Es una necròpolis, única a Mallorca i a la resta del Mediterrani, per la seves característiques. Se va iniciar al segle -VIII a .c., i allà s’hi feren enterraments durant uns 800 anys, dels que podem distingir al manco tres etapes distintes.
Miraré de intentar
entendre, el resum d'aquesta
part de la Prehistòria. A veure si a tu també
t’ajuda.
Des de l’any -2.000 a.c., s’inicia el període (Pretalaiotic arcaic) , on la gent vivia dins coves naturals fins a -1.800 a. c.
Fins a l’any -1.500
vivien dins barraques, o coves naturals, i ja comencen fer coves artificials. (Pretalaiotic d’apogeu). S’utilitza
la ceràmica, el os i es comença a fondre el
bronzo, per fer eines.
A l’any -1.300 a.. c. (Pretalaiotic final), apareixen les
navetes per viure, els enterraments en
coves artificials evolucionades. A part de la ceràmica, el bronzo, es comencen a trobar, els ídols fàl·lics.
El Taiotic I. Aquella gent edifiquen el talaiot aïllat, que dura fins a l’any -1.000 a.c.
El talaiòtic II. Arriba
fins a l’any -700 a c, i ja
apareixen les primeres murades. Aprenen a fer foses de bronzo, per fer armes
defensives : (punyals, dagues, puntes de fletxes
entre d’altres)
Al Talaiotic III. Fins a l’any -500 a c. Apareixen les
habitacions adossades, la Taurolatria (culte al brau), la incineració, i el comerç amb el púnics.
Al Talaiotic IV. Dura fins a l’any 123, (ocupació romana). Ja hi ha
santuaris, inhumació en posició fetal,
en calç, en taüt. Aculturació, imitació
de formes ceràmiques. Trobem : Ceràmica, espades de ferro, plaques de plom,(com
les trobades a son Real). Figures de guerreres, caps de bou, i altres estris de
bronzo.
A LA NECROPOLIS:
En aquesta època, apareixen les primeres tombes de la
necròpolis. (-800 a -700 anys a c) i
casualment tenen forma de talaiot
circular o quadrat durant la primera
fase del cementiri. Fase I
Des de l’any -600 a 500 tenen forma de micró navetes. Fase II.
A la Fase III des de
l’any ( -400 fins a -200) les tombes son
quadrangulars, en bateria o juntes.
Lo que ens donaria l’idea, de que les tombes reproduïen en
miniatura, les edificacions existents, com si volguessin prolongar la vida, dintre les miniatures de la vida
real. Acompanyarien al difunt, elements , tals com menjar, adorns i altres estris utilitzades mentre vivien.
 |
| Tomb 143 Any 2021 |
RELAT IMAGINATIU.
Baixes amb mi un escalo?
Au idò.
Estem al fons del túnel, i
sortim a un lloc idíl·lic, ran de la mar i amb una vistes precioses, a una banda
el cap de Farrutx, a l’altre el cap de Menorca. Ens donen ombra els ullastres, i
les mates de llentiscla. A terra tenim llorigueres de conills i llebres, que de tant en tant surten corrent, en canvi
les tortugues, prenen el sol tenint fora
de la closca el cap i els peus mentre no tinguin perill a la vista.
Ens trobem a un temps, on un grup de persones, habiten aquest
lloc anomenat ara Son Real. Li diem prehistòria, ja que no deixaren, o no en
trobat res escrit o pintat, però si una allau de jaciments i restes arqueològics importants.
Eren casadors recol·lectors
bàsicament, també domesticaven animals
per consum o fins i tot companyia. Estem als inicis de l’agricultura, i d’això
fa 2.823 anys.
Entre la Punta dels Fenicis i la Punta des Patró, ( mes ben
dit, la punta dels porros) pareix esser que hi havia com un port natural, on poder deixar les rudimentaris i
escasses eines de navegació.
Les roques de la
costa, (mares) poc consistents son mols bones d’erosionar per els temporals.
Així que podria esser que l’Illa dels Porros no fos tal, si no una prolongació de la costa. De fet jo mateix, de jovenet, he arribat
peu pla, amb aigua fins a la cintura a l’Illa dels Porros.
Un altra avantatge del mares existent per allà , es la
facilitat en poder la tallar, i donar forma
per construir les tombes. Segles mes tard fou una cantera per treure maresos
per la construcció.
Perquè un cementiri tan arran de la mar?
Si. Els habitants d’aquella zona, tingueren cura amb fer les
tombes, reproduint les construccions existents (navetes i
talaiots). Es bo de fer pensar que ho feien arran de la mar, per obrir una porta per on havien arribat i obrir la esperança del retorn. Així els difunts, descansarien dintre de edificacions reals, però amb finestres obertes a l’horitzó, d’aquella mar que tant admiraven i somiaven, plena de aventures.
La mar a l’antiguitat era misteriosa, plena de criatures malèfiques o màgiques i també de sirenes encantades. En el descans etern esperaven el moment per on partirien en arribar temps millors. Diria que la mar, simulava lo que representa el cel a les religions actuals.
El fet de les tombes tinguessin forma de talaiot amb miniatura, segurament era perquè perllongar els seus poders terrenals. ( De fet els acompanyaven amb utensilis utilitzats a la vida quotidiana; puntes de fletxa, i altres que pots veure exposats al museu de son Real)
Vivien al aire lliura la major part del dia,
aprofitant un lloc arrecerat per en cas de mal temps. A l'hivern, estaven a cobro a petites coves, aprofitant les naturals, o excavades
als llocs mes senzills (mares, o terra). Les protegien amb pedres fent paret.
Mes endavant en poblats de micronavetes.
Estaven organitzats amb un sistema tribal, dirigits per un patriarca, o persona amb poders mes
desenvolupats ( El patriarca ,curandero, sacerdot segons l’època)
Es evident que els talaiots tenien poc espai habitable, a
mes les entrades son molt incòmodes casi sempre, segurament per poder-la tancar per protegir-se de l’exterior. A la meva opinió, al principi eren un lloc de culte, en torn al que es reunien per fer les plegaries o ritus moltes vegades dedicats a la fertilitat. No oblidem que la mortalitat infantil era molt alta per les condicions precàries en que vivien.
La majoria d’hores del dia, estaven dedicades a la vida
contemplativa. Las nits per
observar un cel completament clar i
estrellat. De les formes de les
constel·lacions i la seua posició, respecte al sol i la lluna, depenien les energies que guiaven la predicció del temps, la
fertilitat de les especies o el
creixement de les plantes.
Les observacions es transmetien per via oral de pares a
fills. Els savis o dirigents les interpretaven i guiaven la tribu.
Segurament aquets son als que enterraren a les tombes
úniques al mon.
Desconeixem com parlaven,
però unes tabletes de plom , amb signes podrien, esser les senyals dels sistema de
comunicació utilitzat.
Be.
Ara que hem fet un poc d’història ficció, tornem a la realitat, pots pujar amb mi l'escalo que havíem baixat.
Quin viatge, en el temps mes apassionat.
Ah que si.?
RECULL DOCUMENTAL.
En aquest extens recull, trobaràs casi tota la informació, disponible per internet, per conèixer els anàlisis i restes arqueològics, dels jaciments de Son Real. Un parell de llibres de les excavacions, que ens donen tota casta de detalls, a la vegada de deixar constància, del mal estat de conservació i del saqueig que han fet durant anys, els cercadors de tresors.
També PDF s les distintes excavacions, que s’han anat fent per allà.
A la contra, els temporals marins que han destruït sistemàticament la Necropolis que esta a la Punta dels Fenicis i a les Illes dels Porros, (terra ferma aquells anys) com també, els restes de sa Punta des Patró.
També fotos i vídeos diversos, amb els que poder gaudir de visites virtuals dels distints
jaciments, (Les necròpolis, el Domen de Son Real, el hipogeu a sa Coveta , o els Talaiots com el del
figueral, el corral des safra, entre d’altres).
L’inventari arqueològic, també recollit al BOE de 2009, a on se anomena la protecció i l’inventari dels jaciments coneguts, terrestres o marítims. Una gran part sense cap intervenció ni excavació.
Per seleccionar el que vols llegir, utilitza l’Índex que t’ajudarà molt.
* * *
INDEX:- ANÀLISI ARQUEOLÒGIC.
- RESTES ARQUEOLÒGIS.
- PDF
SON REAL REVISAT:
Noves campanyes d’excavació a la necròpolis talaiòtica de Son Real(illa de Mallorca,1998-2002)
- PDF:
CEMENTIRI DELS FENICIOS NECROPOLIS DE SON REAL (Cementiri de la punta dels fenicis) SANTA MARGALIDA, MALLORCA.
- LLIBRE:
LA NECROPOLIS DE "SON REAL" I "LA ILLA DELS PORROS" Mallorca. Per Miquel Tarradell.
- JACIMENT DE " S'ILLA DELS PORROS "
- CONTEXTUALITZACIÓ DE DATACIONS RADIOCARBÒNIQUES, ESTRATIGRAFIA I FASES CRONOLÒGIQUES DEL JACIMENT DE LES EDATS DEL BRONZE I DEL FERRO DE S’ILLA DES PORROS (SANTA MARGALIDA, MALLORCA).
- DOLMEN DE SON REAL
- SA COVETA
- ES FIGUERAL DE SON REAL. POBLAT.
Descripció, història i interpretació
- ES FIGUERAL DE SON REAL. TALAIOT QUADRAT.
- PUNTA DES PATRO. SANTUARI TALAIOTIC.
- SANTUARI PUNTA DES PATRO.
UN SANTUARI DE INSPIRACIO MENORQUINA A MALLORCA.
- BALEARES ANTIUGA . LA FINCA DE SON REAL.
- FOTOS TOMBES. Joan Forteza.
- VIDEOS:
- NECROPOLIS SON REAL
- VIDEO DEL LITORAL DESDE SA PUNTA DES FENICIS A SA PUNTA DES PATRO
- VIDEO TOMBA 143
- BOE N 18: Dimecres 21 de gener de 2009. 1015. Protecció dels Jaciments de Son Real.
- INVENTARI ARQUEOLOG DE SANTA MARGALIDA.
* * *
MUSEU SON REAL.
A LA NECROPOLIS
 |
PUNTES DE FLEXES
|
 |
FRAGMENT D’ESPASA DE BRONZE TROBADA A SON REAL
|
Una de les característiques de la cultura talaiòtica es el
component jeràrquic i guerrer. Aixi queda pales a les tombes de Son Real, on
els cabdills i els seus familiar es feien enterrar amb espases i ganivets i
fins i tot, cans i cavalls. |
 |
TAPS D’OSSOS.
|
A la necròpolis de Son Real, van trobar uns objectes
d’utilitat desconeguda. Son els anomenats “taps “, ossos de fèmur de bòvid
treballats mes o menys prismàtiques. La seua abundància fa pensar que algun ús ritual que avui
resulta misteriós. |
 |
DISC DE BONZE
|
Entre els signes de
prestigi dipositats també hi ha discos de bronze, de vegades associats a
cadenes. Una de les funcions que podien tenir, a mes de la ornamental, era
produir qualque tipus de so, com si fossin instruments musicals. |
 |
CRANI.
|
L’estudi dels cranis trobats a Son Real ha revelat moltes
histories. Així, aquesta calavera va pertànyer a un home d’uns anys, edat molt avançada per aquell temps. Va
morir com a conseqüència de tres cops d’espasa, el darrer quals quant estava
caient a terra. La profunditat de la lesió dona una idea clara en la força del
primer cop. |
A LA PUNTA DES PATRO
 |
VAS DE SACRIFICIS Al santuari de la punta des Patró, varen aparèixer nombrosos
testimonis d’ofrenes i sacrificis. Els ossos sobretot de cabra, així com la
gruixuda capa de cendra existent,
semblen indicar la celebració d’actes rituals. Els vasos crestats eren també
utilitzats per aquets ritus, probablement per contenir productes votius com ara
el vi, la mel o la llet, que se oferien a les divinitats. |
AL POBLAT DES FIGUERAL
 |
FRAGMENS DE CERAMICA TROBATS AL POBLAT.
|
A territori de l’antic poblat talaiòtic, nombrosa ceràmica
en superfície, indica que aquesta fou una població important, malgrat que a
penes hi queden restes visibles. La presencia de la ceràmica romana també
indica la pervivència d’aquest nucli. Probablement les pedres del poblat foren utilitzades mes
tard per bastir una alqueria als voltants. |
FASES DE LA NECRÒPOLIS
Segles VIII-VII a .c. primers enterraments a la necròpolis de
Son Real, tombes en forma de talaiots de planta circular i quadrada.
Segles VI-V a. c, micronavetes.
A partir del segle IV i fins al II a ,c tombes quadrangulars
construïdes juntes o en bateria.
ANÀLISI ARQUEOLÒGIC
Respecte del món funerari de l'edat del ferro, la
construcció de tombes monumentals i cambres funeràries és un fenomen que es
manifesta a les Illes Balears únicament a les necròpolis de la badia d'Alcúdia
de Son Real i l'illot des Porros.[3] Tots dos cementiris tenen com a
característica geogràfica la seva proximitat a la mar, i són localitzats en
puntes o braços de terra que caracteritzen aquell tram de litoral. És molt
possible que l'illot des Porros fos una d'aquestes puntes, convertida en illot
amb posterioritat al seu ús com a necròpolis.
Els primers enterraments a la necròpolis de Son Real, dels
s. VIII-VII aC, es realitzaren en tombes que miniaturitzen edificis d'ús social
i significat simbòlic, com són els talaiots de planta circular i quadrada. Al voltant
del s. VI-V aC, un nou tipus d'estructura (anomenada pels arqueòlegs
micronaveta per inspirar-se, tal vegada i a escala més reduïda, en les navetes
d'enterrament menorquines) es construí en totes dues necròpolis. Presenten
plantes absidals o en forma de ferradura. Cal esmentar que algunes d'aquestes
micronavetes presenten orificis en les parets, que els arqueòlegs han anomenat
finestres, amb funció ritual o simbòlica. També presenten dues fosses
paral·leles excavades a la roca del fons de les sepultures, la funció de les
quals no ha pogut ser establerta, però que en tot cas no eren per a
dipositar-hi els cossos dels finats. Davant de l'illot des Porros, a la punta
des Patró, sembla que en aquell moment existí un centre de culte d'acord amb
els materials arqueològics documentats sense relació amb estructures.[4] A
partir del s. IV aC, les dues necròpolis divergiren quant a les estructures que
s'hi construïren. A Son Real, s'hi seguiren bastint tombes familiars o
individuals, tot i que de menor qualitat i amb elements reaprofitats de les
sepultures anteriors, mentre que, a l'illot des Porros, s'hi construí la
primera cambra d'enterrament col·lectiu, de planta absidal (l'anomenat cercle
C), a la qual seguiren dues més durant els segles III-II aC (cercles A i B),
així com diferents fosses ovals amb coberta de pedra que ocuparen l'exterior de
les cambres i els nivells superiors de l'interior d'alguna d'aquestes.
D'aquest darrer moment, sembla datar la introducció d'un nou
ritual d'enterrament, la incineració, que coexisteix amb l'antic ritual
inhumador. Aquest fet s'ha posat en relació amb contingents de població insular
que havia estat fora de l'illa (mercenaris enrolats als exèrcits cartaginesos)
o població exterior (possiblement d'ètnia púnica) incorporada per
matrimoni.[5][6][7] Va ser durant el s. II aC que es construí també un santuari
a la punta des Patró.[4][8][9] Les inhumacions del cementeri de les diverses
èpoques representades es caracteritzen per la col·locació del cadàver en
posició fetal, molt probablement fermats amb cordes o embolcallats en sudaris.
Els materials d'importació (ceràmics i metàl·lics
fonamentalment) trobats en aquests tres jaciments (Son Real, Illot des Porros i
Punta des Patró) es retrotrauen a èpoques antigues (s. VI-V aC) i la seva
adquisició per part de les poblacions locals s'ha de posar en relació amb
l'incipient comerç púnic controlat per la veïna illa d'Eivissa. A partir del s.
IV aC, els intercanvis augmentaren de manera contundent (presència d'àmfora
vinària, vaixella, denes de collar de pasta de vidres, entre d'altres) pel
mateix vector comercial punicoebusità.
És probable que la població que s'enterrà a les necròpolis
de Son Real i l'illot des Porros hagués viscut en un poblat que se situa al
voltant de les cases de possessió de Son Real.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Necr%C3%B2poli_de_Son_Real
* * *
RESTES ARQUEOLÒGICS
Amb 154 restes, és el municipi mallorquí que en té la major densitat de l'illa i un dels que en té més en nombre absolut. Comprenen des l'edat del bronzo més primerenca fins a l'edat mitjana, i exemplifiquen la totalitat de moments històrics de Mallorca.
Cal destacar-ne:
-El poblat pretalaiòtic (aprox. 2.000 AC) des Figueral de Son Real (aprox. 2.000 AC)
-El sepulcre dolmènic de Son Bauló (aprox. 2.000 AC)
-Les coves des Revellar (aprox. 2.000 AC) destinades a enterrament
-El conjunt talaiòtic de sa Cova de sa Nineta (Son Serra)
(primera foto de la dreta)
-El santuari de Son Marí
Les Necròpolis de Son Real I l'Illa dels Porros
La Necròpoli de Son Real, que fou emprada des de l'edat del ferro fins a l'època romana, està composada per més de cent sepultures construïdes, de diverses formes ( navetiformes, quadrades, circulars) que semblen reproduir, a petita escala, els diferents llocs d'hàbitat de la seva cultura (cambres navetiformes, talaiots quadrats, talaiots circulars).(Segona foto)
La Necròpoli de l'Illa dels Porros està composada per tres grans hipogeus (tombes excavades a la roca i que tengueren un sòtil tapat amb columnes), de caràcter col×lectiu, a les quals s'accedia mitjançant escales, també excavades a la roca.
La resta d'enterraments eren sepultures, de forma aproximadament circular, de petites dimensions.
7. LA NECRÒPOLIS DE SON REAL
(Cementiri dels fenicis)
Es tracta d¹una necròpolis única a Mallorca i a la Mediterrània Occidental durant aquest període per mor de l¹existència de tombes construïdes de tipus monumental. Fou emprada des de l¹edat del ferro fins a l¹època romana. Està composada per més de cent sepultures construïdes, de diverses formes: quadrades i circulars (finals s. VII-VI a.C.), amb una planta amb forma de ferradura (s. V a.C.) i rectangulars (s. IV a.C. - I d.C.). Aquestes sepultures semblen reproduir, a petita escala, les construccions més importants de la cultura talaiòtica (cambres naviformes, talaiots quadrats i circulars).
S¹hi han conservat 109 tombes, que ocupen una superficie aproximada de 800 m2, on es localitzaren les restes de prop de 300 persones, tot i que és possible que n¹hi haguessin enterrat més de 400.
El cementeri va ser emprat per enterrar-hi un sector dominant de la comunitat, organitzada en una societat de tipus aristocràtic. Entre els rituals s¹hi ha documentat el banquet o àpat funerari i la deposició d¹ofrenes (com es pot apreciar per la presència de restes òssies animals i petxines). La cultura material apareguda en els enterraments està constituïda per objectes de prestigi i ornamentals, d¹ús quotidià i ritual, de metall, d¹os, de vidre i ceràmica. Fins al segle IV, el cossos eren inhumats, i a partir d¹aquest segle, indistintament inhumats i cremats.
8. LA NECRÒPOLIS DE S¹ILLA DELS PORROS
La necròpolis de l¹illa dels Porros, d¹una superfície aproximada de 3.050 m2, està situada a l¹illot del mateix nom, a uns 100 m de la vorera de la mar.
El jaciment està composat per
1. Tres grans sepultures de caràcter col.lectiu, on coexisteixen la inhumació i la incineració: la més antiga (s. IV a.C.) és una cambra funerària de forma semicircular, amb murs formats per grans blocs de pedra. Les altres dues tombes estan excavades parcialment en la roca i parcialment construïdes amb murs de pedra. Cada una presenta una escala d¹entrada i columnes adossades o centrals. Datades entre el III i II aC. tengueren un sòtil tapat amb columnes.
2. Restes de tombes semblants a les de Son Real (quadrades i micronavetes), molt destruïdes (anterior al s. IV a.C.)
3. També es documenten altres enterraments d¹inhumació fora de les cambres i en fosses ovals (posteriors al s. III-II a.C.). Segurament l¹illot es va utilitzar per practicar-hi enterraments en època romana o medieval.
Conjuntament, totes les estructures tenen una extensió aproximada de 450 m2 i s¹hi han localitzat les restes de 269 individus. La cultura material que apareix en aquestes tombes és semblant a la de Son Real.
lavila.org
https://www.artifexbalear.org/son_rea.htm
* * *
PDF
SON REAL REVISAT:
Noves campanyes d’excavació a la necròpolis talaiòtica de Son Real(illa de Mallorca,1998-2002)
Jordi Hernández-Gasch
Joan Sanmartí
Míriam Castrillo
Alícia Alesán
Jordi Alfonso
Ramon Álvarez
Núria Tarradell
Assumpció Malgosa
SON REAL, UNA NECRÒPOLIS TALAIÒTICA DE PRESTIGI?
Son Real és un cementiri que pertany a la cultura
talaiòtica, però que constitueix un unicum dins aquesta. La major singularitat
rau en la utilització de tombes, en comptes d’efectuar els enterraments en
coves naturals amb tancament ciclopi, coves retocades o hipogeus. Les
sepultures, a més, miniaturitzen construccions de significat social, com són els
talaiots circulars, els quadrats i les navetes, moltes de les quals de factura
monumental.
Excepcional, que no única, és també la utilització de la
cremació com a ritual funerari en la darrera fase (SR III). En tot cas, si
culturalment presenta trets diferencials, socialment també.1 Si a nivell general
hi ha cert consens per part dels protohistoriadors a considerar que la cultura talaiòtica
presenta una estructura social complexa en procés de jerarquització, els
estudis paleodemogràfics realitzats a Son Real demostren en la primera fase (SR
I) un accés diferenciat al dret a enterrar-se en aquest cementiri, reservat en
bona part a homes d’edat adulta o madura. Alguns d’aquests s’han pogut
caracteritzar, per l’armament que els acompanyava i per l’enterrament a la
mateixa tomba d’un ca, com a guerrers.
En la segona fase (SR
II), la progressiva generalització de l’accés a la necròpolis, respecte del
sexe i l’edat dels individus enterrats —tret dels individus infantils, sempre
subrepresentats—, no s’acompanya d’una davallada tècnica en la construcció de
les tombes ni en el nombre d’objectes d’acompanyament, que fins i tot augmenta.
La tercera fase (SR III) sí que presenta una característiques constructives
molt inferiors —reaprofitament de carreus i pedres, menys monumentalitat de les
estructures—, però no dels elements que denoten cert estatus social —en
especial metalls.
Sense que s’hagi pogut establir una comparació amb d’altres
cementiris talaiòtics —ja que Son Real és, de lluny, la necròpoli arqueològicament
més estudiada—, és difícil d’establir l’exclusivitat del cementiri: és a dir,
si acumula més riquesa i trasllueix més poder social, polític i econòmic que
d’altres necròpolis contemporànies. Si bé és cert que s’hi troben diversos
elements de prestigi, també és cert que aquests no acompanyen tots els difunts,
tret del fet, si de cas, d’accedir a una tomba pròpia o familiar dins un
cementiri únic. El biaix evident respecte a l’accés a l’enterrament a la
necròpolis durant SR I, tampoc no és comparable a d’altres cementiris en mancar
estudis paleodemogràfics que, més enllà de tractar la població d’un cementiri
globalment en un sol període cronològic ampli, permetin assignar els individus
determinats, i d’acord amb l’estratigrafia arqueològica, a un arc temporal més
acotat. D’altra banda, també és clar que
els objectes d’acompanyament considerats de rang estan presents en d’altres
necròpolis talaiòtiques.
En el cas d’acceptar que Son Real és el cementiri d’una
elit, sense tenir evidències arqueològiques de la procedència dels individus
enterrats, tampoc no podem assegurar si aquesta residia en diversos poblats, i
era un cementiri de diversos poblats, o si bé habitava en un únic nucli. La
primera hipòtesi és culturalment infreqüent, mentre que la segona suscita dues
possibilitats més, que es tracti d’un poblat relativament gran però d’igual
rang a la resta, o d’un centre regional en què aquesta classe social es
concentrés. Els estudis espacials efectuats a Mallorca semblen suggerir, en
contra d’aquesta darrera possibilitat, l’absència de jerarquització entre
assentaments (Aramburu-Zabala 1988), la qual cosa no significa que presenti el
mateix potencial econòmic, social i polític un poblat com el de Vistalegre Vell
(Manacor, 12.000 m2) i un altre com el de sa Mola (Santa Eugènia, 1.300 m2),
per no esmentar el superpoblat menorquí de Son Catlar (36.000 m2).
1 Per descomptat, opinem que l’arqueologia funerària permet
una reconstrucció social de les poblacions que s’enterraren en els cementiris
que elles mateixes varen construir. Malgrat les dificultats d’interpretació, pensem
que les personalitats socials dels individus enterrats es traslladen a l’àmbit
funerari mitjançant un llenguatge simbòlic que té per base material la
combinació dels diversos tipus d’estructures, dels objectes d’acompanyament i
d’ofrena i de les restes materials procedents d’altres activitats rituals.
Òbviament el reconeixement més bàsic de la personalitat social del difunt és la
seva presència en el cementiri, efectuada i acceptada per la comunitat que
l’enterra.
%20ENTARRAMENT.png)
* * *
PDF:
CEMENTIRI DELS FENICIOS NECROPOLIS DE SON REAL (Cementiri de la punta dels fenicis)
SANTA MARGALIDA, MALLORCA.
Codi museu de Mallorca DA 10/12
Del 4 al 17 d’0ctubre de 2010
A Mallorca, el nom de Son Real va unitat inevitable a
l'arqueologia, a causa dels nombrosos i significatius jaciments que, des de fa
dècades, es coneixen dins els límits d'aquesta possés ió. Aquesta
importància ha estat remarcada per diferents autors que han
treball at als seus jaciments
L'àrea arqueològica de Son Real acull nombrosos jaciments de
característiques diverses, en relació a la conservació, importància
arqueològica i patrimonial, cronologia i adscripció cultural. Si bé
n'existeixen d'altres, els més importants
d'aquests j aci ment s han es tat investigats arqueològicament
en diferents moment sia càrrec de diversos investigadors :
E s Figuer al de Son Real per Guillem Rosselló-Bordoy i Joan Camps,
el Cementiri des Fenicis –nom amb el que també coneix la necròpolis de Son
Real- i S'Illa de Porros per Miquel Tarradell, en els anys seixanta, i, a la
segona meitat dels norantai en els anys ho fans mi l,
per Joan Sanmartí i Jordi Hernández- Guasch, i Sa Punta des Patró per
Magdalena Salas , juntament amb els fans darrers caixòats .
De banda dels jaciments esmentats, es coneixen tres coves
artificials que tipològicament s'adscriuen al període naviforme, tot i que en
no haver-se excavat i possiblement haver es tat espoli adés d’antic ,
no se'n pot ex treure capa alt a informació ,llevat del precedent
que, a nivell funerari, constitueix per a les molt millors conegudes necròpolis
de l'edat del ferro de la zona.
El lloc funerari més antic, però, és remuntaria a la primera
meitat del segon mil·lenni, moment en el que s'ha de donar el dolmen de Son
Real, un jaciment afectat d’espoli que sortosament fou excavat en els darrers
anys (Plantà amoret al. 2004). La intervenció va permetre confirmar la
seva cronologia i funcionalitat, tot i que sembla que no es va acabar i que,
per tant, mai va arribar a emprar-se. En aquest sentit, cal recordar que
les úniques estructures megalítiques conegudes a Mallorca es concentren en
aquesta banda de la badia d'Alcúdia(Son Bauló i S'Aigua Dolça),establint
u n nexe evident amb la població menorquina coetània o, com a mínim, amb
els mateixos fenòmens culturals
11.
CONCLUSIONS
La intervenció arqueològica a la necròpolis de Son Real de
l’any 2010 ha permès avançar en la recuperació monumental del jaciment i en el
coneixement que entenim.
A nivell de restauració s’ha intervingut en diferent mesura
en 8 estructures que són exemples típics de la problemàtica de conservació que
presenta el jaciment. Gràcies a l’arxiu fotogràfic Tarradell ha estat possible
reconèixer els blocs i lloses caiguts, recuperar-los i restituir-los, tornant
les tombes a l’estat que presentaven en el moment del seu descobriment. També
s’ha dut a terme la consolidació de crestes i la restitució construcció de
fonaments, en cas que fos absolutament necessari.
A nivell d’excavació, la intervenció ha permès deixar al
descobert paraments que estaven pràcticament amagats, amb les repercussions que
té aquest fet de cara a la museïtzació del jaciment i recuperar informacions
que resumim a continuació. D’una banda, la intervenció ha permès documentar un
fet que excepcionalment havia estat observat per Miquel Tarradell, com ara és
que algunes tombes mostren clarament que les fosses que contenen van ser
realitzades amb anterioritat a la construcció dels paraments de l’estructura.
És a dir, la construcció d’una nova sepultura o, si més no d’algunes, s’inicià
amb la neteja dels sediments fins atènyer la plataforma rocosa i amb l’excavació
de dues fosses paral·leles. Encara que no hi ha evidència arqueològica al
respecte és de suposar que aquest acte constructius ‘acompanyaria d’algun
ritual. Tal vegada, això expliqui que moltes apareguessin buides en el moment
de la seva excavació, ja que en el lapse de temps entre la construcció i el
primer ús es pogueren reblir. D’altra banda, l’excavació ha documentat el que
probablement s’hagi d’interpretar com a restes de d’espolis o excavacions
precedents. En aquest sentit sembla que es poden interpretar els blocs i lloses
localitzats en l’espai central del sector 1 excavat. Que l’acumulació de pedra
no és un enderroc ho demostra el fet que entremig d’aquests blocs s’hi hagin
trobat les restes del que en principi es va interpretar com a una deposició secundària
(bàsicament un crani i alguns ossos llargs, tots els quals en molt mal estat de
conservació) els quals procedirien de la neteja d’alguna sepultura
presumiblement en el moment d’efectuar una nova inhumació. Aquestes restes
esquelètiques s’acompanyaven d’un tassonet sencer de ceràmica a mà. L’anàlisi
que de les pròpies restes i de la
documentació arqueològica en va fer Cristina Rihuete(com. pers. 2011) ha permès
precisar que moltes de les restes, sinó totes, podrien pertànyer a un mateix
individu adult de sexe indeterminable i que la posició del crani, de l’húmer,
del fèmur i del radi són coherents amb una posició flexionada del cadàver. Això
ens porta a considerar finalment que es tracta d’una inhumació primària i a interpretar
el mur corb UE 6 com a capçalera d’una tomba d’aprofitament de l’espai
inspirada en el tipus micronaveta
(T 123a). El mur de tanca de la sepultura va desaparèixer,
tal vegada per una excavació efectuada en un moment indeterminat, però no
corresponent ni posterior a l’excavació de Miquel Tarradell, atès que el nivell
superficial contemporani és perfectament distingible. Aquesta excavació degué
provocar també l’extracció de part de l’esquelet. Com a conseqüència només amb
posterioritat a remoció de terres es va abocar el sediment i les lloses que
cobrien les restes encara in situ
. La desaparició de mur en tombes de poca entitat com la que
ens ocupa s’ha pogut comprovar en intervencions anteriors (cf . T 122 i 123)
(Hernández-Gasch, Ramis 2010).Finalment, volem destacar que any rere any es
constata un increment del nombre de visitants a la necròpolis, per la qual cosa
esdevé urgent acabar amb la consolidació, excavació i mesialització, és a dir,
l’adequació per a la visita, del jaciment per motius de seguretat dels propis
visitants, de les restes descobertes i pel seu aprofitament social
%20MEMORIA%20EDU.png)
* * *
LLIBRE
LA NECROPOLIS DE "SON REAL" I "LA ILLA DELS PORROS" MALLORCA Per Miquel Tarradell.
%20llibre.png)
Per llegir el llibre pitja l'enllaç:
https://www.libreria.culturaydeporte.gob.es/ebook/4049/free_download/
* * *
SON REAL NECRÒPOLIS TALAIOTICA DE LA EDAT DE FERRO.
Catàleg i inventaris
* * *
LA NECRÒPOLIS DE SON REAL I EL SEU NOM.
3.2. La necròpolis de Son Real
Notícies històriques
El nom popular de la punta on se situa la necròpolis de Son
Real, la Punta des Fenicis,
evidencia un coneixement en temps passats de l'antiguitat de
l'enclavament, com a
mínim en el s. XVIII, moment en què tal vegada algun erudit
local degué de designar-lo
amb aquest terme. En els mapes d'abans del descobriment del
jaciment, l'indret venia
designat amb el nom de sa Torreta. Atès que en els voltants
no apareixen restes de
cap construcció, tal topònim podria derivar de què les
restes mai foren enterrades del
tot per la arena. De fet, en el moment d'iniciar-se les
excavacions per l'equip del Dr.
Tarradell es reconeixien a la perfecció uns cercles de
pedra, corresponents a les
tombes circulars, que són aquelles que tenen les cotes més
altes (Tarradell 1964,
Tarradell i Hernández-Gasch 1998).
https://www.recercat.cat/handle/2072/449999
* * *
INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A LA NECRÒPOLIS DE SON REAL
(CEMENTIRI DELS FENICIS). SANTA MARGALIDA, MALLORCA. ANYS 2012-2017. PROGRAMA
DE RECERCA PLURIANUAL 2013-2017
Hernández Gasch, Jordi; Burgaya Martínez, Bernat; Munar
Grimalt, Margalida
NUMERO PAGINES; 1.365
Les campanyes d’excavació i consolidació a la necròpolis de
Son Real del programa de recerca plurianual (2013-2017), als quals s’afegeix a
la present memòria la intervenció de 2012, per ser l’any en què es va començar
a excavar dos dels sectors de la zona nord, s’han centrat en aquesta zona del
cementeri, la darrera que restava amb certa extensió per acabar d’explorar. En
aquestes campanyes s’ha passat d’aproximadament 123 estructures documentades a la
necròpolis fins l’any 2010 a 136 des de l’any 2012, nou de les quals durant els
anys del projecte quinquennal. El resultat d’aquestes intervencions és
l’excavació de pràcticament tota la zona nord i la definició, sistematizació i
estudi d’un tipus nou d’estructures, les tombes de planta semicircular/oval
semisoterrades/exemptes corresponents a la segona fase del cementeri (SR II),
si bé alguns exemplars d’aquest nou tipus ja s’havien excavat amb anterioritat.
En aquest sector també s’han reconegut, excavat i document noves estructures
mai localitzades fins a la data com l’ossera E129 o la tomba similar a les
fosses amb corona de pedres i coberta del sector sud-oest de l’illa des Porros
(T130). A més, s’han realitzat nombroses observacions a d’altres sectors de la
necròpolis que capgiren, matisen o afegeixen informacions a observacions i
conclusions a les que s’havia arribat prèviament i que s’han recollit a
l’apartat de conclusions integrals. La intervenció arqueològica ha permès
avançar de manera molt important en la recuperació monumental del jaciment.
S’ha de destacar l’enretirada de terreres que condicionaven i empobrien la
vista panoràmica que es tenia del monument i sobretot la consolidació gairebé
completa del jaciment i la restauració integral d’algunes estructures amb la
recol·locació de cobertes. La consolidació ha estat molt intensiva en el sector
sud-est, en especial en els extrems sud i nord els quals es trobaven des de fa
dècades en un estat important de degradació. També s’han restaurat les estructures
excavades d’antic o en el present projecte plurianual en els diversos sectors
de la zona nord. En aquest cas, s’han restituït tantes cobertes com la
preservació de les seves lloses ha fet possible. A més, s’han realitzat tasques
de consolidació i de manteniment en diversos punts de la necròpolis. Algunes de
les restauracions ha obligat a escometre petites excavacions dels sediments
aportats amb posterioritat a les excavacions tarradellianes per causes naturals
o bé de relictes mai excavats. Finalment, s’ha realitzat anualment el
desherbatge sencer de la necròpolis, un jaciment que a l’actualitat compta amb
nombrosos visitants diaris, que durant certes èpoques de l’any esdevenen
nombrosos.
https://www.recercat.cat/handle/2072/449999
* * *
JACIMENT DE " S'ILLA DELS PORROS "
JORDI HERNÁNDEZ GASH
JOAN SANMARTÍ
Departament de Prehistòria, Historia Antiga i Arqueologia.
Universitat de Barcelona
ASSUMPCIÓ MALGOSA
ALÍCIA ALESAN
Unitat d'Arqueologia, Departament de Biologia Animal,
Biologia Vegetal i Ecologia. Universitat Autònoma de Barcelona
El jaciment és situat dins del terme municipal de Santa
Margalida, a la part meridional de la badia d' AIcúdia, damunt d'un petit illot
de forma vagament el·lipsoidal, d'uns 70 m per 45 m, situat a uns 50 m de la línia
de costa i a uns 500 m a oest de la gran necròpoli de Son Real (o Punta deIs Fenicis)
(Tarradell, 1964), amb la que guarda una relació evident (Lamina 1)
La hipòtesi que en època antiga hagués pogut estar unida aterra
ferma (Tarradell, 1964,23) és, segons sembla, versemblant, però de moment no ha
estat verificada. Les restes arqueològiques es concentren a la meitat
meridional, ja que la resta de l'illot a penes s'aixeca per damunt del nivell
del mar i és batuda per les onades; no sembla probable
que mai hi hagi hagut en aquesta zona cap tipus d'ocupació humana. A la meitat
sud l’alçada arriba a 2,5 metres sobre el nivell del mar ,la qual cosa ha fet
possible la conservació d'estructures i sediments, així com l’existència d'una vegetació
característica, que dona el seu nom a l'illa.
Els treballs d'
excavació a S' Illot des Porros es van iniciar l'any 1959 sota la direcció del
Dr. Miquel Tarradell, llavors catedràtic d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica de la
Universitat de Valencia, i es van continuar fins al 1969. Aquests treballs van
portar a la llum tres grans cambres funeràries deforma vagament circular, que
el Dr. Tarradell va signar amb els noms
de "cercles" A, B i C, denominació que nosaltres hem mantingut. A més, també es van excavar altres estructures
funeràries a la part sud-occidental de l'illot (lam. 2 i 3).
Els resultats d' questes investigacions només han estat
publicats, de forma molt limitada en un treball (Tarradell, 1964) que, redactat
abans de la finalització dels treballs, no pretenia ser més que un avançament
deIs resultats, en espera d'una publicació completa que, per raons diverses,
mai no s'ha pogut realitzar. Cal dir, amb tot, que el Dr. M. Tarradell ha deixat
una rica documentació escrita i gràfica -especialment fotogràfica que
actualment es troba en curs d' estudi i que ha estat fonamental per a
l'elaboració d'aquest primer treball que ara presentem.
.png)
%20illa%20des%20porros%202.png)
https://www.academia.edu/4711162/La_necr%C3%B2poli_talai%C3%B2tica_de_SIllot_des_Porros
* * *
CONTEXTUALITZACIÓ DE DATACIONS RADIOCARBÒNIQUES,
ESTRATIGRAFIA I FASES CRONOLÒGIQUES DEL JACIMENT DE LES EDATS DEL BRONZE I DEL
FERRO DE S’ILLA DES PORROS (SANTA MARGALIDA, MALLORCA)
.png)
https://edicions.uib.cat/ojs/index.php/Materialidades/article/view/803/895
* * *
DOLMEN DE SON REAL
El dolmen de Son Real és un dolmen situat a la Finca Pública
de Son Real, dins el terme de Santa Margalida, a Mallorca. Es tracta d'una
estructura funerària de caràcter col·lectiu que pertany al període del Bronze
Antic o Dolmènic Balear (2000-1600 abans de la nostra era). Juntament amb el de
Son Bauló i al de l'Aigua Dolça formen un conjunt de tres elements únics a
Mallorca, tots situats a la Badia d'Alcúdia. El dolmen de Son Real té
l'especificitat de tractar-se d'una estructura inacabada: segons les hipòtesis
exposades pels autors de l'excavació, fou abandonat en favor de l'hipogeu de
Son Real, també conegut com a sa Coveta.[1]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolmen_de_Son_Real
https://balearesantigua.com/son-real-dolmen/
* * *
SA COVETA
https://balearesantigua.com/son-real-hipogeo/
* * *
ES FIGUERAL DE SON REAL. POBLAT
Es Figueral de Son Real és un jaciment prehistòric de l'illa
balear espanyola de Mallorca. Es troba al municipi de Santa Margalida, a la
comarca d'Es Pla o Pla de Mallorca, prop de la costa nord de l'illa. El
jaciment d'època pretalaiòtica, que també va ser habitat a l'inici de la
cultura talaiòtica (també cultura talaiòtica) i durant l'època islàmica, va ser
excavat a partir de l'any 1965 per Guillem Rosselló Bordoy i Juan Camps Coll
per encàrrec del Museu de Mallorca. .[ 1][2]
POSICIÓ
Es Figueral de Son Real es troba a la zona de Son Real, dins
del terme municipal de Santa Margalida. Son Real és el nom d'una antiga finca
que s'estenia al llarg de la costa entre les desembocadures del Torrent de Son
Bauló i el Torrent de Son Real, dos torrents que des de l'interior de l'illa
drenen les aigües de fortes pluges cap al nord cap al mar Mediterrani. .
Actualment la finca està parcel·lada i està travessada de nord-oest a sud-est
per la carretera estatal MA-12, que uneix Alcúdia amb Artà per Can Picafort.
Parts de la finca van ser adquirides pel Govern de les Illes
Balears, el govern de les Illes Balears, i són gestionades pel govern regional
com a Finca pública de Son Real. Aquests inclouen un centre d'informació i un
petit museu a la part principal i dependències de l'antiga finca. El jaciment
arqueològic des Figueral es troba aproximadament a 400 metres al sud-est dels
edificis del costat sud-est de la zona de la Finca pública i bona part dels
seus terrenys al nord de la carretera provincial.[3] Un santuari talaiòtic va
ser destruït per la construcció de la carretera. Al sud de la MA-12 hi ha més
restes del jaciment, però els seus contorns només es poden veure en fotografies
aèries.[4]
DESCRIPCIÓ
La zona del jaciment arqueològic des Figueral, als terrenys
de la Finca pública de Son Real, al nord de la carretera provincial, té uns 50
metres de diàmetre. Aquí, en un petit turó, hi ha restes de murs de
fonamentació d'edificis de ferradura i en forma de ronyó del període 1100 a 850
aC. irregularment junts.[5][6] A més de les construccions superposades, al nord
del turó hi ha el cas d'una estructura tallada a la roca, única a les illes
però no datable.[4]
Segons la datació amb radiocarboni, es va trobar una
estructura naviforme cap al 960 aC. (± 120 anys) i cap al 920 aC. (± 80 anys)
abandonat. Ambdues mostres de sòl utilitzades per a la datació provenen
d'estrats del turó, que contenien ceràmica talaiòtica.[7][8] Altres troballes
de ceràmica mostren que el lloc es va establir de nou en època islàmica, cap a
l'any 990 (± 80 anys),[8].[9] Un abocador d'escombraries trobat en un edifici
va proporcionar informació sobre els hàbits alimentaris en el moment de
l'ús.[4] Es van descobrir restes d'animals de gossos, mariscs i oques, entre
d'altres.[10
https://de.wikipedia.org/wiki/Es_Figueral_de_Son_Real
Descripció, història i interpretació
Construït durant el Bronze Antic, la seva cronologia data de
1.100 a. C. i sembla que va ser ocupat fins a la definitiva consolidació de la
cultura talaiòtica cap al 850 a. C.
Es Figueral de Son Real està format per unes vuit
construccions semblants a navetiformes d'una alçada mitjana entre 50 cm i un
metre. El monument central es troba al cim duna duna quaternària i és un
edifici de planta triangular amb escàs espai útil. A la cambra, també de planta
triangular, s'hi accedeix per un corredor estret que s'inicia en un portal
obert en un dels vèrtexs de l'estructura triangular. La façana de l'edifici ve
precedida d'una plataforma escalonada amb graus delimitats per murs.1
Al monument central se li van anar adossant una sèrie
d'estructures de planta arronyonada que recorden les navetes, però ni la
tècnica constructiva ni les seves construccions es corresponen a les navetes
clàssiques. Alguns d'aquests edificis disposen de petites bases de columna, en
un cas unides per un muret, semblants a les columnes polilítiques presents als
talaiots posteriors però molt diferents en la seva tècnica i funció. A la part
nord hi ha un navetiforme excavat a la roca gres, amb un banc corregut als murs
i tambors de columnes al seu eix que és únic a tot Mallorca. La seva funció i
cronologia no es van poder determinar en estar desproveït de context arqueològic
i físicament separat de la resta d'estructures.2
El jaciment va ser excavat el 1965 per Guillem Rossello
Bordoy i Juan Camps Coll. El monument elevat al cim de l'altell va donar una
estratigrafia corresponent al Pretalaiòtic i els inicis del Talaiòtic (1.100
aC). Les restes de ceràmica i bronze semblen indicar que el conjunt va ser
construït a finals del bronze balear i que va perviure en els primers temps del
talaiòtic.3
El conjunt va romandre abandonat fins al període Musulmà,
durant el qual es va tornar a utilitzar com a habitació, com mostra la
presència d'una gerra del període califal, datada cap al 960 dC. C.4 Al costat
de les restes de ceràmiques i bronze, es van trobar molins, punxons d'os i
restes de fauna pertanyents a cabres, oques, porcs, bòvids i un cànid. Les
restes de mol·luscs i marisc demostren l'aprofitament de recursos alimentaris
provinents de l'albufera i el mar propers.5
Segons Rossello Bordoy, el paral·lelisme arquitectònic entre
el complex de Son Real i altres monuments de caràcter navetiforme és difícil de
plantejar. Per a ell, l'edifici elevat va ser concebut indubtablement aïllat,
de planta absorbida però molt diferent dels navetiformes mallorquins,
especialment per les proporcions de la façana i per l'entrada lateral, element
totalment nou a l'arquitectura prehistòrica mallorquina. A l'hora d'interpretar
aquestes construccions, cal tenir en compte els monuments situats als voltants
del Figueral. Entre ells, es detecta un edifici absidal deteriorat per les
obres d'ampliació de la carretera, dos navetiformes danyats i les restes de dos
talaiots, un de quadrat amb porta i un altre de circular. Tot sembla confirmar
que la zona va constituir una àrea religiosa, almenys durant els primers temps
talaiòtics. És possible que alguns dels edificis navetiformes del Pretalaiòtic
tinguessin un caràcter ritual que va perviure amb el canvi cultural del
talaiòtic.6 Però és possible que el moment final de l'ús de l'assentament pugui
allargar-se fins aproximadament el 850 aC. C., com podria indicar la presència
d'un botí de bronze, peça rara al conjunt d'objectes de bronze de l'illa.
Aquesta data com a referència de l'abandó final de l'assentament coincidiria
amb la consolidació definitiva de la cultura talaiòtica i l'aparició dels
primers talaiots.7
https://es.wikipedia.org/wiki/Figueral_de_Son_Real
.png)
* * *
.png)
***
Intervenció Arqueològica al poblat d’Es Figueral de Son Real
(Finca Pública de Son Real, Santa Margalida, Mallorca). Any
2020.
2.2 Antecedents
El jaciment d'Es Figueral de Son Real sembla que va ser
descobert l'estiu de 1958 durant el treball de
camp realitzat per Rosselló Bordoy en relació a una beca de
recerca de la Fundació March. Els
resultats, inèdits, figuren a una Memòria lliurada a
l'esmentada fundació l'any 1960, en la qual
s'esmenta l'existència d'un turonet amb restes de murs al
nord del km 17,700 de la carretera Alcúdia-
Artà, aleshores de recent construcció. L'article de Mascaró
Pasarius publicat en el tom 32, núm. 792-
795, dels anys 1961-1962 del Bolletí de la Societat
Arqueològica Lul·liana no identificà les restes del
jaciment que ens ocupa, com ja va assenyalar Rosselló Bordoy
(1972: 112), qui l'any 1965 sol·licità i
obtingué la subvenció i el permís per escometre els
treballs.
L'excavació es va realitzar en un temps rècord, com sigui
que només duraren cincs setmanes es va
excavar la pràctica totalitat del jaciment (Rosselló Bordoy
1972: 120). El planejament de l'excavació,
encara que a la publicació no s'especificà, va seguir el que
es podria considerar com a una adaptació
del mètode Wheeler, en boga en aquells moments. Així,
s'obriren el que s'anomenà com a cales de
comprovació a l'est, nord i oest del monument elevat, damunt
el mateix monument i a l'anomenada
cambra de doble absis al nord-oest del complex. Cada cala
cobrí una superfície de 3 m2
amb testimonis
intermedis de 0,50 m, que foren eliminats conforma avançaven
els treballs. En el sector est es va
operar d'una manera similar, tot obrint set rases d'est a
oest (d'A a G), a les que seguiren quatre
trinxeres més (H, K, L i M) per acabar d'excavar les
habitacions A i B, a capes regulars de 15-20 cm de
potència. D'igual manera, la zona nord del jaciment es va
excavar mitjançant trinxeres (X, Y i Z),
orientades de nord a sud, mentre que les rases del sector
oest foren la projecció de les que s'havien
obert a l'altra banda del monument central, en el sector est
(Rosselló Bordoy 1972: 120-122).
Es tracta d’un conjunt monumental format per sis
construccions similars a les navetes amb un
monument central situat a sobre d’un petit turó. Aquest
monument, de perfil esglaonat, és de planta
aproximadament triangular, si bé acabat en absis, i acull
una cambra en el punt més elevat. Té al
davant una àmplia plataforma, esglaonada a sud-est de la
cambra, on presenta un corredor estret
d’accés. Al monument s’hi van adossar una sèrie
d’estructures de planta navetiforme, tot i que algunes
sofriren reformes posteriors que les modificaren
notablement.
La cronologia del conjunt s’ha establert entre el bronze
final i el primer ferro, si bé en el jaciment s’hi
va documentar també una ocupació islàmica.
Les estructures estan realitzades amb pedres treballades,
majoritàriament d’origen sorrenc (marès) i
de mides variables. Alguns murs conserven fins a 5 o 6
filades, tot i que la majoria no superen les tres
filades. D’altres murs estan muntats directament a sobre el
substrat geològic (la duna fossilitzada) i
d’altres encara estan construïts sobre paquets de sediment
terrós de gruix variable.
Sembla clar que a més d’aprofitar l’estructura natural del
turó per construir el monument central
elevat i esglaonat, també repicaren el substrat de marès per
realitzar-hi fonamentacions, terrasses per
situar-hi les construccions o la plataforma del monument
central i, fins i tot, una estructura sencera
com les restes de la naveta que es troben a la part nord del
jaciment, excavada al marès amb un banc
corregut en el mur i tambors en la seva part central
(Recinte 10).
S’ha sostingut que el Figueral de Son Real és un poblat de
transició entre el període navètic i el talaiòtic
(Calvo & Salvà 1997; Hernández-Gasch &
Aramburu-Zabala 2005; Lull et al 2008; Salvà & Hernández-
Gasch 2009) pel fet de presentar les estructures domèstiques
i auxiliars agrupades al voltant d’un
monument central elevat, si bé les cases encara són de
planta de ferradura, és a dir, navetes. Fins i tot
les estructures descrites i grafiades amb estructures
internes i tancaments que les allunyen de les
navetes, s’ha comprovat sobre el terreny que responen a
adossaments i, per tant, a evolucions
posteriors de les estructures (Hernández-Gasch et al. 2015a:
annex 2.2). Si bé les dades existents no
són gens conclusives quant a la cronologia (Micó 2005: 197),
en els darrers anys s’ha pogut incloure
aquest assentament dins el fenomen de les estructures
esglaonades de finals del IIn. mil·lenni a.n.e.
(Gelabert et al. 2018: 140). Tanmateix, la concreció
cronològica segueix essent essencial per dilucidar
el caràcter precursor o arcaïtzant del conjunt.
Amb posterioritat a la campanya d’excavació del jaciment i
encara en els anys seixanta es va fer una
consolidació puntual dels punts febles del jaciment, emprant
ciment mallorquí.
Aquesta consolidació es va realitzar seguint els criteris de
l’època, reubicant simplement les pedres al
seu lloc d’origen, en els millors dels casos. 1 De totes
maneres, no s’ha de menystenir aquesta tasca ja que, si no s’hagués realitzat,
i tenint en compte l’abandonament a què s’han vist sotmesos molts
jaciments durant anys, els danys en la seva conservació
haurien estat molt superiors.
Després de dècades d’abandonament, l’any 2015 l’Ibanat va
encomanar una intervenció de neteja als
tres signants del present informe, la qual va ser executada
en col·laboració amb la Brigada del Consell
Insular de Mallorca, jun a un informe de l’estat de
conservació del jaciment (Hernández-Gasch, Munar
& Burgaya 2015). El mateix any l’Ibanat va demanar als
mateixos tècnics un projecte d’intervenció
arqueològica per a una actuació integral en el jaciment de
cara la seva conservació, recerca i
adequació a la visita (Hernández-Gasch, Munar & Burgaya
inèdit b).
Finalment, l’any 2020 l’Ibanat va encarregar el projecte
d’intervenció arqueològica executat ara i del
qual s’informa aquí, donant compliment a les tasques
inicials (neteja i documentació) i d’urgència
(consolidació dels elements més degradats i ruïnosos) del
projecte integral a fi d’aturar la degradació
de les estructures i contribuir a la seva recerca i difusió.
https://drive.google.com/file/d/1raOshx9tViohgFMas0Hnsw5ZxBlLgvDB/view
ES FIGUERAL DE SON REAL. TALAIOT QUADRAT.
COORDENADES: X: 516000
Y: 4398140 Z: 42
TIPUS: talaiot quadrat
CRONOLOGIA: talaiòtic
NOTES: lado: 10, 8 m;
orientació:150 o
BIBLIOGRAFIA:
Mascaró (1961-62: 94) IMPP: T.1085 (III)12-5fI C;
Aramburu-Zabala (1998;2004
NOMBRE:
SON REAL. CORRAL DE SAFRA
COORDENADES: X:
516000 Y: 4398300 Z: 38
TIPUS: naviformes,
estructura
NOTES:
Encara que s'ha
classificat l'estructura com a santuari, podria tractar se d'un corral de los
naviformes.
CRONOLOGIA:
naviforme, talaiòtic, baleàric
BIBLIOGRAFIA
: Rosselló, 1972;I C: “santuari talaiòtic de planta en forma
de ferradura”; Aramburu-Zabala (1998; 2004
Corral de Safra travessat per l'antiga carretera. Amb
l'ampliació d'aquesta via a fines del segle XX se va destruir un altra part del
monument (Rosselló, 1972: Lám I)
A: estructuraB:
naviformes (Rosselló, 1972: Lám I
https://www.academia.edu/36913980/INVENTARIO_ARQUEOL%C3%93GICO_DE_MALLORCA_SANTA_MARGALIDA
* * *
PUNTA DES PATRO.
SANTUARI TALAIOTIC.
6. CONCLUSIONS
En I ‘estat actual del coneixement podem individualitzar
tres períodes a partir de I‘estratigrafia obtinguda i de I ‘anàlisi dels
materials:
Període l.- Jaciment anterior al recinte actualment visible,
que es caracteritza estratigràficament per nivells que contenen fauna en molta
abundància, i estructuralment per la llar de focÆet 7 (arranjament inicial i
refecció), per la possible estructura identificada sota el mur occidental (fet
9) i per les restes localitzades a l'avantcambra i sota el mur 5, al costat
oriental del corredor (fet 8). La cronologia absoluta s'haurà de cercar en
anàlisis radio carbòniques, atesa la sola presència de ceràmica indígena. Cal
dir, amb tot, que la total absència d'importacions a tom suggereix una datació
anterior al segle Iv aC. La troballa fora de context d'una vora de copa jònia
tipus 82, de la segona meitat del segle vI aC evidencia, si més no, I
‘existència del jaciment en aquella data, però res no permet relacionar amb
seguretat aquesta peça amb les restes del període 1.
Període 2.- Jaciment anterior al recinte actualment visible
i posterior a la fase 1. La seva existència la suggereix la trobada fora de
context d'una àmfora ebusitana PE 14Æ-8.1.1.1., que sembla implicar una
ocupació del lloc en un moment que cal datar entre el període l, probablement
anterior al segle Iv aC, i el període 3, que es data del segle It aC. La
confirmació d'aquest fet s'haurà de trobar en l'excavació a I'exterior de la
cambra fins ara descoberta.
Període 3.-La fase de construcció del recinte va comportar I
‘excavació dels sediments antics, de manera que es tracta d'un edifici semi
hipogeu, semblant a les cambres funeràries de s'Illa des Porros. Les semblances
de tipus arquitectònic entre el santuari i la necròpolis, més enllà del vincle
cultual que hi hem establert, podrien tenir una significació cronològica. Així,
s'ha pogut datar la construcció i ús principal dels cercles A i B en els segles
III-II aC, coincidint en aquest darrer moment amb els materials dels nivells
d'ús del santuari, molt homogenis. Encara que JonoI HrnNÁNnBz-Gnsclg^, et. al. Er
snNrunRl rRr-ntòtlc on Sn PuNrn ors Pnrnó (SnNrn M¡,ncnuon, Mnlloncn) aquests
nivells haguessin estat netejats periòdicament, és impossible que de les
utilitzacions antigues no n'hagi quedat cap resta material, sobretot quan el subsol
arenós ha conservat moltíssimes restes del precedent període 1. Finalment, cal
apuntar que la trobada d'una urna d'inhumació infantil falcant una de les
lloses del parament extern del santuari (mur 6) pot posar-se en relació amb les
urnes trobades a s'Illa des Porros formant una estructura bastida possiblement
en el segle u aC, que reaprofita aquestes peces com a material de construcció,
però procedents segurament d'una àrea de necròpolis infantil que per cronologia
relativa es pot situar amb anterioritat del segle v aC (HnnNÀNonz,
S¡.Ntrr¡.nrí, 1998). Malgrat tot, I'absència d'elements de cronologia absoluta
potser es podrà pal·liar amb I ‘excavació dels estrats exteriors. La
construcció del mur 3, que forma el costat occidental de la cambra principal, sembla
assenyalar una reestructuració que va suposar una reducció de l'espai ocupat
pel recinte cultual. Quant a la construcció de l'avantcambra, de la lectura
estratigràfica no sembla desprendre's un lapse dilatat en relació a I ‘erecció
del recinte, tot i que les relacions estratigràfiques indiquen clarament la
seva posterioritat. La fase d'ús del recinte ha quedat ben datada per la
ceràmica d'importació en la segona meitat del s. II aC, i la
destrucció/abandonament es devia produir a finals d'aquesta centúria o poc
després. El bol púnic amb grafit llatí documenta possiblement una de les
darreres ofrenes. El material que acompanya I ‘enderroc no sembla posterior a
la darrera fase d'ús del recinte.
Tot i que la planificació original del recinte sembla
curosa, almenys en la projecció i execució de la planta, amb mesures
proporcionades i geometria regular, amb paraments externs de lloses verticals i
el revestiment que evidencien la intenció estètica dels constructors, no es pot
oblidar la baixa qualitat de la talla (i encaix) de la pedra (marès), que
contrasta amb l'estereotomia de les cambres A i B de s'Illa des Porros,
construïdes entre els segles ru i u aC, del santuari proper de Son Marí, el bastiment
del qual no està datat, malgrat que no apareix cap material anterior al segle u
aC, per no esmentar les tombes de la fase antiga i intermèdia de Son Real (segles
vrr a v aC), molt més llunyanes en el temps.
Cal notar I ‘estranyesa d'alguns elements en el context
talaiòtic mallorquí, com ara la façana còncava (documentada a Son Mas i típica
dels santuaris de taula menorquins), la columna adossada (que trobem a la sala
hipòstila de les Paises i a les cambres funeràries de s'Illa des Porros i
novament en els santuaris i hipogeus menorquins), el corredor d'entrada amb les
dues antes adossades (element que comparteix amb les cambres possiblement
contemporànies de s'Illa des Porros i amb els santuaris menorquins). Igualment,
cal assenyalar la total excepcionalitat a Mallorca d'altres característiques
del santuari, com la llosa central -possiblement connectada des d'un punt de
vista conceptual amb Ia taula menorquina-, si bé la presència de diversos
monòlits de menors dimensions és un fet ben documentat en alguns santuaris
mallorquins, com els de Son Corró o el de les Antigors (Gunnnnno, 1990- l99l:1996),
o, en el conjunt de les Balears, I ‘excentricitat de la porta i I ‘avantcambra.
En aquest sentit, cal recordar que la connexió arquitectònica (i tal volta
cultural 98 i/o ètnica) amb fenòmens menorquins ha estat observada a propòsit
dels megàlits coneguts a l'àrea (Son Bauló i I ‘Aigua Dolça) (FALIA), de la
concepció de les micronavetes a Son Real i s'Illa des Porros, i de les columnes
adossades i parets reentrants en aquest darrer jaciment.
Respecte a la funció simbòlica del monòlit es poden argüir
diversos fets: I ‘alçària que superen les parets, que no ha variat massa de
l'alçària original, de manera que és clar que sobresortia i era visible des de
fora del recinte; el fet que estigui encarat perfectament a la porta, cosa que
li atorga una posició central que no ocupa geomètricament (desplaçada a NO); I
‘orientació cap a S, que podria ser una orientació cultual per als accessos
d'alguns dels edificis talaiòtics, i l'existència d'ofrenes a banda i banda de
la llosa (fets I i 2), en un cas amb una disposició especial, en cista, que
assenyala també que aquest és un element de culte rellevant. Aquest potser sigui,
de fet, una representació simbòlica de la deïtat.
Cal assenyalar també que el santuari no és un edifici aïllat
sinó un complex cultual a diversos nivells, tant pel fet de la molt probable
existència d'altres estructures contemporànies en el jaciment, a banda de les
ja excavades, com per la relació amb els jaciments veïns i amb el paisatge que
els acull. Respecte a la relació amb les necròpolis de Son Real i s'Illa des
Porros, pensem que la relació de proximitat geogràfica amb el darrer cementiri,
així com la coincidència cronològica i de formes arquitecturals, permeten
avançar que ens trobem davant un santuari en el qual es practicaven rituals
lligats al culte als morts. La relació temporal pot remuntar-se al segle v aC,
com a mínim, centúria en què s'ha comprovat I ‘existència d'una primera
necròpolis de microestructures de tipus micronaveta (Hnnr.rÀNDEZ,
S¡,NIr,¡¿.nrí, 1998) a I ‘illot i que de moment està testimoniada en el
jaciment de sa Punta des Patró des d'un punt de vista ceràmic, tot i que l'ús
del recinte i l'avantcambra durant el segle u aC coincideix en el temps amb una
bona part dels enterraments del cementiri. Finalment, pel que fa a
l'arquitectura, els següents elements assenyalen el parentiu de les
construccions de I'illot amb el santuari: la disposició semihipogea,la planta
de ferradura i les dimensions similars, les lloses verticals externes, la
columna adossada a Ia dreta de I ‘entrada (cercle B), les antes adossades a la
porta, la columna enfrontada a I ‘entrada (encara que no es tracti de lloses,
les cambres de I'illa datades en els segles uI-u aC tenen enfrontades a la
porta columnes polítiques, que, si bé en el Cercle A podrien tenir una funció
arquitectònica, en el cas del Cercle B semblen tenir una funció més simbòlica
que no pràctica).
En moments de crisi cultural, d'amenaces exògenes a I ‘ordre
cultural talaiòtic (en el segle II aC per I ‘increment del contacte amb el món
colonial i la presència romana a l'illa) algunes comunitats indígenes semblen
reforçar la seva identitat amb un increment de l'activitat ritual (sembla que
el mateix s'observa a Son Mas).
Aquesta activitat encara que no s'estronca arreu sembla
afectada notablement per la romanització a l'àrea de Son Real, ja que la
freqüentació dels jaciments esmentats, sense desaparèixer, disminueix en el
segle I aC de manera notable.
.png)
* * *
SANTUARI PUNTA DES PATRO.
UN SANTUARI DE INSPIRACIO MENORQUINA A MALLORCA
%20AC%20EDU%20SANTUARI%20%20INSPIRACIO%20MENORQUINA.png)
.png)
.png)
BALEARES ANTIUGA . LA FINCA DE SON REAL.
https://balearesantigua.com/la-finca-de-son-real-una-secuencia-arqueologica/
%20FOTOS%20%20FORTEZA.png)
VIDEOS:
NECROPOLIS SON REAL
%20VIDEO%20SON%20REAL.png)
https://arqueotrip.com/son-real/
* * *
VIDEO DEL LITORAL DESDE SA PUNTA DES FENICIS A SA PUNTA DES PATRO
PER SUPERPOSICIO IMATGES DESDE 1956, 1984, 1989, 2001, 2002, 2006, 2008, 2010, 2012, 2015. 2018, 2021.
.png)
* * *
VIDEO TOMBA 143
* * *
AL DIARI DE MALLORCA TOMBA 143
* * *
BOE N 18
Dimecres 21
de gener de 2009
1015
Resolució de 18 de desembre de 2008, del Consell Insular de
Mallorca (Illes
Balears), referent a la incoació de l'expedient de
delimitació de Son Real
com a zona arqueològica a Santa Margalida.
4.b) La delimitació de lentorn de protecció del bé afectat.
El límit del bé declarat coincideix amb l'entorn de
protecció.
La delimitació de la zona a protegir es trobaria inserida dins l'arc que va des de la costa fins a 4 km cap a l'interior del terra i des del torrent de Son Bauló al torrent de Son Real, seguint els seus cursos.
S'inclouen en aquest perímetre ambdós costats de els torrents Entenem que els dos torrents són una fita a l'espai natural que defineix un espai cultural
Pel que fa al límit no hem delimitat un perímetre de 4 km respecte de la zona costanera, amb el centre a la necròpolis de Son Real (Cementiri dels Fenicis).
La delimitació que proposem es fa en relació amb les distàncies estimades a relació entre la necròpolis i les zones de població. En el cas de Son Real la zona de dunes propera a la costa defineix un espai poc procliu per al cultiu i els assentaments humans.
Per tant aquesta distància que abasta normalment un anell entre 2 i 3 km, s'hauria d'augmentar en el cas que ens ocupa. Els condicionants geogràfics, per una part els torrents i de l'altra les dunes i les àrees d'albufera, aquestes darreres inadequades pels assentaments estables, proporcionen aigua i fauna abundant i fan inevitable que la zona sigui una font de recursos (aigua, caça, fusta...).
Als dos primers km de ràdio es localitzen pràcticament totes les àrees funeràries i de culte (coves, sepulcres i santuaris), definint el caràcter representatiu del litoral.
La zona destabliments de població se situa a partir dels 2 km (segon cercle 2-3 km), on estarien les primeres terres cultivades. Entre els 4 i els 4,5 km es localitzen elements en comunitats amb idèntic comportament que els enterraments de Son Real. Per tant, es pot establir una hipòtesi de treball que defineixi un poblament en tota aquesta àrea d'ocupació que es relacioni amb la franja funerària i ritual costanera, establint un vincle comú per tot el territori i probablement amb relacions de parentiu entre els diferents establiments.
En funció d'aquesta teoria, considerem necessari aprofundir en l'estudi arqueològicde la zona.
I per fer-ho hem de garantir la preservació de tots els jaciments localitzats i els que es poguessin documentar en el futur en la delimitació proposada.
Vegeu annex gràfic.
4.c) Les pertinences o accessoris del bé.
Llistat de localitzacions de béns arqueològics a protegir:
Jaciments calcolítics:
JA 161- Sepulcre megalític de Son Real.
Jaciments pretalaiòtics:
40/009. 1–Cova del Curgull/coves de Son Real.
40/009.2–Cova.
40/009.3–Cova.
40/017.1–Figueral de Son Real III (poblat).
40/017.2.
40/014–Figueral de Son Real I (poblat).
40/020–Tanca de s’Era (naviforme).
40/132–Sa Talaieta (estructures).
40/155–Naveta de Son Real (naviforme).
Jaciments talaiòtics:
40/007–Punta des Fenicis (necròpolis).
40/008–Illot des Porros (necròpolis).
JA 156.
JA 158.
JA 159.
40/051–Costa de Son Real (ceràmica).
40/048–Cova del Torrent de Son Real III (cova).
40/047.1–Cova del Torrent de Son Real II (cova).
40/047.2.
40/045–Cova del Torrent de Son Real I (cova).
40/027.1–És Ravellà I (talaiot).
40/027.2.
40/016–Figueral de Son Real II (talaiot).
40/043–Zona arqueològica Són Real V (estructures).
40/023–Pinar de Son Real II (estructures).
40/154–Poblat talaiòtic de Son Real (poblat).
40/122–Cova de Can Ignaci (estructura).
40/095–Silo i pedres aïllades talaiòtiques (estructures).
Jaciments talaiòtic romans/romans:
40/049–Mur del torrent de Son Real (estructures).
40/028–Es Ravellà II (vila).
40/015–Zona arqueològica Son Real II (ceràmica).
40/019–Zona arqueològica Són Real III (ceràmica).
40/013–Zona arqueològica Son Real I (ceràmica).
40/041–Zona arqueològica Són Real IV (ceràmica).
40/153–Villa romana de Són Real (vila).
Jaciments medievals/moderns:
40/040–Talaiot de Son Real (estructures).
Jaciments de cronologia indeterminada:
40/012–Naveta (hàbitat).
40/010–Cista 1 (enterrament).
40/006–Cova de s’Ermità (?).
40/052–Marina de Son Real (estructures).
40/022–Pinar de Son Real I (estructures).
40/024–Pinar de Son Real III (estructures).
40/021–Dunes de Son Real (estructures).
40/042–Ortostato de Son Real (estructures).
JA 157.
40/067–Cova de ses Òlives (cova).
40/050–S’Hort des Ravellar (cova).
40/066–Cova del torrent de Son Real IV (cova).
40/046–Abric del torrent de Son Real (estructures).
Jaciments subaquàtics:
Al plànol JAS 001, JAS 002, JAS 003
https://www.boe.es/boe/dias/2009/01/21/pdfs/BOE-A-2009-1015.pdf
FOTOS NECROPOLIS
INVENTARI ARQUEOLIG SANTA MARGALIDA
ÍNDICE
40-7. Son
Real. Cementeri des Fenicis.
Necròpolis
40-8. Illot
des Porros Necròpolis
40-10. Son
Real. Dolmen?
40-14. Son
Real. Es Figueral Poblat
40-16. Figueral
de Son Real. Talayot quadrat
40-18. Son
Real. Corral de Safra . Naviformes. Estructura
40-25. Son
Serra de Marina. Cova desa Nineta. Centre cerimonial
40-27. Son
Real. Es Ravellar . Talayot circular
40-30. Son
Serra de Marina. Naviforme
40-31. Son
Serreta. Tanca de sa carretera. Santuari
40-33. Son
Serreta. Es Figueral Vell. Túmul escalonat
40-36. Son
Serra de Marina. Es Pinar Centre cerimonial
40-37 Son Serra de
Marina. Can Regalat. Restos
40-38 Son Serra de
Marina. Talayot circular
40-44. Ca l'Amo en Jaume. Es Castellots. Centre cerimonial
40-53 Son Baulo Dolmen
40-56. Son Marí. Sementeri des Talaiots. Santuari
40-58. Son Marí Túmul escalonat
40-60. Son Marí. Tanca deses Eres Sinestructura s
40-61. Son Marí. Sementer des Doblons. Talayot circular
40-63. Son Marinet. Son Marí.Túmul escalonat
40-69. Santa Eulàlia. Sinestructures
40-81. Son Fav. Sin estructuras
40-85. Son Fotj. Sinestructures
40-86. Vernissa Vell. Sin est
40-104. Ses Cases des Camp d'en Serra. Sinestructures
40-105. Son Fullós. Sinestructures
40-108. Turó de sa Teulada. Sin estructuras
40-113. Cases de Sa Boleda. Sinestructures
40-127. Son Durí . Talayot circular
40-129. Sa Talaia. Restos
40-134. Binicaubell. Aldea de naviformes
40-139. Can Corones. Sin estructuras
40-140. Vernissa Nou. Sin estructuras
40-151. Son Real. SesCasos. Restos
40-152. Son Real. Turó NO. Sin estructuras
40-153. Son Llompart. Sinestructures
40-154. Son Femenía. Heroi. Sinestructures
40-156. Son Real. SaPunta des Patró. Saructura
Molt acurada aquesta exposició i molt interessant.
ResponEliminaGràcies, Pep!
Aferradetes.
Moltes gracies sa lluna, sempre van be paraules engrescadores,
ResponEliminaAferradetes