A Mallorca, per fer nos una idea, els habitants vivien a coves o refugis. Eren recol·lectors caçador, però amb l’arribada dels Iamna, va augmentar la població, i amb el mestissatge, esdevingué una raça mes forta, i amb mes necessitats alimentaris.
Idò ja ho diuen: Per fer de la necessitat virtut. Alguns
grups abandonaren les coves i baixaren al pla a cercar se la vida. Segurament també influïren altres circumstancies,
i l’esperit de supervivència aguditza l’enginy.
Quins aliments tenien a l’abastat ?
Com a recol·lectors, sabem que tenien fruits (avellaner,
aglans i altres fruits silvestres)
Dels cereals, alguns blats antics, civada, llegums (Pitxos assilvestrats ) i altres llavors que
recollien.
També caragols , alguna classe d’insectes, mel i lo mes
segur que ous dels nierons.
Com a caçadors, els animals a l’abast, la cabra-rata,
conills i animals de ploma. Les tècniques per pescar devien esser rudimentaris també.
Aquesta feina els feia esser un poc nòmades, o a fer
llargues caminades. Ja feia temps coneixíem el foc i les eines per caçar eren
de pedra, os i fusta.
On s’establiren?
Per la gran quantitat de jaciments trobats al pobles del Pla , pareix que la majoria escolliren aquestes terres per la fertilitat o per la resistència a la sequera de l’argila.
Tanmateix no tots els grups, ho feren així, altres quedaren a la costa, o a les terres
del raiguer.
AGRICULTURA
De el llatí agrí (camp) i cultura (cultiu, criança).
Segurament els llocs escollits, foren, tenir aigua a l’abast, i terres a on poder conrear les llavors que durant anys
havien anant recollit per el consum del
grup.
Aquest fet tan senill, va esser un gran canvi en tots el
aspectes. El grup, segurament familiar, o tribu, es va tornar sedentari per
necessitat.
Que implica esser sedentari?
Tenir un lloc a on viure, protegit (murades)i amb totes les
necessitats cobertes.
Per la llet i carn, fa que
es tinguin que domesticar animals.
Neix la ramaderia.
La Collita es te guardar
per passar l’any, i per tornar sembrar. (Ceràmica o diposits). Talaiots?
La seguretat implica protecció de la comunitat. Murades
Els refugis (habitacles) de pedra amb coberta vegetals.
Per sembrar i collir necessiten Eines.
Per cuinar els aliments olles Ceràmica.
Per saber el temps, el calendari (El temps es contava per dies lunars)
L’escriptura per apuntar les collites i així podríem anar
anomenat
Però es que a mes es necessari establir ordre de repartiment
de les feines i prioritats. Política?
I així surt el Líder
de la comunitat.
I en tenir totes les necessitats cobertes L’art. Delitar se amb la musica, cantar, pintar i
fins i tot l’amor (l’art d’estimar) i reconfortar se en les penes (rituals
funeraris)
Ja ho diuen. Panxa plena fa bon anar.
Però es que també la ciència, la Filosofia les Matemàtiques.
Mirant al cel de nit, obri la imaginació i venen les preguntes. Don venim, a on
anem i qui som. Avui sabem mes coses, però no sabem casi res.
LA ALIMENTACIÓ.
L’Home no neix carnívor, de fet si ho fóssim, tindríem garres i
claus per menjar. Tampoc herbívors, no tenim
el sistema digestiu preparat. Amb el temps ens varem adaptar, menjat el
que teníem en cada moment a l’abast, depenent del lloc a on vivien.
Es cert que la tribu que es va estendre també a Mallorca,
estava adaptada als làctics per això eren tolerants a la lactosa.
A mes d’aliments també coneixien les plantes medicinals i així
s’ha pogut demostrar.
Tot això ho podrem llegir mes avall, així com també el com el repartiment de les tasques entre homes
i dones. També en vídeos ens podrem
acostar un poc mes a aquell temps.
Esper et sigui útil i t’agradi.
Un moló és un tipus de molí de vaivé propi de l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro de les Illes Balears (Menorca i Mallorca).[1] Està compost per una peça superior mòbil (de forma similar a una nau invertida) i una peça inferior, fixa, amb la superfície plana. Es caracteritza per les enormes dimensions de la seva part mòbil (fins a cinquanta quilos en el cas d'alguns exemplars menorquins).
 |
IDEX:
-DE COM VA NEIINDEX
-DE COM VA NEIXER .
-L'AGRICULTURA EN EL PRIMER S TEMPS.
-ELS PRIMERS POBLES A MALLORCA.
-ORGANITZACIO.
-AGRICULTURA I RAMADERIA.
-LA DONA A LA PREHISTORIA.
-ALIMENTACIÓ.
-ELS ORIGENS DE L'ALIMENTACIÓ HUMANA.
-RESPECTE A LA EVOLUCIÓ HUMANA.
-ENLLAÇOS RELACIONATS
-ENTRADES ANTERIORS
L'agricultura va començar una vegada que les persones van plantar herbes per les seves llavors (o grans) en el Proper Orient, a Guangdong a la Xina ia Llatinoamèrica; i potser van plantar verdures d'arrel a Perú i Indonèsia, també. El Creixent Fèrtil de el sud-oest asiàtic, Egipte i l'Índia van ser els llocs on es van desenvolupar inicialment la sembra i collita hidràulica de plantes que havien estat recollides prèviament en la natura. El desenvolupament independent de l'agricultura es va produir al nord i sud de la Xina, al Sahel d'Àfrica, a Nova Guinea i en diverses regions de les Amèriques. Els vuit cultius anomenats fundadors de l'Neolític de l'agricultura, marques de midó en implements de pedra que es van trobar a Nova Guinea suggereixen que el moniato s'ha cultivat aquí a l'almenys des de fa 30,000 anys; Les castanyes d'aigua i els fesols van poder haver estat cultivats prop de la Cova de l'Esperit, a Tailàndia des de l'any 11,000-7.500 a.C.
La ramaderia, mentre la caça era abundant i la densitat humana baixa, no es devia
considerar una necessitat tan imperiosa, en tot cas sembla que la domesticació
d'animals és posterior a la de les plantes i el primer va ser el gos que aviat
va ser imprescindible per al pastor.
Les primeres proves de la domesticació
de plantes, en concret de cereals, es troben en
el Pròxim Orient a l'epipaleolític a Síria cap al 9.500 a C.[6]
Els primers conreus van ser el blat, l'espelta, l'ordi, el pèsol, la llentia, el cigró i el lli.
Cap al 6800 aC. va aparèixer l'agricultura a l'Àsia Oriental, en aquest cas basada
en l'arròs, un cereal adaptat a
zones càlides i humides. Poc després s'establia a l'Amèrica Central i del Sud fonamentada en el blat de moro[7] i la carbassa.[8]
Falç sumèria feta d'argila.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27agricultura#/media/Fitxer:ClaySumerianSickle.jpg
ELS PRIMERS AGRICULTORS
L’agricultura i el sedentisme van aparèixer per primera vegada al sud-oest d’Àsia durant l’inici de l’Holocè i més tard es van estendre a regions veïnes, inclosa Europa, al llarg de múltiples rutes de dispersió. Encara queden visibles incerteses sobre els rols relatius de la migració, la difusió cultural i la barreja amb els foragistes locals a la neolitització primerenca d’Europa. Aquí presentem dades paleogenòmiques de cinc individus neolítics del nord de Grècia i del nord-oest de Turquia que abasten el temps i la regió de la primera propagació de l'agricultura a Europa. Utilitzem un nou enfocament per recalibrar lectures en brut i anomenar genotips de l’ADN antic i observar una sorprenent similitud genètica tant entre els primers agricultors del mar Egeu com amb els de tota Europa. El nostre estudi demostra un vincle genètic directe entre els primers agricultors mediterranis i centreeuropeus i els de Grècia i Anatòlia,
Per llegir mes pitja l'enllaç;
https://www.pnas.org/content/113/25/6886
ELS PRIMERS POBLES A MALLORCA
A partir de mitjans del II
mil·enni aC, el període pretalaiòtic es caracteritza per la presència de petits
nuclis de població aparentment igualitaris, amb les navetes d'habitació com a
unitat domèstica típica i una economia agrícola i ramadera. En general es
tracta de nuclis molt petits, en alguns casos fins i tot habitatges aïllats,
però també es detecten nuclis més extensos amb murades defensives, com és el
cas del poblat de Cala Morell, a Menorca.[14] Cap a finals del segon mil·lenni aC es
detecten canvis en el patró d'assentament, amb una major concentració de la
població, la jerarquització de l'espai intern del poblat en alguns
assentaments, l'augment d'eines i armes de bronze i canvis en les tècniques de fabricació
de ceràmica. Es constata un lleuger increment de la presència de materials
d'importació, tot i que les illes continuen essent un indret marginal dins de
les xarxes comercials del moment.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_pretalai%C3%B2tic
ORGANITZACIO
Era una societat de pastors
i pagesos. Apareixen molins de mà de pedra (molons) i falç. La cultura dels cereals estava ben
consolidada i la generació d'un nou espai agrari era una realitat a la major
part del territori insular. Sembla que la vinya i l'olivera s'introduïren a
través del comerç púnic. Diodor de Sicília diu que els mallorquins extreien oli del fruit de les
mates (llentiscle) i el barrejaven amb saïm de porc per obtenir-ne un
ungüent. Plini va
alabar les figues illenques pel tacte suau. Eren assecades i guardades en
caixes. La ramaderia era d'ovelles, cabres, bous i porcs.
La ceràmica és feta sense usar el torn i cuita sense forn, amb una feina artesana molt diversificada pel que fa a formes. Els aixovars són relativament abundants en estris metàl·lics, tant d'armament (puntes de llança, destrals i espases de bronze) com d'indumentària (polseres circulars, anells, agulles de cap). Les tècniques del Bronze final (documentades cap al 1000 aC-700 aC) varen permetre obtenir peces de caràcter sumptuari i de prestigi. El ferro s'utilitza molt a partir del segle VIII a C. A partir dels segles VI/V aC. apareixen les interessants manifestacions d'estatuària que tenen com a punt culminant els impressionants caps de bou de Costitx i moltes representacions tauromorfes i zoomorfes, totes elles en bronze.
No tenen cap credibilitat les notícies dels autors grecs que vinculaven el topònim Gimnèsies al fet suposat que els habitants de les illes anaven nus durant l'estiu. Estrabó ens parla del quitó, una espècie de túnica que duien els balears i el mateix autor afirma que foren els primers a utilitzar túniques amb amples bandes de porpra.[3]
Es tracta d'una societat que presenta indicis de jerarquització que es fan més intensos a l'edat del Ferro. D'altra banda la societat dels últims segles del període Talaiòtic és una societat on la guerra hi juga un paper important. Tot apunta a una estructura familiar patriarcal encarada a la gestió agrària i ramadera del territori.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
Moli per fer farina.
"Vam comprovar que, durant els primers 5.500 anys de l'agricultura, les dones prehistòriques tenien uns ossos dels braços més forts que els de la majoria de les dones d'avui, fins i tot més que els de les samarretes", diu la investigadora de Cambridge i principal autora de l'estudi, Alison Macintosh. En concret, van trobar que aquelles dones tenien, de mitjana, els húmers dels braços un 30% més forts que els de les actives d'avui i fins a un 16% més que les samarretes. Per fer-se una idea, el rem és un esport que exigeix molt esforç als músculs de l'tronc i els ossos dels braços. Les remeres de l'estudi entrenen més de 20 hores setmanals, recorrent uns 200 km a la setmana des de fa al menys set anys.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
VIDEOS;
REVOLUCIO
NEOLITICA L’AGRICULTURA
Per veure la conferencia pitja l'enllaç:
CONFERENCIA
Carnívor frugívor, omnívor Quina és la dieta de l'ésser humà?
LA PREHISTÒRIA EN 6 MINUTS.
Període de la història de la humanitat que comprèn des de l'origen de l'home fins a l'aparició dels primers testimonis escrits, moment en què comença el període històric pròpiament dit.
ENLLAÇOS RELACIONATS:
PLA DE MALLORCA. Primeres civilitzacions.
MURADA D'ES VELAR
https://roterslibro.blogspot.com/p/murada-des-velar.html
ENTRADES ANTERIORS:
DE QUAN MALLORCA NO EXISTIA O ERE EL CENTE DEL MON.
