Translate

diumenge, 14 de novembre del 2021

ES VELAR. Un poblat talaiòtic desaparegut, entre Maria de la Salut i Santa Margalida.

 

MURADA D'ES VELAR

A Mallorca, abunden les murades, la majoria abandonades i de poques tenim noticies clares per la manca de excavació, o per la poca conservació, a mes de que foren a vegades utilitzades mes endavant per altres cultures que se instal·laren a l’illa.

He triat la des Velar, per el coneixement  del lloc on esta, i la bona localització, i el bon accés.

Per entendre un poc ens tindrem que  focalitzar devers el segle 15 abans de Crist.

Després que arribessin a Mallorca, els Iamna, (recordem que era una raça valenta, i alta) que es mesclaren amb els antics residents, la  població augmentar de manera progressiva.  Aquest fet, dona peu, que baixessin de les coves de la muntanya al pla on s’establiren.

Petits nuclis de gent, o tribus familiars triaren llocs a on poder-se establir .

Es Velar, esta al costat d’un gran sementer a on poder practicar l’agricultura, necessitat primera per el sustento del grup. Te la Font des Pujol, la des Reboster i l’antic pou d'hero o  per aprofitar l’aigua  necessari.

El Sementer, d’argila blanca, terra que conserva la humitat per la sembra a la seca. Així tenien les necessitats alimentaris  cobertes per el grup.

La Murada, esta a una explanada un poc mes alta, de terra ferma i pedra des de on es pot vigilar tota l'extensió.  

De com la feren?

Tenim poques noticies de com movien, les grans pedres, i a mes de com les encaixaven, recordem les poques eines de que disposaven. La part que es conserva, vist les fotos aèries fan un cercle ben clar ( uns 6.000 metres)  Mascaró Pasarius  parla d’una forma el·líptica de 8.500 metres. També descriu un Talaiot quadrat  a l’interior.  (Tot escap salat per la antiga carretera).

A les fotos aèries es veu com unes finques al voltant  estan dirigides a la murada en forma d’eixample, tenint accés dels camí que la circunval.la.

Lo mes segur es que dintre la murada hi hagués refugis de pedra amb coberta vegetal a on viure. Veient les pedres dona la impressió que es una de les primeres o una murada en decadència.

L’argila, que tenien a ma, segurament, a mes de servir per fer les olles o gerres  també fou utilitzada per tapar les encletxes de les parets, i fins i tot per impermeabilitzar les cobertes de les casetes.

Lo que pareix clar que va esser uns de tants poblaments a on visqueren el primers agricultors-recol·lectors que  s’expengueren per el pla.


INDEX
MURADA D'ES VELAR
FOTOS

MURADA D'ES VELAR (Pitja per llegir la pagina)




FOTOS

Foto d'en Mascaró Pasarius  dels anys 70



VISTA AEREA 1956


1984



2010

ACTUAL


SIMULACIO DE COM ES PODRIA VIURE DINS UNA MURADA.

Poblat prehistoric



Pots ampliar informació a la pagina:    https://roterslibro.blogspot.com/p/murada-des-velar.html

dissabte, 13 de novembre del 2021

LA PREHISTORIA AL PLA DE MALLORCA

  Els Ajuntaments que formen el Pla de Mallorca,  que en l’actualitat esta composta per 14 pobles  (Algaida , Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí,  Maria de la salut, Montuïri,  Petra, Porreres,  Santa Eugenia, Sant Joan,  Sencelles,  Sineu i Vilafranca de Bonany. Tenen entre altres objectius preservar el patrimoni històric  dels seus pobles, hi ho estan aconseguint.

Referent a la part prehistòrica, que també  es a on hi ha una gran quantitat de Jaciments, s’han fet actuacions de excavació, restauració i conservació  a mes de potenciar les visites,  dissenyant rutes arqueològiques ben interesants.

Difondre la cultura  prehistòrica, durant molts anys oblidada i amb moltes malifetes al seu entorn, es sinònim  de preservar la nostra historia en el seus inicis. Talaiots desapareguts, Murades  destruïdes o menjades per la mateixa naturalesa son abundants.  Un altre  inconvenient es que mols de Jaciments estan dins terrenys privats o que fa mes complicat la preservació.

Gran part dels Jaciments estan catalogats  als inventaris municipals. Però que realment son paper banyat. També es veritat que el numero de Jaciments es gran, crec que vaig llegir que a Mallorca hi pogué haver fins a casi 400 talaiots. Sigui com sigui convindria fer un esforç, i tenir un poc d’enveja de Menorca  amb la conscienciació de la població de dits monuments megalítics.

Per Altra banda, essent Mallorca una Illa que viu del turisme, no ha dubtes del gran atractiu que podria representar,  sobretot pel turisme d’hivern.   

Si segueixes llegint trobares un enllaç per descarregar, l’arxiu del “Pla de Mallorca,Terres daurades” a on trobaràs una ample informació de tots el serveis, rutes turístiques, rutes culturals, i les singularitats de cada poble.

 A mes si vols informació de la prehistòria als municipis  a la pagina de Roters “Pla de Mallorca. Primeres civilitzacions”  a on tens un resum per pobles, refent a la  primera part de la prehistòria del municipis del Pla.

Tot  sigui per conèixer aquest mon tan llunya, i tan a prop, que podem trepitjar dia a dia sense esser conscients  del que els avants passats en deixaren. Si  prens la  iniciativa de visitar-los respecta l’entorn  i així en pròximes excavacions  segur que  moltes coses que no les donem importaria poder esser de gran valor per descobrir la manera de viure, alimentar-se  o les eines de que disposaven per aquell temps.


Talaiot de Son Fornés 

Foto feta per en Macià Janer

INDEX:
PLA DE MALLORCA PRIMERES CIVILITZACIONS.
PLA DE MALLORCA. TERRES DAURADES.
SON FORNES.
DE COM ES VA FORMAR EL PLA.






Pla de Mallorca,Terres daurades



SON FORNES

El jaciment arqueològic de Son Fornés, ocasionalment anomenat Son Forners,[1] és un dels més importants de la prehistòria balear. Es troba a la localitat de Montuïri, al bell mig del Pla de Mallorca, en una antiga possessió, la qual li dona nom.


Per llegir mes pitja l'enllaç:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Son_Forn%C3%A9s#/media/Fitxer:Son_Forn%C3%A9s_des_de_l'aire.JPG


DE COM ES VA FORMAR EL PLA


L’actual disposició geogràfica i geològica de Mallorca, amb la línia muntanyosa de Tramuntana a l’oest i les petites serres de Llevant en el seu costat oposat, és conseqüència directa del xoc prehistòric entre les plaques tectòniques Eurasiática (des del nord-oest) i Africana (de sud-est) , durant el Miocè inferior i mitjà, cosa que va propiciar originar que a la part central que avui coneixem com la comarca del Pla, s’originés un gran llac habitat per petits testimonis (avui fòssils) que poden ajudar a refer l’evolució orogènica de l’illa .

Per llegir mes pitja l'enllaç:

https://revista07500.com/2020/07/25/manacor-i-les-restes-dun-llac-prehistoric-de-fa-12-milions-danys/