A Mallorca, per fer nos una idea, els habitants vivien a
coves o refugis. Eren recol·lectors caçador, però amb l’arribada dels Iamna, va
augmentar la població, i amb el mestissatge, esdevingué una raça mes forta, i amb mes necessitats alimentaris.
Idò ja ho diuen: Per fer de la necessitat virtut. Alguns
grups abandonaren les coves i baixaren al pla a cercar se la vida. Segurament també influïren altres circumstancies,
i l’esperit de supervivència aguditza l’enginy.
Quins aliments tenien a l’abastat ?
Com a recol·lectors, sabem que tenien fruits (avellaner,
aglans i altres fruits silvestres)
Dels cereals, alguns blats antics, civada, llegums (Pitxos assilvestrats ) i altres llavors que
recollien.
També caragols , alguna classe d’insectes, mel i lo mes
segur que ous dels nierons.
Com a caçadors, els animals a l’abast, la cabra-rata,
conills i animals de ploma. Les tècniques per pescar devien esser rudimentaris també.
Aquesta feina els feia esser un poc nòmades, o a fer
llargues caminades. Ja feia temps coneixíem el foc i les eines per caçar eren
de pedra, os i fusta.
On s’establiren?
Per la gran quantitat de jaciments trobats al pobles del Pla , pareix que la majoria escolliren aquestes terres per la fertilitat o per la resistència a la
sequera de l’argila.
Tanmateix no tots els grups, ho feren així, altres quedaren a la costa, o a les terres
del raiguer.
AGRICULTURA
De el llatí agrí (camp) i cultura (cultiu, criança).
Segurament els llocs escollits, foren, tenir aigua a l’abast, i terres a on poder conrear les llavors que durant anys
havien anant recollit per el consum del
grup.
Aquest fet tan senill, va esser un gran canvi en tots el
aspectes. El grup, segurament familiar, o tribu, es va tornar sedentari per
necessitat.
Que implica esser sedentari?
Tenir un lloc a on viure, protegit (murades)i amb totes les
necessitats cobertes.
Per la llet i carn, fa que
es tinguin que domesticar animals.
Neix la ramaderia.
La Collita es te guardar
per passar l’any, i per tornar sembrar. (Ceràmica o diposits). Talaiots?
La seguretat implica protecció de la comunitat. Murades
Els refugis (habitacles) de pedra amb coberta vegetals.
Per sembrar i collir necessiten Eines.
Per cuinar els aliments
olles Ceràmica.
Per saber el temps, el calendari (El temps es contava
per dies lunars)
L’escriptura per apuntar les collites i així podríem anar
anomenat
Però es que a mes es necessari establir ordre de repartiment
de les feines i prioritats. Política?
I així surt el Líder
de la comunitat.
I en tenir totes les necessitats cobertes L’art. Delitar se amb la musica, cantar, pintar i
fins i tot l’amor (l’art d’estimar) i reconfortar se en les penes (rituals
funeraris)
Ja ho diuen. Panxa plena fa bon anar.
Però es que també la ciència, la Filosofia les Matemàtiques.
Mirant al cel de nit, obri la imaginació i venen les preguntes. Don venim, a on
anem i qui som. Avui sabem mes coses, però no sabem casi res.
LA ALIMENTACIÓ.
L’Home no neix carnívor, de fet si ho fóssim, tindríem garres i
claus per menjar. Tampoc herbívors, no tenim
el sistema digestiu preparat. Amb el temps ens varem adaptar, menjat el
que teníem en cada moment a l’abast, depenent del lloc a on vivien.
Es cert que la tribu que es va estendre també a Mallorca,
estava adaptada als làctics per això eren tolerants a la lactosa.
A mes d’aliments també coneixien les plantes medicinals i així
s’ha pogut demostrar.
Tot això ho podrem llegir mes avall, així com també el com el repartiment de les tasques entre homes
i dones. També en vídeos ens podrem
acostar un poc mes a aquell temps.
Esper et sigui útil i t’agradi.
Moló (Molí)
Un moló és un tipus de molí de vaivé propi de l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro de les Illes Balears (Menorca i Mallorca).[1] Està compost per una peça superior mòbil (de forma similar a una nau invertida) i una peça inferior, fixa, amb la superfície plana. Es caracteritza per les enormes dimensions de la seva part mòbil (fins a cinquanta quilos en el cas d'alguns exemplars menorquins).
IDEX:
-DE COM INDEX
-
INDEX
-DE COM VA NEIXER .
-L'AGRICULTURA EN EL PRIMER S TEMPS.
-ELS PRIMERS POBLES A MALLORCA.
-ORGANITZACIO.
-AGRICULTURA I RAMADERIA.
-LA DONA A LA PREHISTORIA.
-ALIMENTACIÓ.
-ELS ORIGENS DE L'ALIMENTACIÓ HUMANA.
-RESPECTE A LA EVOLUCIÓ HUMANA.
-HISTORIA DE LA GASTRONOMIA
VIDEOS:
-REVOLUCIO NEOLITICA L’AGRICULTURA.
Conferencies:
-La dieta a la Prehistória. Som avui el que vam menjar llavors? -Carnivor frugívor, omnivor. Quina és la dieta de l'ésser humà?
-LA PREHISTÒRIA EN 6 MINUTS
-ENLLAÇOS RELACIONATS
-ENTRADES ANTERIORS
DE COM VA NEIXER
L'agricultura va començar una vegada que les persones van plantar herbes per les seves llavors (o grans) en el Proper Orient, a Guangdong a la Xina ia Llatinoamèrica; i potser van plantar verdures d'arrel a Perú i Indonèsia, també. El Creixent Fèrtil de el sud-oest asiàtic, Egipte i l'Índia van ser els llocs on es van desenvolupar inicialment la sembra i collita hidràulica de plantes que havien estat recollides prèviament en la natura. El desenvolupament independent de l'agricultura es va produir al nord i sud de la Xina, al Sahel d'Àfrica, a Nova Guinea i en diverses regions de les Amèriques. Els vuit cultius anomenats fundadors de l'Neolític de l'agricultura, marques de midó en implements de pedra que es van trobar a Nova Guinea suggereixen que el moniato s'ha cultivat aquí a l'almenys des de fa 30,000 anys; Les castanyes d'aigua i els fesols van poder haver estat cultivats prop de la Cova de l'Esperit, a Tailàndia des de l'any 11,000-7.500 a.C.
. . .
L'inici de l'agricultura es troba en el període Neolític, quan l'economia de les societats humanes va evolucionar des de la recol·lecció, la caça i la pesca a l'agricultura i la ramaderia. Les primeres plantes cultivades van ser el blat i l'ordi. Els seus orígens es perden en la prehistòria i el seu desenvolupament es va gestar en diverses cultures que la van practicar de forma independent, com les que van sorgir en el denominat Creixent Fèrtil (zona d'Orient Pròxim des de Mesopotàmia a l'Antic Egipte), les cultures precolombines d'Amèrica Central, la cultura desenvolupada pels xinesos a l'est d'Àsia, etc.
Marques de midó en implements de pedra que es van trobar a Nova Guinea suggereixen que el moniato s'ha cultivat aquí a l'almenys des de fa 30,000 anys; Es produeix una transició, generalment gradual, des de l'economia de caça i recol·lecció de productes agrícoles. Les raons d'el desenvolupament de l'agricultura van poder ser degudes a canvis climàtics cap a temperatures més temperades; també van poder ser degut a l'escassetat de caça o aliments de recol·lecció, o la desertització d'àmplies regions. Malgrat els seus avantatges, segons alguns antropòlegs, l'agricultura va significar una reducció de la varietat en la dieta, creant un canvi en l'evolució de l'espècie humana cap a individus més vulnerables i dependents d'un enclavament que els seus predecessors.
L'agricultura i la dedicació de les dones a una maternitat intensiva4 van permetre una major densitat de població que l'economia de caça i recol·lecció per la disponibilitat d'aliment per a un major nombre d'individus. Amb l'agricultura les societats van sedentarizándose i la propietat deixa de ser un dret només sobre objectes mòbils per traslladar-se també als béns immobles, s'amplia la divisió de la feina i sorgeix una societat més complexa amb activitats artesanals i comercials especialitzades, els assentaments agrícoles i els conflictes per la interpretació de límits de propietat donen origen als primers sistemes jurídics i governamentals.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
L'AGRICULTURA EN EL PRIMERS TEMPS
En un primer moment la humanitat la
formaven grups nòmades de caçadors i recol·lectors, essent aquesta segona activitat,
sovint reservada a dones i nens, la que devia donar els coneixements sobre els
tipus de plantes, llocs on creixien, forma de reproducció i mètodes ràpids de
recol·lecció que fonamentarien el següent pas: la intervenció humana en el
procés biològic natural. Aquest procés sembla que va ser gradual i va
representar una millora en l'alimentació que va portar a un creixement
demogràfic que a la vegada va fer irreversible el pas definitiu a l'agricultura
i la sedentarietat.
La ramaderia, mentre la caça era abundant i la densitat humana baixa, no es devia
considerar una necessitat tan imperiosa, en tot cas sembla que la domesticació
d'animals és posterior a la de les plantes i el primer va ser el gos que aviat
va ser imprescindible per al pastor.
Les primeres proves de la domesticació
de plantes, en concret de cereals, es troben en
el Pròxim Orient a l'epipaleolític a Síria cap al 9.500 a C.[6]
Els primers conreus van ser el blat, l'espelta, l'ordi, el pèsol, la llentia, el cigró i el lli.
Cap al 6800 aC. va aparèixer l'agricultura a l'Àsia Oriental, en aquest cas basada
en l'arròs, un cereal adaptat a
zones càlides i humides. Poc després s'establia a l'Amèrica Central i del Sud fonamentada en el blat de moro[7] i la carbassa.[8]
Falç sumèria feta d'argila.Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27agricultura#/media/Fitxer:ClaySumerianSickle.jpg
ELS PRIMERS AGRICULTORS
L’agricultura i el sedentisme van aparèixer per primera vegada al sud-oest d’Àsia durant l’inici de l’Holocè i més tard es van estendre a regions veïnes, inclosa Europa, al llarg de múltiples rutes de dispersió. Encara queden visibles incerteses sobre els rols relatius de la migració, la difusió cultural i la barreja amb els foragistes locals a la neolitització primerenca d’Europa. Aquí presentem dades paleogenòmiques de cinc individus neolítics del nord de Grècia i del nord-oest de Turquia que abasten el temps i la regió de la primera propagació de l'agricultura a Europa. Utilitzem un nou enfocament per recalibrar lectures en brut i anomenar genotips de l’ADN antic i observar una sorprenent similitud genètica tant entre els primers agricultors del mar Egeu com amb els de tota Europa. El nostre estudi demostra un vincle genètic directe entre els primers agricultors mediterranis i centreeuropeus i els de Grècia i Anatòlia,
Per llegir mes pitja l'enllaç;
https://www.pnas.org/content/113/25/6886
https://www.labrujulaverde.com/2016/06/los-primeros-agricultores-europeos-eran-descendientes-directos-de-pueblos-egeos?fbclid=IwAR171WRJNUpG54A1SwLw7GfXyvOOsZEKo0wBb_5ISMhi4_JaCXc3WhwZXLQ
ELS PRIMERS POBLES A MALLORCA
A partir de mitjans del II
mil·enni aC, el període pretalaiòtic es caracteritza per la presència de petits
nuclis de població aparentment igualitaris, amb les navetes d'habitació com a
unitat domèstica típica i una economia agrícola i ramadera. En general es
tracta de nuclis molt petits, en alguns casos fins i tot habitatges aïllats,
però també es detecten nuclis més extensos amb murades defensives, com és el
cas del poblat de Cala Morell, a Menorca.[14] Cap a finals del segon mil·lenni aC es
detecten canvis en el patró d'assentament, amb una major concentració de la
població, la jerarquització de l'espai intern del poblat en alguns
assentaments, l'augment d'eines i armes de bronze i canvis en les tècniques de fabricació
de ceràmica. Es constata un lleuger increment de la presència de materials
d'importació, tot i que les illes continuen essent un indret marginal dins de
les xarxes comercials del moment.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADode_pretalai%C3%B2tic
Son Fornés
Les excavacions a les navetes d'habitació Alemany (Mallorca) (Enseñat, C, 1971), Clahana (Ciutadella-Menorca) (Plantalamor, L. i Anglada, J., 1978), Son Mercer de Baix (Rita Larrucea, MC, 1986 ) i Cala Blanca (Ciutadeila) (fig. 10) (Joan Benejam, G. i Plantalamor, L., 1997) han posat de manifest l'ús generalitzat d'aquest tipus d'habitat en la fase pretalaiòtica, com ja va apuntar Rosselló Bordoy (Rosselló Bordoy, G., 1973). Es tracta d'un tipus d'habitat de planta allargada, amb murs sòlids de gruix superior a un metre, amb entrada en un dels extrems, absis semicircular o apuntat i llar central, que freqüentment s'adossa a altres estructures similars (Es Figueral de Son real (Santa Margalida) (fig. 9) (Rosselló Bordoy, G. i Camps Colí, J. (1972), Canyamel (Artà) (fig. 5) [Rosselló Bordoy, G. i Camps Coll, J. (1976) , Son Oms (Palma de Mallorca) (Rosselló Bordoy, G., 1973)] arribant a concentracions importants [És Clossos de Can Gala (Felanitx) (Rosselló Bordoy, G. i Frey, O.H., 1967) o Bóquer (Pollença)]. També a Menorca s'observen aquestes concentracions de navetes [Clahana (Ciutadella) (fig. 11), Son Mercer de Baix 1 i 2 (Ferreries), Sant Jordi (Mercadal)], encara que sense arribar a la densitat de Mallorca. Ens trobem indubtablement davant estructures d'habitat permanent i d'economia mixta, en què l'agricultura és la forma bàsica d'explotació del territori a tota l'illa de Mallorca i que a Menorca tindria especial incidència en la meitat occidental.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
Es Figueral a Son Real de Santa Margalida
ORGANITZACIO
Era una societat de pastors
i pagesos. Apareixen molins de mà de pedra (molons) i falç. La cultura dels cereals estava ben
consolidada i la generació d'un nou espai agrari era una realitat a la major
part del territori insular. Sembla que la vinya i l'olivera s'introduïren a
través del comerç púnic. Diodor de Sicília diu que els mallorquins extreien oli del fruit de les
mates (llentiscle) i el barrejaven amb saïm de porc per obtenir-ne un
ungüent. Plini va
alabar les figues illenques pel tacte suau. Eren assecades i guardades en
caixes. La ramaderia era d'ovelles, cabres, bous i porcs.
La ceràmica és feta sense usar el torn i cuita sense forn, amb una feina artesana molt diversificada pel que fa a formes. Els aixovars són relativament abundants en estris metàl·lics, tant d'armament (puntes de llança, destrals i espases de bronze) com d'indumentària (polseres circulars, anells, agulles de cap). Les tècniques del Bronze final (documentades cap al 1000 aC-700 aC) varen permetre obtenir peces de caràcter sumptuari i de prestigi. El ferro s'utilitza molt a partir del segle VIII a C. A partir dels segles VI/V aC. apareixen les interessants manifestacions d'estatuària que tenen com a punt culminant els impressionants caps de bou de Costitx i moltes representacions tauromorfes i zoomorfes, totes elles en bronze.
No tenen cap credibilitat les notícies dels autors grecs que vinculaven el topònim Gimnèsies al fet suposat que els habitants de les illes anaven nus durant l'estiu. Estrabó ens parla del quitó, una espècie de túnica que duien els balears i el mateix autor afirma que foren els primers a utilitzar túniques amb amples bandes de porpra.[3]
Es tracta d'una societat que presenta indicis de jerarquització que es fan més intensos a l'edat del Ferro. D'altra banda la societat dels últims segles del període Talaiòtic és una societat on la guerra hi juga un paper important. Tot apunta a una estructura familiar patriarcal encarada a la gestió agrària i ramadera del territori.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Mallorca
Moli per fer farina.
AGRICULTURA I RAMADERIA
Quan va acabar l'última glaciació o Edat de Gel (la Würn) les temperatures van pujar a tot el planeta, és a dir, hi va haver un canvi climàtic. Això va afectar a la manera de vida de l'home de l'Paleolític. L'escalfament va provocar la migració dels animals i cada vegada es caçava menys. Davant l'escassetat d'animals, va ser necessari buscar alguna alternativa per obtenir aliments. Llavors, com a conseqüència de l'observació de la natura, es va descobrir:
L'agricultura, és a dir, es va aprendre a conrear cereals (blat, ordi arròs, blat de moro ...), lleguminoses (llenties, pèsols, cigrons ...) fibra (lli)
La domesticació, primer a gossos (20.000 aC), després es va tancar a ovelles, cabres i aus en corrals (8.000 aC), posteriorment a vaques, bous i porcs (7.000 aC) i després a ases i cavalls en estables (5.000 aC) .
Per llegir mes pitja l'enllaç:
LA DONA A LA PREHISTORIA
Sabies que van descobrir l'agricultura?
Després d'un període intermedi (Mesolític) vam arribar a el Neolític, període en què la dona aporta a l'evolució de la humanitat nombrosos fets culturals: l'agricultura, diverses tècniques de transformacions de productes alimentaris (com la mòlta de el gra), farmacològics, minerals , ceràmica, adob de pells, artesanies de el teixit, eines ...
Cal posar en valor les grans aportacions de la dona a l'evolució de la humanitat com inventora. El seu paper és fonamental en els inicis de la cultura humana com a mestra-nodrissa, remeiera o sacerdotessa. Sempre va ser la guardiana de foc, de manera que hi ha teories que li atribueixen el seu descobriment. Aquestes contribucions justificarien l'existència de l'matriarcat en la Prehistòria, com afirmen les noves teories antropològiques basades en troballes arqueològiques.
Com a part de l'art moble, s'elaboren petites escultures que reben el nom de Venus. En elles es representen els òrgans sexuals molt desenvolupats, donant aspecte d'estar embarassades. S'esculpien perquè els esperits asseguressin la fertilitat de la tribu.
Després d'un període intermedi (Mesolític) vam arribar a el Neolític, període en què la dona aporta a l'evolució de la humanitat nombrosos fets culturals: l'agricultura, diverses tècniques de transformacions de productes alimentaris (com la mòlta de el gra), farmacològics, minerals , ceràmica, adob de pells, artesanies de el teixit, eines ...
Per llegir mes pitja l'enllaç:
Les dones van protagonitzar la revolució agrària de la prehistòria
"Vam comprovar que, durant els primers 5.500 anys de l'agricultura, les dones prehistòriques tenien uns ossos dels braços més forts que els de la majoria de les dones d'avui, fins i tot més que els de les samarretes", diu la investigadora de Cambridge i principal autora de l'estudi, Alison Macintosh. En concret, van trobar que aquelles dones tenien, de mitjana, els húmers dels braços un 30% més forts que els de les actives d'avui i fins a un 16% més que les samarretes. Per fer-se una idea, el rem és un esport que exigeix molt esforç als músculs de l'tronc i els ossos dels braços. Les remeres de l'estudi entrenen més de 20 hores setmanals, recorrent uns 200 km a la setmana des de fa al menys set anys.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
ALIMENTACIO:
ELS ORÌGENS DE L'ALIMENTACIO HUMANA.
En el procés evolutiu, l'alimentació dels nostres avantpassats primats fa milions d'anys va ser especialment frugívora, atès que els seus hàbitats van ser àrees de pluviïsilves, selves i boscos tropicals en els quals abundaven aquests nutrients. Frugívors, herbívors, carnívors o omnívors, els primats hem desenvolupat una gran diversitat específica en les nostres dietes, aconseguint així un dels majors èxits evolutius del nostre ordre. El gènere Homo va ser omnívor des dels seus orígens fa milions d'anys. Durant l'Evolució humana les dietes s'han vist afectades per condicionaments ecològics per al que desenvolupem estratègies alimentàries diferents en funció dels climes i latituds.
Per llegir mes pitja l'enllaç:
Taula de fang amb el registre de la distribució de racions d'ordi per a adults i nens, trobada en Ngirsu (Lagash) i datada al segle xxiv a. C.
RESPECTE A LA EVOLUCIO HUMANA
L'alimentació ha estat una important força selectiva en l'evolució humana. Els primers homínids obtenien energia i proteïnes de fruites, verdures, arrels i nous. La transició de la vida arbòria a les planes va ser possible gràcies a l'emergència de la postura erecta, la pell lampiña amb nombroses glàndules sudorípares i el color fosc. Aquest canvi va ampliar el radi d'acció dels humans primitius i va afavorir l'adopció de pràctiques d'alimentació més eficients com la carroñería, la cacera i l'antropofàgia. El Cro-Magnon i altres humans moderns, van dependre més de la cacera de grans mamífers, la qual cosa va augmentar considerablement la proporció de carn de la dieta. A partir del període paleolític (~ 60 000 anys), la sobreexplotació de recursos, els canvis climàtics i el creixement de la població van propiciar un patró dietari més divers, que va contribuir a establir l'estructura genòmica de l'home modern. La dieta paleolítica va incloure peixos, mariscs i animals petits, així com vegetals, més accessibles pel desenvolupament de tecnologies com les pedres de moldre i els morters
Per llegir mes pitja l'enllaç:
L'anàlisi fologenético suggereix que els nostres ancestres podrien haver inventat la cuina fa entre 1,8 i 2,3 milions d'anys.1 L'anàlisi repetit de fragments d'os i cendres de plantes de la cova Wonderwerk (Sud-àfrica) ha proporcionat evidències que els humans primitius controlaven el foc fa un milió d'anys.2 Hi ha proves que l'Homo erectus cuinava els seus aliments fa 500 000 anys, 3 i la teoria que l'Homo erectus controlava l'ús de foc fa 400 000 anys ha estat àmpliament acceptada per els especialistas.45 a Europa i l'Orient Mitjà ha proves arqueològiques de fa 300 000 anys6 en forma de antigues llars, forns de terra, ossos cremats d'animals i pedra foguera. Els antropòlegs pensen que la cuina amb foc es va popularitzar fa uns 250 000 anys, quan van començar a aparèixer els hogares
Per llegir mes pitja l'enllaç:
HISTORIA DE LA GASTRONOMIA
Entre els primers cultius destaquen els cereals, principalment el blat, l'ordi, el sègol, la civada, el sorgo i el mill; a l'Extrem Orient, l'arròs; i, a Amèrica, el blat de moro. Amb ells es confeccionava el pa, un dels aliments més bàsics de la humanitat, elaborat amb farina de cereal, aigua i sal, amb els quals es confeccionava una massa que després es coïa o enfornava. Freqüentment s'afegia llevat per fer-lo més esponjós i tendre; en cas de no portar, se li denomina pa àzim. També podia portar altres ingredients addicionals. A més dels cereals, es conreaven vegetals com la col, la fava, la llentia, el pèsol, el cigró, la ceba i altres. També fruiters com la pomera, la perera, la figuera, la prunera, el cirerer, l'ametller, el magraner, la datilera, etc. Altres cultius importants van ser l'olivera, que proporcionava olives, de les que s'extreia l'oli; i la vinya, que donava raïms i, d'aquestes, el vi. Cal assenyalar que també es consumien vegetals silvestres, alguns dels quals no es van començar a conrear fins molt més tard: els espinacs, per exemple, no es van cultivar fins al segle XIII.17.
