prehistoria-els-primers-pobladors/