Una vegada que comença a desaparèixer la darrera glaciació, ara fa uns 12.000 anys, es van creant, condicions mes favorables per el creixement de la raça humana.
Amb la pujada de temperatura, i l’augment del numero de persones per alimentar, dona peu a que abandonin l’època de caçador recol·lector, per la
d’agricultor.
Tot junt crea la necessitat del repartiment de les terres a
on conrear, i es creen el límits i fronteres
Al -7.000 anys AC ja existeix l’agricultura a Mesopotàmia, al - 5.000. Existia la civilització Sumèria, Egípcia etc.
. . A la vegada que cerquen nous
territoris a on establir-se.
Els Esteparis, de la tribu yamnaya, (eren bàrbars) segurament veien perillar el seu territori, comencen a
emigrar, però acaben conquerint.
No sabem molt be com arribaren a Mallorca, Va esser una immigració
massiva, substituït l'ADN del 40 per cent de les dones i el 100 dels homes. Es
desplaçaven per el sud de la mediterrània,
ocuparen casi tota la península d’Iberia, Italià i Cerdanya. Se salvaren les Pitiüses i pot esser Menorca. Per altra banda també emigraren
cap Asia.
Eren agricultors recol·lectors i havien domesticat el cavall
i la cabra. Mitjançant el foc
reconvertien les terres per cultivar. Estengueren la cultura
campaniforme. ( dominaven la ceràmica), també comencen a filar, llana o lli.
Enterraven el morts, individualment en tombes, coves o refugis.
Tot això va suposar un gran canvi, a l'Illa, van conviure les dues civilitzacions, encara que l’adaptació fou lenta. Però jo diria que a Mallorca, també s’hi dormiren com els antecessors. L’Aïllament, la falta de recursos, o de minerals i sobre tot acomodats per la falta d’enemics. Segurament milloraren l’ús de la fona per caçar.
Així que estigueren 17 segles fins que comparegueren els
Fenicis.
AMB QUI ES TROBAREN?
Tenim indicis de activitat humana a Mallorca, ara fa 7.200
anys AC a la Cova de Canet (Esporles), Tenim estudis de ADN que demostren que grups d’esteparis
conqueriren i envaïren les terres europees e ibèriques , i a Mallorca. Una
mostra la tenim a la Cova des Moro (Manacor), 2.470 anys AC.
Per fer-nos una idea, des de que començarem a contar (era cristiana) portem
21 sigles. Els primers pobladors visqueren, aquí 49 segles. No tenien noticies de la resta del
mon, estaven aïllats, però per comparar, a Egipte ja construïen les Piràmides a aquell temps, aquí encara estaven a l’edat de pedra.
Vivien a un paradís, eren pocs i les sobrava tot, diuen que anaven
nus. No tenien cap perill a la vista, ni
depredadors ni enemics. Això si, la
mortalitat infantil era molt alta i l’esperança de vida era d’uns 30 anys.
A diferencia de Menorca que no hi ha noticies fins 2.000
anys AC o Eivissa (hi ha unes pintures
rupestres no datades), pero fins a l’arribada dels fenicis, 700 anys AC, no trobem restes.
OBSERVACIONS IMPORTANTS.
El primers homínids, se posaren drets fa 10.000.000 d’anys,
amb tot aquest temps no hi ha cap indici a Mallorca. Casi tota una historia de Illa Verge, un paradís igual que les altres illes.
Fa 10.000 anys acaba la darrera glaciació. Podrien haver
arribat el primers pobladors, aprofitant arbres dipositats a munt una massa de
gel? Probablement procedent dels Alps (veure el mapa)
Mentre aquí just s’han trobat restes d’eines de pedra, d’aquell tems, a la resta del mon ja havia crescut la civilització Sumèria a Mesopotàmia o Egípcia.
REFLEXIONS:
No es d’estranyar que Mallorca li diguem l’illa de la Calma,
el primers mallorquins visqueren tranquil·lament aquí, sense casi perills, 49 segles. Després de la invasió, els també
mallorquins en visqueren 17 mes, mentre a la resta del mon tot avançava aquí estava
tot parat i amb molta tranquil·litat.
Per entendre l’evolució, el factor clau es el següent: LA COMUNICACIO.
El fet de trobar se en problemes, (falta d'aliments), l’esperit
de supervivència fa evolucionar l’especia humana. Aixecar-se dret, poder ajuntar dos dits, son passos
de gegant que tardaren milions d’anys, en produir se.
Descobrir el foc, segurament fent esquerdes de pedra foguera, o altres invents, no suposaren cap avanç, fins que es va
poder comunicar d’uns amb els altres. Així
va néixer el coneixement global. (axó que diuen: Els nins neixen ensenyats)
Be, et deix pensant i amb la ment volant.
Mentre, pots llegir els articles, veurà una interesant Conferencia i una Pel·lícula. Esper t’agradi
Esquelets de dos germans de fa uns 7.000 anys trobats a la cova de la Braña, a la província de Lleó juliol Man
INDEX.
-RESTES LOCALITZATS A LA COVA DES MORO
-ESTUDI ADN DEL GENOMA
-INTRODUIEREN LA CERAIMICA CAMPANIFORME
-AGRICULTORS
-LES LLENGUES: LA TORRE DE BABEL?
-El Poble bàrbar que va canviar Europa: els "Yamna"
-EL NEOLITIC
-LA COVA DES MORO: RESTES TROBATS
-CRONOLOGIA A MENORCA
-CRONOLOGIA A IBIZA
-UNA MIRADA GLOBAL AL MON
-CONFERÈNCIA
-PELICULA
RESTES LOCALITZATS A LA COVA DES MORO
Igual que les altres "coves pirates" de la zona, la Cova des Moro va ser creada per la carstificació de la pedra calcària. Les excavacions realitzades a la cova van revelar informació sobre la fauna prehistòrica i l'assentament de Mallorca. Així doncs, a la Cova des Moro es van trobar restes del 1800 aC. Cabra rupestre extingida (Myotragus balearicus). [6]
Es creu que un os humà trobat a la cova data del 2470 al
2130 aC. Amb data. [7] Es considera la troballa més antiga de les Illes Balears
i mostra components genètics de nòmades que van arribar a la península Ibèrica
des de les estepes d’Europa de l’Est (cultura Kurgan). [8] Un altre indici
d’assentament és la mandíbula d’una cabra no indígena, que va sortir a la llum
durant les excavacions i data del 2290 al 2030 aC. Està classificat. Devia ser
un animal domesticat o almenys un que va ser introduït a l'illa. [7] Les
ceràmiques que es troben a la cova s’assignen a diferents períodes de temps,
com la cultura talaiota [9] [10] o el període islàmic [11] de la història de
l’illa, l’època dels moriscs, del qual pren el nom la Cova des Moro. Durant la
conquesta cristiana de Mallorca a partir de 1229, la cova va servir als
musulmans com a lloc de refugi. [2]
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://de.wikipedia.org/wiki/Cova_des_Moro_(Manacor)
ESTUDI ADN DEL GENOMA
Un estudi revela que grups nòmades de l'Estepa d'Europa de l'Est van reemplaçar fa entre 4.000 i 4.500 anys progressivament l'ADN dels ibèrics. Aquesta dada es recull en el que és el major estudi realitzat amb ADN humà antic de la Península Ibèrica, i que ha brindat noves perspectives sobre les poblacions que van viure a la regió durant els últims 8.000 anys.
La investigació, que es publica a Science, està liderat per investigadors de la Facultat de Medicina de Harvard i l'Institut de Biologia Evolutiva a Barcelona, centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra i el CSIC. Els seus resultats, que albiren l'empremta genòmica en els espanyols de poblacions antigues i colonitzadores, grecs, romans i musulmans, entre d'altres, s'ha presentat aquest dijous a Madrid.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://www.publico.es/ciencias/adn-nomadas-esteparios-reemplazaron-4000-anos-hombres-ibericos.html
INTRODUIEREN LA CERAIMICA CAMPANIFORME
Ara, el major estudi d'ADN antic realitzat fins avui dia, dut a terme per un equip internacional de 144 investigadors, revela la complexitat del fenomen. L'anàlisi de les restes de 400 esquelets prehistòrics (Neolític, Edat de Coure i Edat de Bronze) de nombrosos jaciments europeus, entre ells onze peninsulars, demostra que es van donar diferents situacions en diferents parts d'Europa. L'estudi, publicat a Nature, ha comptat amb la participació de Roberto Risch i Ignacio Soriano, investigadors del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L'expansió del fenomen campaniforme des d'Iberia -on s'ha obtingut el registre datat més antic d'aquest estil ceràmic- fins a Europa Central no va ser degut a un moviment migratori significatiu de població. Iñigo Olalde, genetista de l'Harvard Medical School in Boston (Estats Units), primer autor de l'article, assenyala que “l'ADN dels esquelets de les tombes campaniformes ibèriques no tenia una relació de proximitat amb els de el centre del continent”.
AGRICULTORS
Tot i altres potencials entrades de grups neolítics a Iberia a través del nord d'Àfrica o Europa continental, els investigadors no han trobat diferències regionals substancials entre els primers agricultors que van poblar Iberia. Torsten Günther, genetista de poblacions de la Universitat d'Uppsala i un altre dels autors principals d'aquest estudi opina que "Tot i que les diferències geogràfiques semblen menors, veiem algunes diferències al llarg de el temps a causa de la interacció i a l'intercanvi genètic entre els diferents grups ". Els primers agricultors ibèrics mostren nivells significativament baixos de diversitat genètica, el que indica que la primera onada neolítica de migració que es va establir a la Península va ser d'un nombre relativament baix d'individus. Després d'aquest període inicial de baixa diversitat, les poblacions nouvingudes van créixer en grandària i es van barrejar amb els caçadors-recol·lectors locals, augmentant ràpidament la diversitat genètica en períodes posteriors (Calcolític i Edat de l'Bronze).
LES LLENGUES: LA TORRE DE BABEL?
Finalment, l'estudi, que és una gran col·laboració interdisciplinària, explica com les llengües indoeuropees van poder assolir regions tan distants i remotes entre si i donar lloc a branques tan diferents com les indo iranianes o les eslaves.
Totes elles procedeixen d'una llengua comuna, la dels yamnayas, un grup de pastors de l'estepa que van migrar cap a Europa fa 5000 anys i que després, en els 1500 anys següents es van expandir pel centre i sud d'Àsia.
"Això proporciona una explicació senzilla en termes de migracions antigues per a les desconcertants característiques lingüístiques comunes d'aquestes dues branques de l'indoeuropeu, que en l'actualitat es troben separades per àmplies regions geogràfiques", conclou Reich. EFE
El Poble bàrbar que va canviar Europa: els "Yamna"
Com eren?
Pastors nòmades de centre i sud de les estepes russes, eren forts, ben alimentats i molt violents. Hàbils en la indústria i metal·lúrgia, es creu que van ser els primers a utilitzar la roda com a transport i arma (Les restes més antigues d'un carro amb rodes van ser trobats al kurgán Storozhova Mohyla, Dnipropetrovsk, Ucraïna) i una primitiva i rica terrisseria i joieria.
Importants van ser les seves variants genètiques, afavorides per la selecció natural, que augmenten la seva freqüència en processos adaptatius, fins a algunes presentar fins i tot per complet en tots els europeus actuals.
Altres coses com ser:
* Una alimentació omnívora molt més completa, rica en proteïnes, carns, llets, peix de mar i riu, cereals, greixos i vegetals de tot tipus.
* El primer poble a domesticar el cavall i emprar-ho en la guerra.
* Descobridors de la roda i altres artefactes, com, possiblement, la sínia o la pala. Hàbils ceramistes, armers metal·lúrgics de el bronze, adobers i marroquiners artesans de pells
* El seu major consum de carn i peix, proteïnes els proporcionava major grandària, resistència i força corporal i amb això desenvolupament cerebral.
* Major alçada, superaven en desenes de centímetres als seus coetanis preeuropeus. Els noruecs actuals per exemple, tenen la meitat dels seus avantpassats en aquells pastors Yamnaya.
* La tolerància a la lactosa, que apareix a Europa fa 4000 anys, els fa bevedors de llet i derivats.
* La tolerància a les proteïnes de cereals: omnívors de vegetals, hortalisses i cereals, com blat, ordi, sègol i civada, que apareix fa 7000 anys.
* Mutacions relacionades amb els ulls blaus, més prevalents en el Mesolític de el nord d'Europa. L'ADN d'un individu de l'Mesolític de 7000 anys d'antiguitat, trobat a La Braña-Arintero, Valdelugueros (Lleó), va ser el 2014 el primer genoma d'un caçador-recol·lector europeu recuperat. Tenia els ulls blaus i la pell fosca, un fenotip que ja no existeix a Europa.
Igual que les altres "coves pirates" de la zona,
la Cova des Moro va ser creada per la carstificació de la pedra calcària. Les
excavacions realitzades a la cova van revelar informació sobre la fauna
prehistòrica i l'assentament de Mallorca. Així doncs, a la Cova des Moro es van
trobar restes del 1800 aC. Cabra rupestre extingida (Myotragus balearicus). [6]
Es creu que un os humà trobat a la cova data del 2470 al
2130 aC. Amb data. [7] Es considera la troballa més antiga de les Illes Balears
i mostra components genètics de nòmades que van arribar a la península Ibèrica
des de les estepes d’Europa de l’Est (cultura Kurgan). [8] Un altre indici
d’assentament és la mandíbula d’una cabra no indígena, que va sortir a la llum
durant les excavacions i data del 2290 al 2030 aC. Està classificat. Devia ser
un animal domesticat o almenys un que va ser introduït a l'illa. [7] Les
ceràmiques que es troben a la cova s’assignen a diferents períodes de temps,
com la cultura talaiota [9] [10] o el període islàmic [11] de la història de
l’illa, l’època dels moriscs, del qual pren el nom la Cova des Moro. Durant la
conquesta cristiana de Mallorca a partir de 1229, la cova va servir als
musulmans com a lloc de refugi.
CRONOLOGIA A MENORCA
Primers pobladors 2.000 Ac
https://ca.wikipedia.org/wiki/Menorca#Cronologia
CRONOLOGIA A IBIZA
No hi ha Indicis abans dels fenicis 700 AC
Mes que unes pintures rupestres no datades de moment
https://ca.wikipedia.org/wiki/Illa_d%27Eivissa#Prehist%C3%B2ria_i_edat_antiga
UNA MIRADA GLOBAL AL MON
Els períodes prehistòrics venen definits per una escala temporal geològica. Els canvis climàtics delimiten cada període, conduint a una diversificació en la fauna i la flora, i als seus consegüents adaptacions evolutives.
Des de fa 5,3 fins a 1,8 milions d'anys: el Pliocè: Aquest període ve caracteritzat per un clima fred i sec i la presència de grans mamífers. En aquesta època van viure els australopitecs o primers homínids. Entre els invents més importants es troben les eines de pedra rudimentàries.
Des de fa 1,8 milions d'anys fins 11.5OO anys: el Plistocè. Es coneix com la Gran Edat de l'Gel per les seves glaciacions i el desenvolupament d'enormes blocs de gel. Els grans mamífers van veure el seu esplendor, però van acabar extingint-se. El fet més significatiu d'aquest període és l'evolució dels primers humans.
Fa 1,5 milions d'anys: Neix la indústria de pedra achelense. Es construeixen destrals de mà
de pedra.
Fa 500.000 anys: Utilització de foc.
Fa 200.000 anys: Neix l'Homo sapiens.
Fa 50.000 anys: Es construeixen estris d'os i asta. Apareixen els primers micròlits en les eines de pedra.
Fa 12.000 anys: Aparició de la ceràmica.
Fa 11.500 anys: inici de l'Holocè.
Aquesta època marca l'inici de el període interglacial. El desplaçament de les plaques de gel als pols i l'increment de pluges afavoreixen el desenvolupament de la civilització humana.
Any 9000 a. C: Domesticació de les ovelles.
Any 9000 a. C .: S'utilitzen maons assecats a el sol per construir cases a Jericó.
Any 8000 a. C .: Es comença a utilitzar el coure.
Any 7000 a. C: Orígens de l'agricultura. Es conrea blat, ordi
i pèsols. Ja l'any 7000 a. C. existeixen comunitats agrícoles i ramaderes a l'Orient Mitjà, Grècia, la península d'Anatòlia, Creta i la riba occidental de la vall de l'Indus. L'agricultura s'estén pel sud i el centre d'Europa.
Any 7000 a. C .: Es conrea arròs i mill a la Xina.
Any 6000 a. C .: S'utilitzen maons fets en motlles en l'altiplà d'Anatòlia.
Any 4500 a. C: Inici de el període predinàstic a Egipte.
Any 4000 a. C .: Primers intents de producció de material sintètic (ceràmica vidriada egípcia).
Any 4000 a. C .: Es comencen a utilitzar forns per a coure ceràmica, de manera que es pot fabricar a gran escala.Año 4000 a. C .: Primers segells (petits discos circulars d'argila cremada o pedra amb una imatge impresa).
Per veure el vídeo pitja l'enllaç:
Per veure la Pel·lícula pitja l'enllaç:
#/media/Datei:Cova_des_Moro_(Manacor)_10.jpg){kind=link}
